fou un editor francès. Fill de Charles Fasquelle i nét del fundador de les Éditions Fasquelle, es llicencià en dret i el 1954 assumí la direcció de la casa editorial familiar. Arran de la fusió amb les Éditions Grasset el 1959, en fou director general i, des de 1981, conseller delegat. A la seva retirada, en passà a ser president honorari.
Durant la seva llarga trajectòria a Grasset, Fasquelle impulsà la col·lecció Libelles, que aplegà autors com Jacques Audiberti, François Nourissier i Roger Vailland, i supervisà la publicació de l'autobiografia de Brigitte Bardot el 1995. El 1970 adquirí Le Nouveau Magazine Littéraire, i entre 1985 i 1997 fou propietari de la revista d'escacs Europe Échecs. El 2015 es convertí en accionista de referència de La nave di Teseo, la casa editorial fundada per Umberto Eco. Formà part dels jurats del Prix Méditerranée i del Prix Jean Freustié, i exercí de vicepresident de la Société littéraire des amis d'Émile Zola.
Estava casat amb Solange de La Rochefoucauld, de qui es divorcià el 2000; la seva segona esposa, Nicky Jegher Fasquelle, morí el 2020 després d'haver dirigit Le Nouveau Magazine Littéraire durant més de trenta-cinc anys. La parella tingué una filla, Ariane, morta el 2016. Vinculat a Cadaqués des dels anys seixanta, encarregà als arquitectes Peter Harnden i Lanfranco Bombelli la construcció de la Casa Fasquelle (1968), obra catalogada pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya com un exemple rellevant de l'arquitectura moderna a l'Alt Empordà.
Referències
Categoria:Editors parisencs Categoria:Morts a París Categoria:Morts el 2021 Categoria:Nascuts el 1930