El Banc de l'Estat de l'URSS (), conegut com el Banc de l'Estat de la RSFSR des de 1921 fins a 1923, i anomenat comunament Gosbank (), va ser el banc central i el component principal del sistema bancari d'un sol nivell de la Unió Soviètica. Va substituir el Banc de l'Estat de l'Imperi Rus i, arran de la dissolució de la Unió Soviètica, es va convertir en el Banc Central de Rússia el 1992 (moment en què el Gosbank va deixar d'existir).
El Gosbank era una de les tres autoritats econòmiques soviètiques principals; les altres dues eren el Gosplan (el Comitè de Planificació de l'Estat) i el Gossnab (el Comitè de l'Estat per al Subministrament Tècnic de Materials). Col·laborava estretament amb el Ministeri de Finances Soviètic per a preparar el pressupost de l'estat nacional.
Història La fundació del banc va formar part de la implementació de la Nova Política Econòmica (NEP), després de la desarticulació monetària i l'economia de barata durant la Guerra Civil Russa. El , el Comitè Executiu Central Panrús va aprovar una resolució per a la fundació del Banc de l'Estat de la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, seguida d'una resolució similar aprovada pel Consell de Comissaris del Poble el i d'uns estatuts aprovats pel Comitè Central el que estipulaven que el Banc de l'Estat formava part del Ministeri de Finances (Narkomfin). Va començar les seves operacions el 16 de novembre de 1921. El febrer de 1922, Vladímir Lenin va burlar-se del Banc de l'Estat qualificant-lo de "joc burocràtic de papers", comparant-lo amb un poble Potemkin en una carta al cap del banc, Aron Sheinman, a qui va acusar d'una "infantilitat de mandarí comunista".
El Banc de l'Estat va presidir les dues devaluacions successives del ruble soviètic, el 1922 (1 per 10.000) i el 1923 (1 per 100). Mentrestant, el se li va concedir el dret d'emetre el txervónets (recolzat per or) o ruble d'or, fet que va posar fi a la hiperinflació soviètica inicial. El 1923, va adoptar el seu nom permanent de Banc de l'Estat de l'URSS. El 1924, el Banc de l'Estat va elaborar el seu primer pla de crèdit consolidat i va formar el Comitè de Bancs per a supervisar els bancs sectorials que s'havien creat sota la NEP. El 1925, va assumir el sistema de tinença d'efectiu del Narkomfin, que abans funcionava de manera separada.
La fase posterior de planificació centralitzada soviètica i l'eliminació gradual de la NEP van fer que el 1927 es concedís al Banc de l'Estat el monopoli del crèdit bancari a curt termini, i el 1930 el de tot el crèdit a curt termini després que es cancel·lés el crèdit comercial mutu i directe. En el període 1928-1930, les sucursals locals d'altres bancs van ser intervingudes pel Banc de l'Estat o bé tancades, de manera que el Prombank, el Tsekombank o el Selkhozbank van passar a operar principalment a través de les oficines locals del Banc de l'Estat. Aquella fase de reforma es va completar el 1932, i a partir d'aleshores la divisió del treball entre el Banc de l'Estat i els altres components del sistema bancari soviètic es va mantenir a grans trets estable fins a finals de la dècada de 1980.
El 1931, Boris Berlatsky, un alt funcionari del Banc de l'Estat, va ser jutjat per sabotatge com a part del Judici dels Menxevics de 1931. miniatura|300x300px|Tipus de canvi entre el ruble soviètic i les principals monedes mundials, febrer de 1985 Després d'una agressiva expansió monetària durant la Segona Guerra Mundial, la reforma monetària de 1947 va donar lloc a una nova ronda de devaluació (1 per 10) i a mesures confiscatòries vinculades. El 1959, la consolidació dels bancs especialitzats en crèdit a llarg termini dins del Banc de la Construcció de l'URSS va fer que el Banc de l'Estat assumís algunes de les antigues operacions del Selkhozbank, del Tsekombank i dels bancs municipals. La reforma monetària de 1961 va introduir una altra ronda de devaluació (1 per 10). El 1963, el control del Banc de l'Estat sobre el sistema es va enfortir encara més en fer-se càrrec del Sistema de Caixes d'Estalvis Laborals de l'URSS, que depenia del Ministeri de Finances Soviètic.
