va ser un cònsol honorari alemany a Mallorca entre el 1932 i el 1945.
Biografia Va néixer a Hamburg, fill d'un comerciant. Dede treballava com a empleat en una agència de viatges a Mallorca. Se'l descriu com a dotat lingüísticament i inicialment amb una inclinació política d'esquerres. Professionalment, va desenvolupar una carrera a l'agència de viatges germano-espanyola Baquera, Kusche & Martin (BAKUMAR), on va ascendir fins a convertir-se en cap de la sucursal de Palma.Martin Breuninger, Germà García i Boned, Mallorcas vergessene Geschichte - Wie das Inselparadies zur Hölle wurde, Vitolibro Mallorca und Malente 2011, ISBN 978-3-86940-001-3, p. 76 El 1932 Dede va assumir, de manera provisional inicialment, el càrrec de cònsol honorari alemany a Palma, a l' illa de Mallorca. El seu predecessor va ser Alfred Müller, que havia mort a finals de 1931. El juny de 1933, va assumir oficialment el càrrec. També va canviar la seva orientació política i es va unir al Partit Nazi (NSDAP) l'1 de febrer de 1934 (número d'afiliació 3.402.439).Martin Breuninger, Germà García i Boned, Mallorcas vergessene Geschichte - Wie das Inselparadies zur Hölle wurde, Vitolibro Mallorca und Malente 2011, ISBN 978-3-86940-001-3, p. 78 El comerciant alemany Paul Esch-Hörle, amb seu a Sóller, representava ocasionalment Dede.Martin Breuninger, Germà García i Boned, Mallorcas vergessene Geschichte - Wie das Inselparadies zur Hölle wurde, Vitolibro Mallorca und Malente 2011, , p. 35
miniatura|Míting nazi amb el cònsol Hans Dede a Portals Nous (Calvià, Mallorca) vers 1940
El cònsol Dede, en la seva capacitat oficial, va participar en la Gleichschaltung (l'anomenada "sincronització") per tal que la població alemanya que vivia a Mallorca col·laborés activament amb el règim nazi. Va organitzar celebracions a la platja de Portals Nous per commemorar el nomenament d'Adolf Hitler i el Primer de Maig. Es va assegurar que l'escola alemanya de l'illa funcionés d'acord amb la ideologia nazi. Els professors i la biblioteca eren lleials a la línia del partit. Dede també va organitzar col·lectes per al Winterhilfeswerk (l'anomenat "Fons d'Ajuda d'Hivern" en l'argot nacionalsocialista) . Per a les eleccions al Reichstag de 1936 a Alemanya, que en estar controlades pels nazis no van ser netes, Dede va organitzar la participació de ciutadans alemanys a Mallorca. Per poder votar, van ser transportats en tres llanxes de motor fins al vaixell Tanganyika, davant la costa de Palma.Martin Breuninger, Germà García i Boned, Mallorcas vergessene Geschichte - Wie das Inselparadies zur Hölle wurde, Vitolibro Mallorca und Malente 2011, , p. 75 Si es va convertir en un perillós perseguidor dels antifeixistes residents a Mallorca, és un tema de debat. Alguns el descriuen com un dels criminals més grans d'Alemanya a l'estranger, mentre que altres el retraten com un oportunista.
Dede va tenir contacte amb l'escriptor alemany Albert Vigoleis Thelen, que vivia exiliat a Mallorca. Va intentar convèncer Thelen perquè donés suport al Tercer Reich, però Thelen s'hi va negar. Aleshores va sorgir una enemistat política entre tots dos. Dede va fer espiar Thelen. No obstant això, Dede va aconseguir repetidament feina per a Thelen com a guia turísticMartin Breuninger, Germà García i Boned, Mallorcas vergessene Geschichte - Wie das Inselparadies zur Hölle wurde, Vitolibro Mallorca und Malente 2011, , p. 50 i, tot i que Thelen estava a la llista negra dels nacionalsocialistes i falangistes, li va obtenir un visat de sortida de 48 hores.
Les tasques de Dede també incloïen proporcionar informació al govern nacionalsocialista alemany sobre les activitats dels exiliats alemanys a Mallorca. Li van preguntar, per exemple, si Harry Graf Kessler (conegut com "el comte Kessler") es comportava de manera "antialemanya", a la qual cosa Dede va respondre amb sinceritat que Kessler no feia cap aparició pública.Martin Breuninger, Germà García i Boned, Mallorcas vergessene Geschichte - Wie das Inselparadies zur Hölle wurde, Vitolibro Mallorca und Malente 2011, , p. 67 També havia d'informar sobre les aparicions de Hermann Graf Keyserling a Palma.Martin Breuninger, Germà García i Boned, Mallorcas vergessene Geschichte - Wie das Inselparadies zur Hölle wurde, Vitolibro Mallorca und Malente 2011, , p. 72
miniatura|Fitxa d'afiliació al NSDAP de Hans Dede
Dede també va tenir tractes oficials amb el pacifista Heinz Kraschutzki, que havia participat en la revolta dels mariners de Kiel el 1918 contra l'emperador alemany i vivia exiliat a Mallorca. Kraschutzki, que havia estat desnaturalitzat per la força pels nacionalsocialistes, va demanar a Dede que confirmés oficialment que havia estat desposseït de la seva nacionalitat.Martin Breuninger, Germà García i Boned, Mallorcas vergessene Geschichte - Wie das Inselparadies zur Hölle wurde, Vitolibro Mallorca und Malente 2011, , p. 101 i s.
