La netnografia és una branca de l'etnografia que serveix per a entendre com les persones es relacionen i es comuniquen en espais i contextos contemporanis de comunicació digital. Es tracta d'un conjunt específic de pràctiques de recerca relacionades amb la recopilació de dades, l'anàlisi i l'ètica de la recerca i la representació, arrelades en l'observació participant.
En netnografia una quantitat significativa de les dades s'origina de les empremtes digitals de les converses públiques que es produeixen i queden registrades en plataformes de comunicacions, utilitzant aquestes converses com a dades. És un mètode de recerca interpretativa que adapta les tècniques tradicionals d'observació antropològica en persona a l'estudi de les interaccions i experiències que es manifesten a través de les comunicacions digitals.
El terme netnografia és un acrònim que combina «internet» amb «etnografia». El concepte va ser desenvolupat originalment en 1995 per Robert Kozinets com una eina per a analitzar les discussions en línia dels fans sobre la franquícia de Star Trek. L'ús del mètode es va estendre des de la investigació de mercat i la recerca del consumidor a altres disciplines, coma ara l'educació, biblioteconomia i ciències de la informació, turisme, informàtica, psicologia, sociologia, antropologia, geografia, estudis urbans, estudis d'oci i jocs, recerca sobre sexualitat humana i addiccions.
Característiques La netnografia recull diferents tipus de comunicació i d'interaccions que es fan a internet, com ara textos, imatges, àudios, fotografies o vídeos. Després, tota aquesta informació s'estudia utilitzant diverses tècniques, com l'anàlisi de contingut, l'estudi d'imatges i símbols, entrevistes tant en línia com presencials, l'anàlisi de xarxes socials i eines relacionades amb el big data.
L'objectiu d'aquestes tècniques és entendre les emocions i les experiències que hi ha darrere d'un tema concret. Això és el que diferencia la netnografia de l'anàlisi de big data, que normalment es basa més en processos automàtics, com l'anàlisi de sentiments o els núvols de paraules. També es diferencia de l'etnografia digital o de l'antropologia digital, encara que moltes vegades aquests conceptes es fan servir com si fossin iguals.
La diferència entre netnografia i etnografia digital és la motivació i la metodologia de recerca determinades pel propòsit. La netnografia entén als usuaris d'internet com una comunitat en línia que es destaca de la vida quotidiana substancial, mentre que l'etnografia digital només tracta el món digital com un lloc per a estendre la recopilació de dades per a complementar la recerca etnogràfica. El marc metodològic entre ells no sol ser diferent, ja que la netnografia utilitza principalment tècniques qualitatives en línia i ocasionalment utilitza la recerca quantitativa en línia com a complement, mentre que l'etnografia digital combina tant quantitativa (per exemple, anàlisi de xarxes i coparaules) com a qualitativa (per exemple, anàlisi de sentiments i contingut).
Recopilació de dades La netnografia recopila dades d'internet, d'entrevistes i notes de camp:
Dades d'internet: els investigadors han de dedicar el temps per a fer coincidir les seves preguntes i interessos de recerca amb el fòrum en línia apropiat. Abans d'iniciar el contacte com a participant, o començar la recol·lecció formal de dades, les característiques distintives de les comunitats en línia han de ser familiars per al netnògraf. Dades d'entrevista: l'entrevista es pot realitzar per correu electrònic, videotucrades, en persona o mitjançant altres mètodes. L'entrevista millora i proveeix dades de context i amplia la comprensió de conceptes, arxius, comunicacions i llocs relacionats. Notes de camp: les notes de camp reflexives, en les quals els etnògrafs registren les seves observacions, són un mètode recomanat en netnografia. Encara que alguns estudis s'han dut a terme utilitzant només l'observació, aquest enfocament no participant qüestiona l'orientació etnogràfica de la recerca.
Igual que amb la teoria fonamentada, la recopilació de dades ha de continuar mentre es generin nous coneixements. Per a finalitats de precisió, alguns netnògrafs segueixen de prop la quantitat de text recopilat i llegit, i el nombre de participants diferents. Les solucions de programari CAQDAS poden accelerar la codificació, l'anàlisi de contingut, la vinculació de dades, la visualització de dades i les funcions de desenvolupament de teories. Diverses empreses desenvolupen constantment noves formes d'anàlisis de dades qualitatives, encara que els resultats s'assemblen més a anàlisis de contingut que a representacions etnogràfiques. La netnografia i l'anàlisi de contingut difereixen en l'adopció de mètodes computacionals per a recopilar dades semiautomatitzades, analitzar-les, reconèixer paraules i visualitzar dades. No obstant això, alguns acadèmics discuteixen la distància de la netnografia a l'anàlisi de contingut, preferint afirmar que també és una tècnica analítica de contingut.
Anàlisi de les dades A diferència de la mineria de dades i l'anàlisi de contingut, la netnografia com a mètode emfatitza la contextualització cultural de les dades en línia. Això sovint demostra ser un desafiament en el context en línia de senyals socials empobrits. Pel fet que la netnografia es basa principalment en l'observació del discurs textual, garantir interpretacions de confiança requereix un enfocament diferent a l'equilibri del discurs i el comportament observat que ocorre durant l'etnografia en persona. Encara que el panorama en línia mitjança la representació social i fa problemàtic el tema de la identitat de l'informant, la netnografia sembla perfectament adequada per a tractar el comportament o l'acte social com l'última unitat d'anàlisi, en lloc de la persona individual.
L'ètica de la recerca pot ser una de les diferències més importants entre l'etnografia tradicional i la netnografia. Les inquietuds ètiques sobre la netnografia es converteixen en inquietuds inicials sobre si els fòrums en línia han de considerar-se un lloc privat o públic, i sobre el que constitueix el consentiment informat en el ciberespai. En una desviació important dels mètodes tradicionals, la netnografia utilitza informació cultural que no es proporciona específicament i de manera confidencial a l'investigador. Els usuaris que originalment van crear les dades no necessàriament tenen la intenció o avalen el seu ús en recerca. Per tant, la netnografia ofereix pautes específiques sobre quan citar posts i autors en línia, com citar-los, què considerar en una representació netnogràfica ètica, quan demanar permís i quan no és necessari.
Avantatges i limitacions En comparació amb enquestes, experiments, grups focals i entrevistes personals, la netnografia pot ser menys intrusiva. Es duu a terme utilitzant observacions en un context que no és fabricat per l'investigador. La netnografia també és menys costosa i més oportuna que els grups focals i les entrevistes personals.
Les limitacions de la netnografia es basen en l'habilitat interpretativa de l'investigador i la falta d'informants presents en el context en línia, que pot conduir a dificultats per a generalitzar els resultats a grups fora de la mostra. No obstant això, aquestes limitacions poden millorar-se d'alguna manera mitjançant l'ús acurat de mètodes de recopilació de dades convergents que uneixen la recerca fora de línia i en línia de manera sistemàtica, així com mitjançant un mostratge acurat i enfocaments interpretatius. Els investigadors que desitgin generalitzar els resultats d'una netnografia, d'un grup en línia en particular a altres grups, han de considerar l'ús de múltiples mètodes de triangulació.
Referències
Categoria:Sociologia Categoria:Etnografia