va ser un músic de reggae i rastafari sud-africà. Les seves vendes de discos a tot el món li van valer el premi al músic africà més venut als World Music Awards de 1996. A les seves lletres, Dube tractava temes que afectaven els africans per a un públic global. Va gravar 22 àlbums en un període de 25 anys i va arribar a ser l'artista de reggae més venut d'Àfrica de tots els temps."Five facts about reggae star Lucky Dube", Reuters, 19 octubre 2007S.Africa reggae icon shot and killed – radio , Reuters, 19 octubre 2007. Dube va ser assassinat al suburbi de Rosettenville, a Johannesburg, el vespre del 18 d'octubre de 2007.Hijackers gun down Lucky Dube , News24.com, 19 octubre 2007S African reggae star shot dead, BBC News, 19 octubre 2007,
Biografia Dube va treballar de jardiner durant la seva joventut, tot i que més endavant va decidir anar a l'escola per a millorar les seves perspectives econòmiques. Allà, va fitxar per un cor i amb alguns amics va formar el seu primer conjunt musical, la Skyway Band. Mentre era a l'escola, va descobrir el moviment rastafari. Als divuit anys, Dube va fitxar per la banda del seu cosí, Love Brothers, tocant música pop zulú coneguda com a mbaqanga. El grup va signar amb Teal Record Company i va enregistrar l'àlbum Lucky Dube and the Supersoul, i Dube va començar a aprendre anglès.Finding reggae, luckydubemusic.com, Consultat 19 octubre 2007 El 1986, juntament amb el seu cosí Richard Siluma, Dube va publicar l'àlbum en afrikaans Die Kaapse Dans, seguit de l'EP Help My Krap, el mateix any, sota el nom d'Oom Hansie.
Per aquella època, el cantant va notar que el públic responia favorablement a algunes cançons de reggae que tocava durant els concerts. Inspirant-se en Jimmy Cliff , The Independent, 19 octubre 2007. i Peter Tosh, va sentir que els missatges sociopolítics associats amb el reggae jamaicà eren rellevants per al públic sud-africà en una societat institucionalment racista. Va decidir provar el nou gènere musical i, el 1984, va publicar el miniàlbum Rastas Never Die. El disc es va vendre poc, unes 4.000 unitats, en comparació amb les 30.000 unitats que vendrien els seus discos de mbaqanga. Desitjós de reprimir l'activisme anti-apartheid, el règim segregacionista va prohibir l'àlbum el 1985, a causa de les seves lletres crítiques, com ara a la cançó «War and Crime»."Condolences pour in for Lucky Dube", SABC, 19 octubre 2007. . Dube no es va desanimar, però, i va continuar interpretant les cançons de reggae en directe i va compondre i produir un segon àlbum de reggae, Think About the Children, el 1985. Va aconseguir l'estatus de vendes de platí, fet que va convertir-lo en un artista de reggae popular a Sud-àfrica, a més d'atreure l'atenció internacional.
Dube va continuar publicant àlbums comercialment reeixits. El 1989, va guanyar quatre premis OKTV per Prisoner, un per Captured Live l'any següent i dos més per House of Exile, l'any següent. El seu àlbum de 1993, Victims, va vendre més d'un milió de còpies a tot el món. El 1995, va obtenir un contracte discogràfic mundial amb Motown. El seu àlbum de 1995, Trinity, va ser el primer llançament a Tabu Records després de l'adquisició del segell per part de Motown. El 1996, va publicar l'àlbum recopilatori Serious Reggae Business, que li va valer el títol d'«Artista africà més venut» als World Music Awards i d'«Artista internacional de l'any» als Ghana Music Awards. Els seus tres discos següents van guanyar cadascun els South African Music Awards. El seu àlbum del 2006, Respect, es va publicar a Europa gràcies a un acord amb Warner Music. Dube va fer gires internacionals, compartint escenari amb artistes com Sinéad O'Connor, Peter Gabriel i Sting. Va aparèixer al Reggae Sunsplash de 1991 i a l'esdeveniment Live 8 de 2005 a Johannesburg.
