Maximí (en llatí: Maximinus; fl 540-543) fou un funcionari de l'Imperi Romà d'Orient actiu durant el regnat de Justinià I (r. 527–565).
Biografia Maximí era membre del senat i vir illustris. Degué exercir una carrera civil, de la que no tenim cap constància, ja que l'any 540 fou enviat com a ambaixador, juntament amb Domnic, al rei ostrogot Vítiges (r. 536-540) amb una oferta de pau, que contemplava el repartiment d'Itàlia i del tresor reial ostrogot. L'ambaixada va donar primer una missiva imperial a Belisari i després van anar a Ravenna, capital del Regne Ostrogot, a presentar l'oferta imperial que fou ràpidament acceptada.Martindale 1992, p. 865. Quan van retornar amb la notícia, Belisari va rebutjar signar l'acord i va defensar la seva acció en reunió amb els seus oficials, Maximí i Domnic. Després, en una altra reunió, els emissaris i els oficials van concordar, tal com volia Belisari, què haurien d'intentar capturar els gots i els seus diners i recuperar tota Itàlia per a l'Imperi.Martindale 1992, p. 865-866.
La situació, tot i els èxits inicials, ràpidament es va torçar per als interessos imperials, i l'any 542, l'Imperi havia perdut ràpidament el control de bona part d'Itàlia reocupada pels gots. Justinià va respondre nomenant Maximí com a prefecte del pretori d'Itàlia. Va rebre l'autoritat sobre els comandants militars a la guerra i va ser instruït per a suplir els exèrcits amb qualsevol pagament o provisions necessàries. Va partir de Constantinoble amb una gran força de soldats tracis i armenis, dirigits per Fazas i Herodià i també amb un gran contingent d'huns. Quan l'expedició va arribar a l'Epir, va perdre temps amb retards innecessaris; Procopi de Cesarea explica que es va deure al fet que Maximí, militarment inexpert, tenia dubtes sobre els moviments. Després, Maximí va anar a Sicília i novament va romandre inactiu pel temor de la guerra.Martindale 1992, p. 866.
A l'illa, Maximí va rebre peticions d'ajuda de diversos oficials en actiu en la península, entre ells Conó, que es trobada assetjat a Nàpols pel rei ostrogot Tòtila (r. 541–552). Malgrat això, va continuar perdent els temps pels recels d'involucrar-se a la guerra. Més endavant, amenaçat per l'emperador va enviar, prop de l'hivern de 542/3, tot el seu contingent, dirigit per Herodià, Fazas i Demetri per a ajudar Nàpols, encara que hagi romàs a Siracusa. No és citat novament per Procopi després d'això, probablement a causa de la seva destitució pel fracàs de l'operació de rescat de Nàpols.Procopi, III 7.2-3
Referències
Bibliografia
Categoria:Guerra gòtica (535-554) Categoria:Prefectes del pretori d'Itàlia