L’Alqueria de la Creu, també coneguda com de la Creu Coberta, fou una antiga alqueria situada a l’entorn històric de la Creu Coberta, al sud de la ciutat de València, amb façana a l’antic Camí Real de Madrid, actual carrer de Sant Vicent Màrtir. Durant segles formà part d’un conjunt rural i viari estretament vinculat al monument de la creu de terme, constituït per edificis d'habitatges, d’acollida, espais agrícoles i infraestructures hidràuliques.
L'alqueria desaparegué a mitjans del segle XX i actualment el seu solar està ocupat per un jardí i un parc públic on s’han integrat les restes arqueològiques conservades de l’edifici original.
Història L’entorn de la Creu Coberta constituïa a finals del segle XIX un xicotet nucli habitat articulat al voltant del monument de la creu de terme. El conjunt incloïa una ermita, un establiment comercial situat a la cantonada dels actuals carrers de Sant Vicent i Altamira, l'Alqueria de la Creu —de grans dimensions— i el Molí de la Creu, situat a l'altra banda del Camí Real.
L'ermita, originada a partir d’un antic oratori privat i consolidada durant el segle XIX, fou enderrocada l’any 1903 amb motiu de la construcció de la nova Església del Santíssim Crist de la Providència a la plaça del Vicari Ferrer. La resta del conjunt històric quedava integrada principalment per l’Alqueria de la Creu i el conjunt del molí. miniatura|Vista de la plaça de la Torre Maçana, al solar de l'Alqueria de la Creu. La documentació permet situar els orígens de l’edifici almenys l’any 1465, quan ja consta l’existència d’un hostal o fonda davant de la creu destinat a l’allotjament de viatgers i personalitats abans de la seua entrada a València. L’establiment disposava de cavallerisses destinades al relleu de cavalleries i diligències i fou conegut també amb el nom de la Torre Maçana, denominació vinculada a una xicoteta torre fortificada que acabà incorporada al conjunt arquitectònic. Amb el pas del temps l’edifici rebé diverses denominacions segons l’ús o els seus propietaris. Fou conegut com a Casa o Alqueria de la Creu, Casa de l’Abat —a inicis del segle XIX, quan hi residia el rector vinculat a l’ermita— i, durant el segle XX, com a Casa del Tio Ambrosio, nom del seu últim propietari abans de la desaparició de l’immoble.
El conjunt estava geogràficament relacionat amb el desaparegut Molí de la Creu, també conegut com a Molí de Codonyer, documentat almenys des de 1672 i situat al costat del camí de la Rambleta. Este molí funcionava gràcies a les aigües del braç de les Monges de la séquia de Favara i acabà integrat, junt amb diverses fàbriques posteriors, en un espai de caràcter industrial més ampli.
La desaparició definitiva de l'alqueria estigué vinculada a un projecte immobiliari iniciat l’any 1949, quan es demanà permís municipal per a enderrocar-la i construir-hi un edifici de tres plantes. Malgrat que durant anys es tramitaren pròrrogues per dificultats relacionades amb el desallotjament dels residents, l’alqueria acabà sent demolida. El nou edifici, tanmateix, mai arribà a construir-se i el solar romangué buit durant dècades.
Esta situació accidental permeté la conservació parcial de restes estructurals i arqueològiques que han contribuït a recuperar la memòria històrica del conjunt. Les excavacions i estudis efectuats indiquen que baix del subsòl encara podrien conservar-se noves estructures associades a l’antiga edificació. miniatura|Vista de restes d'una part dels murs de tapial de terra. L’any 2019 s’iniciaren les obres de transformació del solar en un espai verd públic, a partir d’una proposta seleccionada pels veïns dins dels pressupostos participatius municipals DecidimVLC. El nou jardí, delimitat pels carrers de Sant Vicent, Tomás de Villarroya, la Torre Maçana i Capitular Gandia, incorporà les últimes restes visibles de l’alqueria i fou executat baix seguiment arqueològic específic. El projecte recuperà un espai degradat i el convertí en una nova zona verda per al barri, amb arbrat, àrees de jocs infantils i una disposició orientada a reduir l’impacte visual i acústic del trànsit dels carrers adjacents.
Arquitectura Els escassos vestigis conservats indiquen que l’origen de l’Alqueria de la Creu podria situar-se entre els segles XIV i XV. Les tècniques constructives observades en les restes visibles, especialment els murs executats amb tapial de terra reforçat amb rajola, remeten a sistemes constructius medievals habituals en l’horta valenciana. miniatura|Vista de restes de l'accés principal, format per carreus de pedra. La configuració general de l’edifici probablement estava formada per dos grans cossos orientats cap al Camí Real de Madrid. El sector septentrional estaria destinat a ús residencial, mentre que la part meridional quedaria vinculada a activitats agrícoles i ramaderes, seguint una disposició semblant a altres alqueries històriques de l’entorn, com la desapareguda Alqueria de Real o l'Alqueria del Torrentí.
Entre els dos cossos se situava l’accés principal. Encara es conserva un fragment d’esta entrada junt a la vorera del carrer de Sant Vicent, format per carreus de pedra calcària ben escairats, probablement pertanyents a una portada monumental amb arc de mig punt. La part posterior es completava amb construccions auxiliars i espais tancats per murs perimetrals.
Tot i la desaparició del conjunt, alguns fragments de murs medievals han estat integrats dins del jardí actual i constitueixen els únics testimonis visibles d’un edifici que durant segles ocupà una posició destacada en l’accés meridional a la ciutat de València.
Referències
Categoria:Edificis del districte de Jesús (València) Categoria:Edificis de València desapareguts Creu