A més d'interpretar música, Dube va ser actor ocasional, apareixent als llargmetratges Voice in the Dark, Getting Lucky i Lucky Strikes Back.Who's Who: Lucky Dube , News24, Consultat 10 octubre 2007 Dube va utilitzar la música reggae com a eina per a promoure la igualtat racial a Sud-àfrica durant l'apartheid i per a difondre els seus plantejaments sobre el colonialisme i el tràfic d'esclaus africans, i el seu objectiu que Àfrica havia de ser recuperada per les persones negres.
Mort El 18 d'octubre de 2007, Lucky Dube va ser assassinat per uns lladres armats a Rosettenville, un suburbi de Johannesburg, poc després de deixar dos dels seus set fills a casa del seu oncle. Dube conduïa el seu Chrysler 300C, que buscaven els assaltants. Els informes policials suggereixen que va ser assassinat a trets per uns lladres de cotxes que no el van reconèixer; un testimoni de l'estat també va afirmar que va ser mort sota la falsa idea que era nigerià. Cinc homes van ser arrestats en relació amb l'assassinat; tres van ser jutjats i declarats culpables el 31 de març de 2009. Dos dels homes van intentar escapar i van ser capturats. Els assassins condemnats de Dube ho van ser a cadena perpètua.
Llegat El 21 d'octubre de 2008, Rykodisc va publicar un àlbum recopilatori titulat Retrospective, que incloïa moltes de les cançons més influents de Dube, així com temes que no s'havien publicat anteriorment als Estats Units d'Amèrica. L'àlbum celebrava la música de Dube i homenatjava la seva contribució artística a Sud-àfrica.Lucky Dube – Bio|Artists|RYKODISC La Roots Reggae Library ha procurat emmagatzemar versions digitals dels àlbums de mbaqanga de l'artista fets a la dècada del 1980, i s'han recuperat cinc dels sis àlbums; encara no s'ha trobat Ngikwethembe Na. Com un dels primers artistes a internacionalitzar el reggae africà, Dube va reduir les bretxes culturals dins de la diàspora africana. En retornar la música jamaicana a les seves arrels, va recontextualitzar l'opressió i les lluites polítiques en què s'incardina el roots reggae en pro d'una forma d'expressió cultural panafricana.
El 22 de setembre de 2017, Gallo Records South Africa va publicar un àlbum commemoratiu d'edició limitada de 25 cançons titulat The Times We've Shared. L'àlbum inclou els grans èxits de Dube, actuacions exclusives i tres cançons inèdites. A Austràlia, la música de Dube ha trobat ressonància en comunitats aborígens, i la seva popularitat l'ha portat a ser anomenat Bigger than the Beatles a gran part del centre i nord d'Austràlia.
Discografia Mbaqanga Lengane Ngeyethu (1981) Kudala Ngikuncenga (1982) Kukuwe (1983) Abathakathi (1984) Ngikwethembe Na? (1985) Umadakeni (1987)
Amb Oom Hansie Die Kaapse Dans (1986) Help My Krap (EP, 1986)
Reggae Rastas Never Die (EP, 1984) Remember Me (1994) Think About the Children (1985) Slave (1987) Together as One (1988) Prisoner (1989) Captured Live (1990) House of Exile (1991) Victims (1993) Trinity (1995) Taxman (1997) The Way It Is (1999) Soul Taker (2001) The Other Side (2003) Respect (2006)
Recopilacions Serious Reggae Business (1996) Live in Jamaica (2000) The Rough Guide to Lucky Dube (2001) Lucky Dube Live in Uganda (2003) Retrospective (2008) The Ultimate Lucky Dube (2011) The Times We've Shared (2017)
Filmografia Getting Lucky (1985) Lucky Strikes Back (1987) Voice in the Dark (1990)
Referències
Categoria:Morts el 2007 Categoria:Músics de reggae Categoria:Cantants sud-africans Categoria:Morts a Johannesburg Categoria:Panafricanistes Categoria:Morts per arma de foc Categoria:Víctimes d'assassinat Categoria:Militants anti-apartheid Categoria:Persones de Mpumalanga Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Activistes sud-africans Categoria:Defensors dels drets humans africans Categoria:Nascuts el 1964