El Decret d'erecció del Seminari Conciliar de Barcelona és un document jurídic i eclesiàstic signat a Barcelona el 20 de novembre de 1593 pel bisbe Joan Dimas Loris. Aquest document marca la fundació oficial del Seminari, que no era altra que la de la formació del clergat a la diòcesi de Barcelona, seguint així les directrius marcades al Concili de Trento, donant compliment al cànon XVIII de la sessió XXIII del Concili del 15 de juliol de 1563. El document justifica la necessitat d'una institució que formi el clergat tant en l'àmbit intel·lectual (teologia, filosofia, gramàtica) com en el moral (virtut i disciplina). La clau del decret és la reassignació de recursos: com que la diòcesi no té diners per al seminari, el bisbe (amb permís del Papa) suprimeix el monestir de Montalegre —que ja estava gairebé buit, amb només dues monges de l'orde de Sant Agustí— per utilitzar els seus béns i rendes per a la nova fundació.

Estructura del Decret El decret s'estructura en una presentació, sis paràgrafs (cada un d'ells amb una finalitat ben diferenciada), i finalment un tancament. En la presentació hi trobem l'encapçalament protocol·lari de tot document amb una finalitat jurídica. En ell hi trobem la presentació del bisbe Dimas i la seva legitimitat com a comissari apostòlic; al mateix temps, s'estableix l'autoritat legal del document, dotant-lo de la força legal necessària, tot citant el suport del Papa Climent VIII.

En el primer paràgraf s'hi explica el fonament legal basat en Trento, que explicita que cada catedral ha de disposar d'un seminari per a joves pobres, on s'ensenyin matèries específiques per a la formació de preveres com Cant, Còmput Eclesiàstic, Gramàtica, Retòrica, Filosofia i Teologia. En el segon paràgraf el text detalla l'obstacle històric que patia la diòcesi, que no era un altre que la falta de mitjans econòmics per a impulsar un seminari propi. En el tercer paràgraf es fa menció a la solució que es va trobar per complir amb Trento. Fou la d'exclaustrar les dues única monges canongesses de Sant Agustí que ho romanien, ubicades al Monestir de Montalegre, prèvia autorització papal per suprimir la seva comunitat religiosa, i decretar aquest monestir com a seu del Seminari. Per la seva banda, explica el decrets que a les monges se'ls va assignar una pensió vitalícia, i que es van traspassar totes les rendes del Monestir al nou rector del Seminari, que fou Marc Esteve. A continuació, en el quart paràgraf s'hi narra la visita pastoral del bisbe Lloris el dia 20 de novembre per formalitzar la supressió i la presa de possessió per part del rector Esteve. El cinquè paràgraf és el que fa referència al projecte educatiu que seguiran els estudiants. També fa una crida a la caritat, al mecenatge i al patrocini per a mantenir la institució. Per acabar, el sisè paràgraf fa menció a les mesures cautelars en forma d'advertiment sobre possibles robatoris o pagaments indeguts a l'antiga priora del monestir.

Finalment, en l'escatocol hi consten la data i la signatura del bisbe. També hi trobem una anotació manuscrita, com a certificat de lectura pública a la Catedral de Barcelona el dia 5 de desembre de 1593.

Altres enllaços El Decret a Archive.org

Referències

Categoria:Obres del segle XVI Categoria:Seminari Conciliar de Barcelona