La Llei d'Estatuts del Banc de 1844 (Bank Charter Act 1844; 7 & 8 Vict. c. 32), de vegades anomenada Llei de Banca de Peel de 1844, va ser una llei del Parlament del Regne Unit aprovada sota el govern de Robert Peel, la qual va restringir els poders dels bancs britànics i va atorgar poders exclusius d'emissió de bitllets al banc central, el Banc d'Anglaterra. És una de les Lleis del Banc d'Anglaterra de 1694 a 1892.La Short Titles Act 1896, secció 2(1) i Annex 2
Finalitat Fins a mitjans del segle XIX, els bancs comercials de la Gran Bretanya i Irlanda podien emetre els seus propis bitllets de banc, i els bitllets emesos per les companyies bancàries provincials circulaven habitualment.
Sota la Llei de 1844, el bullionisme es va institucionalitzar a la Gran Bretanya,Anna Gambles, Protection and Politics: Conservative Economic Discourse, 1815-1852 (Royal Historical Society/Boydell Press, 1999), p. 117-18. creant una proporció entre les reserves d'or custodiades pel Banc d'Anglaterra i els bitllets que el Banc podia emetre, i va limitar l'emissió per part dels bancs d'Anglaterra i Gal·les de bitllets del Banc d'Anglaterra no respaldats per or fins a un màxim de 14 milions de lliures. La Llei també va imposar restriccions severes a l'emissió de bitllets per part dels bancs rurals, prohibint qualsevol nou banc emissor en qualsevol part del Regne Unit i iniciant així el procés de centralització de l'emissió de bitllets.
La Llei va suposar una victòria per a la British Currency School (Escola de la Moneda britànica), que defensava que l'emissió de nous bitllets era una de les causes principals de la inflació dels preus.
Tot i que la Llei exigia que els nous bitllets estiguessin completament respaldats per or o per deute públic, el govern es reservava el poder de suspendre la Llei en cas de crisi financera, i de fet això va passar diverses vegades: el 1847 i el 1857, i durant la crisi d'Overend Gurney de 1866.
Així mateix, mentre que la llei restringia el subministrament de nous bitllets, no va limitar la creació de nous dipòsits bancaris, els quals continuarien augmentant de volum al llarg del segle xix. Els dipòsits bancaris són sumes de diners que un banc, recolzat per un aval considerable, pot decidir dipositar al compte del titular en forma de préstec que requereix un reemborsament amb interessos. Els diners es creen en el moment en què el banc genera el dipòsit, i quan el préstec s'amortitza, els diners desapareixen del balanç del banc. Tot i que un préstec és efectivament una bestreta d'efectiu proporcionada pel banc al client, a llarg termini l'efecte de la creació il·limitada de dipòsits bancaris (diners) pot provocar inflació en els mercats cap on es canalitzen aquests diners, com ara el mercat immobiliari a través de la concessió d'hipoteques per part dels bancs.
Com a resultat de la Llei, a mesura que les companyies bancàries provincials es fusionaven per formar bancs més grans, perdien el dret a emetre bitllets. El bitllet privat anglès va acabar desapareixent, deixant al Banc d'Anglaterra amb el monopoli de l'emissió de bitllets a Anglaterra i Gal·les. L'últim banc privat a emetre els seus propis bitllets a Anglaterra i Gal·les va ser Fox, Fowler and Company el 1921.
La Llei de Bitllets de Banc d'Escòcia de 1845, adoptada un any més tard, va ser més permissiva, ja que va permetre als bancs d'Escòcia emetre més de la seva quantitat en circulació de 1845, sempre que la circulació addicional estigués recolzada lliura per lliura amb reserves d'or a la seu central. Els bancs que es fusionaven també podien combinar les seves emissions.
Avui dia, tres bancs comercials a Escòcia i tres a Irlanda del Nord continuen emetent els seus propis bitllets de lliura esterlina, regulats pel Banc d'Anglaterra.
Llei de Banca de 2009 La Llei de Banca de 2009 va abolir el "balanç setmanal" del nombre de bitllets emesos pel Banc d'Anglaterra: "La secció 6 de la Llei d'Estatuts del Banc de 1844 (obligació del Banc de presentar un compte setmanal) deixarà de tenir efecte".
Conseqüències L'historiador econòmic de Cambridge Charles Read ha argumentat que aquesta legislació va reduir la capacitat fiscal de la Gran Bretanya per pagar l'ajuda humanitària durant la Gran Fam Irlandesa (18451852), i que també va empitjorar les crisis financeres de 1847, 1857 i 1866 del que haurien estat d'una altra manera.
Vegeu també Henry Meulen – un crític que considerava la Llei d'Estatuts del Banc com una causa de depressió econòmica i revolució política. Bitllets de lliura esterlina – una llista de bancs emissors de bitllets a la zona esterlina. Bitllets d'Escòcia Bitllets d'Irlanda del Nord Banca de reserva fractal Banc central
Referències
Enllaços externs Bank Charter Act 1844 - text complet
Categoria:Lleis del Parlament del Regne Unit Categoria:Obres del 1844 Categoria:Banca Categoria:Banc d'Anglaterra