és una activista política comunista catalana, exmilitant del Partit Comunista d'Espanya (internacional). L'any 2025 va publicar les seues memòries amb el títol d'Ho vam donar tot, amb pròleg de la filòloga Roser Vernet i epíleg de l'escriptor Eduard Márquez.
Trajectòria Nascuda al si d'una família de quatre germans represaliada pel franquisme, el seu pare, Jordi Farré i Coll, havia militat a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya i militava al Front Nacional de Catalunya, i va estar tancat al camp de concentració d'Argelers, d'on es va escapar i va tornar clandestinament a Catalunya, i la seva mare, Herminia Agustín Bartolomé, era de La Rioja i amb només setze anys va arribar a Catalunya i de seguida es posà a aprendre català i estudiar magisteri.
Amb una forta consciència social, Farré als setze anys ja anava a alfabetitzar infants al barri de barraques barceloní del Somorrostro. El 1969 va participar en l'assalt al despatx del rector Manuel Albadalejo de la Universitat de Barcelona amb el llançament improvisat del bust de Franco a la vorera de la Gran Via de les Corts Catalanes, i va haver de passar a la clandestinitat i deixar els seus estudis universitaris de psicologia interromputs per la seva militància al Partit Comunista d'Espanya (internacional) (PCE(i)).
El juny del 1970, va ser detinguda i, després de patir tortures i d'estar empresonada més d'un any a la presó La Galera, a Alcalá de Henares, on va coorganitzar una vaga laboral de preses amb l'objectiu de reclamar el sou que pertocava a les recluses que treballaven al centre penitenciari. Posteriorment, passà deu anys més a la clandestinitat amb el seu company Manuel Valverde Valseca, fundador del PCE(i), i dues criatures en comú. Més endavant, a partir de 1981, visqué quasi quinze anys d'exili, la major part a Algèria com a refugiada política, reconeguda per per la Convenció de Ginebra del 51. En aquell indret va exercir de periodista de la Radiodiffusion Télévision Algérienne i corresponsal del diari basc Egin. Posteriorment, es va traslladar dos anys a Colòmbia, on va fer de professora de francès a l'Aliança Francesa i a la Universitat Tecnològica de Bolívar de Cartagena de Indias. Finalment, es va traslladar dos mesos a Cuba, on van romandre els seus dos fills per acabar d'estudiar la carrera, abans que ella retornés el 1995 a la Barcelona post-olímpica.
Un temps després, amb altres companyes, creà l'Associació ELNA, una entitat que treballa dins del sistema educatiu, acompanyant alumnes, famílies, mestres i personal no docent, on ella exerceix d'educadora emocional. Amb seixanta-cinc anys va fer un postgrau en pedagogia sistèmica i després un màster en neurociències i intel·ligències múltiples aplicades a l'educació. Actualment, és artesana de ceràmica i de vidre i professora de català per a nouvinguts en una associació de dones. Mare de dos fills i àvia de cinc nets, continua implicada en la lluita social i feminista.
Obra publicada
Referències
Categoria:Comunistes barcelonins Categoria:Professors de català catalans del sud Categoria:Exiliats Categoria:Periodistes barcelonins Categoria:Professors de francès Categoria:Feministes barcelonins Categoria:Memorialistes Categoria:Pedagogs barcelonins contemporanis Categoria:Víctimes de tortura Categoria:Alumnes del Liceu Francès de Barcelona Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona Categoria:Activistes barcelonins contemporanis Categoria:Docents barcelonins contemporanis Categoria:Feministes del segle XXI Categoria:Periodistes del segle XXI Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Escriptors barcelonins contemporanis Categoria:Feministes catalans del sud contemporanis Categoria:Polítics catalans del sud del segle XXI Categoria:Escriptors catalans del sud del segle XXI Categoria:Polítics barcelonins contemporanis Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1948