L'estat soviètic utilitzava el Banc de l'Estat principalment com una eina per a imposar un control centralitzat sobre la indústria en general, fent servir els saldos bancaris i els historials de transaccions per a monitorar l'activitat de les empreses individuals i el seu compliment amb els plans quinquennals i les directives. El Banc de l'Estat mai va actuar com un banc comercial orientat a la maximització de beneficis, sinó purament com un instrument de la política governamental. En lloc d'avaluar de manera independent i imparcial la solvència del prestatari, el Gosbank proporcionava fons de préstec a particulars, grups i indústries seguint les instruccions del govern central.
A la dècada de 1970, el Banc de l'Estat va participar en la creació de l'Ost-West Handelsbank a Frankfurt (1971), del Donau Bank a Viena (1974) i de l'East-West United Bank a Luxemburg (1974) juntament amb el Banc de Comerç Exterior de l'URSS.
La Llei sobre l'Empresa Estatal, introduïda el juny de 1987, va representar un intent significatiu d'imposar la responsabilitat financera i l'autonomia a les empreses estatals. La reforma bancària va començar oficialment l'1 de gener de 1988, quan el Gosbank es va desmantellar per a crear un sistema bancari de dos nivells. Mikhaïl Gorbatxov va dividir el Gosbank en un banc central i diversos bancs especialitzats de propietat estatal (spetsbanks). Aquests incloïen l'Agroprombank i el Zhilsotsbank, mentre que el Stroybank es va convertir en el Promstroybank. El govern va continuar dirigint la política de crèdit, però el Gosbank ja podia fixar els tipus d'interès del crèdit en coordinació amb el Gosplan i el Ministeri de Finances.
El març de 1989, el Consell de Ministres de l'URSS va aprovar una resolució que feia els spetsbanks responsables del finançament de les seves pròpies operacions, pràctica coneguda com a khozraschot, ja que els responsables polítics pensaven que això els dotaria d'un ànim de lucre; tanmateix, això només va augmentar les tensions entre els spetsbanks i el Gosbank, ja que aquest darrer mantenia el control sobre els recursos crediticis. Després del nomenament de Víktor Gueraixcenko com a director del Gosbank, aquest va exercir un paper clau en la creació d'un sistema bancari paral·lel, ja que Gueraixcenko considerava insuficients les primeres reformes dels spetsbanks.
El setembre de 1990, el govern soviètic va permetre que els bancs especialitzats sorgits del Gosbank es "comercialitzessin", cosa que va portar ràpidament a la fragmentació del sistema centralitzat. Com que ni el govern de la Unió Soviètica ni el de la RSFS de Rússia havien creat la base institucional per a aquest procés, la situació va derivar en l'aparició de centenars de bancs petits i d'uns quants grans sistemes bancaris centralitzats.
Desaparició Arran de l'elecció de Boris Ieltsin como a president del Soviet Suprem de Rússia i de les eleccions al Congrés dels Diputats del Poble de Rússia el març de 1990, la república russa va buscar distanciar-se del govern central i el 12 de juny va declarar la seva sobirania estatal. Al juliol, el govern de la RSFS de Rússia va formar el Banc Central de Rússia (BCR) a partir de la sucursal de la república russa del Gosbank. El govern havia buscat crear un contrapès al Gosbank durant la lluita per la sobirania de l'estat. A l'octubre, va crear el Vneshtorgbank Rússia com el seu propi banc de comerç exterior. Al desembre, es van aprovar a la república russa la Llei del Banc Central i la Llei de Bancs i Activitat Bancària, que formalitzaven la independència del BCR.
El desembre de 1990, el primer ministre soviètic Valentin Pàvlov i el director del Gosbank Víktor Gueraixcenko van respondre a l'aprovació de les lleis bancàries sobiranes de la RSFS de Rússia invalidant tots els bitllets de 50 i 100 rubles en circulació a partir del mes següent. Com que el Banc de Rússia no en va ser informat, la confiança del públic en el Gosbank es va veure greument perjudicada. Les repúbliques soviètiques van deixar de pagar la majoria d'impostos al govern central i, el març de 1991, el Gosbank va estimar que les repúbliques només havien transferit set mil milions de rubles dels ingressos fiscals previstos, d'un total de 23,4 milions de rubles. El viceprimer ministre Grigori Iavlinski va advocar per la creació d'una "unió bancària", és a dir, una unió monetària formal entre les repúbliques soviètiques, en el Nou Tractat de la Unió, però aquest intent es va ensorrar ràpidament en la segona meitat de 1991.