El cònsol va participar en la deportació de jueus a l'estranger, és a dir, a zones fora d'Alemanya, sempre que els individus no expressessin crítiques a Adolf Hitler. Hi ha proves documentals que va ajudar a evitar el reclutament per la Wehrmacht dels fills de Konrad Liesegang, un fotoperiodista que havia fugit d'Alemanya.
Un informe d'intel·ligència de 1939 sobre Dede suggereix que el cònsol inicialment va protegir certs emigrants, especialment jueus, però que això va canviar més tard.Martin Breuninger, Germà García i Boned, Mallorcas vergessene Geschichte - Wie das Inselparadies zur Hölle wurde, Vitolibro Mallorca und Malente 2011, , p. 77
Els antifeixistes afectats van descriure més tard Dede com algú que lliurava antifeixistes a les autoritats militars espanyoles i enganyava els alemanys amb falsedats perquè emigressin a Alemanya, on eren jutjats o enviats a camps de concentració. Li agradava fer la vida el més difícil possible als emigrants. Dede els denunciava i la duana els confiscava les seves propietats. Li agradava actuar com si tingués el poder de la vida i la mort. També facilitava l'entrada d'agents de la Gestapo a Espanya per tal que poguessin trobar-se amb els refugiats.Axel Thorer, Mallorca – Lexikon der Inselgeheimnisse, Hoffmann und Campe Hamburg, 2006, , p. 62
miniatura|El cònsol nazi a Palma, Johannes Dede, amb el marquès de Zayas, cap de la Falange a Mallorca cap al 1940.
La Guerra Civil espanyola va començar el 1936, fet que també va provocar combats a Mallorca. Dede va aconsellar a tots els ciutadans alemanys que abandonessin l'illa. A causa del canvi de la situació política general, el nombre d'alemanys a Mallorca sota la cura del cònsol va disminuir de 3.000 el 1933 a aproximadament 80 el 1942.Martin Breuninger, Germà García i Boned, Mallorcas vergessene Geschichte - Wie das Inselparadies zur Hölle wurde, Vitolibro Mallorca und Malente 2011, , p. 95
Des del 1932 hi havia a Palma una secció local del Partit Nazi (NSDAP). A partir del 1936, hi va haver profunds desacords personals entre la branca local i el consolat. El seu cap, Adler, que també era el director de l'Escola Alemanya, va destituir el consell escolar sense consultar Dede. El president del consell escolar era Paul Esch-Hörle, que era amic de Dede. Això va provocar una disputa prolongada i amarga entre Dede i, en particular, el segon d'Adler, Walter Rup, que més tard es va convertir en el líder de la secció local. La disputa va culminar en un procés judicial contra Dede. No obstant això, va romandre cònsol fins al 1945.
Deu hores abans del final de la Segona Guerra Mundial a Europa, el 8 de maig de 1945, tres agents de la policia feixista espanyola, en presència de Dede, van precintar les oficines del consolat alemany a la plaça de Cort número 5 de Palma. Les oficines de l'agència de viatges a la mateixa planta no es van veure afectades. Dede va lliurar als agents de policia una pistola. Segons va reconèixer l'afectat, l'arma pertanyia a un pilot alemany de la Legió Còndor que havia estat trobat mort en una platja de Mallorca. Fins al 1959 no hi va tornar a haver un consolat alemany (de la República Federal Alemanya) a Palma.Martin Breuninger, Germà García i Boned, Mallorcas vergessene Geschichte - Wie das Inselparadies zur Hölle wurde, Vitolibro Mallorca und Malente 2011, , p. 117
Inicialment, Dede va continuar vivint a Mallorca. La seva presència a Palma de Mallorca està documentada com a mínim durant el 1946. Probablement també va romandre a Mallorca i València durant la dècada del 1950. Era propietari d'una casa a la barriada de Son Ferriol, a Palma de Mallorca. Es diu que encara el 1970 treballava com a gerent de personal en una cooperativa agrícola a la capital mallorquina. Després es va traslladar a les Illes Galápagos, a l'Equador, per viure amb la seva filla mallorquina adoptiva, Catalina.Martin Breuninger, Germà García i Boned, Mallorcas vergessene Geschichte - Wie das Inselparadies zur Hölle wurde, Vitolibro Mallorca und Malente 2011, , p. 117 i s. Va morir allà el 1991.
Referències
Bibliografia Martin Breuninger, Germà García i Boned, La història oblidada de Mallorca: com el paradís insular es va convertir en infern, Vitolibro Mallorca i Malente 2011, ISBN 978-3-86940-001-3. Ramin Alexander Sepasgosarian, Mallorca unterm Hakenkreuz 1933-1945, Matrixmedia, ISBN 978-3946891017. Axel Thorer, Mallorca – Lexikon der Inselgeheimnisse, Hoffmann und Campe Hamburg, 2006, ISBN 978-3-455-50006-6.
Categoria:Morts el 1991 Categoria:Membres del Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Segle XX a Mallorca Categoria:Nazis alemanys Categoria:Polítics hamburguesos Categoria:Morts a l'Equador Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics alemanys morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1900