Al-Bàlad ( , La Ciutat) és la 90a sura o capítol de l'Alcorà. Està composta de 20 aleies (versos).

Resum 1-7 L'home, tot i ser creat en la misèria, es vanta de les seves riqueses 8-16 Els captius seran alliberats i els pobres i orfes seran alimentats 17-20 Descripció dels companys de la mà dreta i esquerra.

Període de revelació El tema i l'estil del capítol alcorànic al balad s'assemblen als de les primeres sures revelades a la Meca, però conté una indicació que va ser enviat en el període en què els incrèduls de la Meca havien decidit oposar-se a Mahoma i es van licitar la tirania i els excessos contra Mahoma.

Tema i matèria Segons una interpretació exposada al Tafsir (comentari) escrit per Sayyid Abul Ala Maududi (m. 1979) titulat Tafhim al-Qur'an, el seu tema és explicar la veritable posició de l'home al món i del món en relació amb l'home i dir que Déu ha mostrat a l'home tant els camins del bé com del mal, també li ha proporcionat els mitjans per jutjar-los, veure'ls i seguir-los, i ara depèn del propi esforç i judici de l'home si tria el camí de la virtut i arriba a la felicitat o adopta el camí del vici i es troba amb la fatalitat.

En primer lloc, la ciutat de la Meca i les dificultats que Mahoma hi va afrontar, així com l'estat dels fills d'Adam, s'han citat com a testimoni de la veritat que aquest món no és un lloc de repòs i tranquil·litat per a l'home, on podria haver nascut per gaudir de la vida, sinó que aquí ha estat creat per a la feina i la lluita. Si aquest tema es llegeix amb el vers 39 de la sura An-Najm (Laisa lil insani illa ma saa: no hi ha res per a l'home que no sigui allò pel qual s'ha esforçat), queda clar que en aquest món el futur de l'home depèn del seu treball i lluita, esforç i esforç.

Després d'això, s'ha refutat la idea errònia de l'home que ell ho és tot en aquest món i que no hi ha cap poder superior que observi el que fa i li demani comptes.

Aleshores, prenent com a exemple un dels molts conceptes morals de la ignorància que té l'home, s'ha assenyalat quins criteris erronis de mèrit i grandesa ha proposat per a si mateix al món. La persona que per ostentació i exhibició malgasta munts de riquesa, no només s'enorgulleix de les seves extravagàncies, sinó que la gent també l'admira amb entusiasme, mentre que l'Ésser que vetlla pels seus actes, veu amb quins mètodes ha obtingut la riquesa i de quines maneres i amb quins motius i intenció l'ha gastada.

Aleshores Al·là diu: Hem donat a l'home els mitjans del coneixement i les facultats de pensar i entendre, i hem obert davant seu els camins de la virtut i del vici: un camí condueix a la depravació moral, i és un camí fàcil i agradable per a l'individu; l'altre camí condueix a les altures morals, que és costerut com un camí en pujada, per escalar el qual l'home ha d'exercir autocontrol. És la debilitat de l'home que prefereix caure a l'abisme que escalar el penya-segat.

Aleshores, Al·là ha explicat quin és el camí costerut que l'home segueix per ascendir a les altures. És que ha de renunciar a les despeses en ostentació, exhibició i orgull i que ha de gastar la seva riquesa per ajudar els orfes i els necessitats, que ha de creure en Al·là i la seva religió i que s'uneix a la companyia dels creients, que ha de participar en la construcció d'una societat que ha de complir pacientment les exigències de la virtut i la rectitud i que ha de ser compassiva amb la gent. El fi dels qui segueixen aquest camí és que esdevinguin dignes de la misericòrdia d'Al·là. Al contrari, el fi dels qui segueixen el camí equivocat és el foc de l'Infern, del qual no hi ha escapatòria.

Sayyid Qutb (m. 1966), autor egipci, islamista i intel·lectual destacat dels Germans Musulmans d'Egipte, va resumir el tema general de la Sura Al-Lail a la introducció del seu extens comentari alcorànic, Fi Zilal al-Qur'an (A les ombres de l'Alcorà) dient:

Referències

Categoria:Sures Categoria:Escatologia islàmica