El Gosbank i el BCR van continuar operant en paral·lel fins a l'Cop d'Agost. El 23 d'agost, el president rus Boris Ieltsin va ordenar al Consell de Ministres de la Unió Soviètica que finalitzés el traspàs de les organitzacions d'àmbit de la Unió situades dins de la RSFS de Rússia al govern de la RSFS de Rússia abans de finals d'any. Andrei Zverev va ser nomenat pel govern de la RSFS de Rússia com a director temporal del Gosbank, tot i que Gueraixcenko no va presentar la seva dimissió oficial fins al 26 de desembre. El 15 de novembre, Ieltsin es va fer càrrec del Ministeri de Finances de l'URSS i del Goznak. Després de la signatura del Tractat de Belavezha, el Presidium del Soviet Suprem de Rússia va aprovar una resolució que transferia les "instal·lacions, documents i especialistes" del Gosbank al Banc de Rússia, i l'1 de gener de 1992, aquest va assumir la resta de recursos del Gosbank a Rússia, data en què el Gosbank va deixar d'existir oficialment.
Governadors A continuació es mostra una llista dels governadors de la Junta del Banc de l'Estat. El governador era nomenat per la Premier de la Unió Soviètica. Nom (governador)FotoPeríode del mandatNomenat perInici del mandatFi del mandatAron Sheinman (1885–1944)70x70px19211924Vladímir Lenin 87x87pxNikolai Tumanov (1887–1936)70x70px5 de març de 192416 de gener de 1926Aleksei Ríkov 91x91pxAron Sheinman (1885–1944)70x70px19261929Gueorgui Piatakov (1890–1937)100x100px19 d'abril de 192918 d'octubre de 1930Moissei Kalmanovich (1888–1937)95x95px18 d'octubre de 19304 d'abril de 1934Viatxeslav Mólotov 90x90pxLev Maryasin (1894–1938)89x89px4 d'abril de 193414 de juliol de 1936Solomon Kruglikov (1899–1938)70x70px14 de juliol de 193615 de setembre de 1937Alexey Grichmanov (1896–1939)92x92px15 de setembre de 193716 de juliol de 1938Nikolai Bulganin (1895–1975)95x95px2 d'octubre de 193817 d'abril de 1940Nikolai K. Sokolov (1896–1941)70x70px17 d'abril de 194012 d'octubre de 1940Nikolai Bulganin (1895–1975)95x95px12 d'octubre de 194023 de maig de 1945Ióssif Stalin 93x93pxYakov Golev (1894–1960)70x70px23 de maig de 194523 de març de 1948Vasili Popov (1903–1964)70x70px23 de març de 194831 de març de 1958Nikolai Bulganin (1895–1975)81x81px31 de març de 195815 d'agost de 1958Nikita Khrusxov 94x94pxAlexander Korovushkin (1909–1976)70x70px15 d'agost de 195814 d'agost de 1963Alexey Poskonov (1904–1969)70x70px19631969Miefodiy Svieshnikov (1911–1981)70x70px19691976Aleksei Kossiguin 93x93pxVladimir Alkhimov (1919–1993)70x70px11 d'octubre de 197610 de gener de 1986Viktor Dementsev (1918–2010)70x70px10 de gener de 198622 d'agost de 1987Nikolai Rijkov 97x97pxNikolai Garetovsky (1926–2023)70x70px22 d'agost de 19877 de juny de 1989Víktor Gueraixcenko (1937–2025)115x115px7 de juny de 198926 d'agost de 1991Valentin Pàvlov 84x84pxAndrei Zverev (nascut el 1955)70x70px26 d'agost de 199120 de desembre de 1991Ivan Silàiev 93x93px
Vegeu també Economia de la Unió Soviètica
Referències
Fonts Goldenweiser, Alexis (1925). "Banking and Currency Reform in Russia". Journal of Political Economy. 33 (2): 234–243.
Enllaços externs Soviet Banking System, Pekka Sutela, Answers.com (accés el 02-08-2012)
Unio Sovietica Categoria:Bancs desapareguts Categoria:Economia de la Unió Soviètica