Ostern és un gènere cinematogràfic creat a la Unió Soviètica i al Bloc de l'Est com a variació de les pel·lícules de western. La paraula Ostern és un mot creuat derivat de la paraula alemanya Ost, que significa 'est', i de la paraula anglesa western, 'oest'. S'hi poden distingir dos subgèneres:
Red westerns, ambientats al Far West nord-americà però que impliquen temes i interpretacions radicalment diferents dels westerns estatunidencs. Es van produir principalment al Bloc de l'Est, especialment a l'Alemanya Oriental i Txecoslovàquia. Exemples de red westernss són Joe Kolaloca (Txecoslovàquia,1964), Die Söhne der großen Bäri (Alemanya, 1966), Pruncul, petrolul și ardelenii (Romania, 1981) i Chelovek s bulvara Kaputsinov (URSS, 1987). Easterns (Osterns), ambientats a les estepes i regions de l'Àsia central de l'URSS, sovint durant la Revolució Russa o la Guerra Civil següent. Es van presentar en un estil influenciat per les pel·lícules de l'oest estatunidenques. Exemples d'aquest tipus són Neulovimye mstiteli (1966) i les seves seqüeles, Beloye solntse pustyni (1970), Dauria (1971), Svoy sredi chuzhikh, chuzhoy sredi svoikh (1974) i Telokhranitel (1979).
Història miniatura|Cartell de la pel·lícula Krasnye dyavolyata Els westerns estatunidencs figuraven entre les pel·lícules estatunidenques importades a la primera Unió Soviètica. Per exemple, la imatge del cowboy de l'oest s'utilitza per a simbolitzar els Estats Units d'Amèrica i Occident en general a la comèdia muda soviètica Neobychainye priklyucheniya mistera Vesta v strane bolshevikov (1924). Krasnye dyavolyata (1924) és una pel·lícula d'acció revolucionària que també adopta elements del gènere. Tanmateix, a mesura que les restriccions culturals es van fer presents durant el període estalinista, les pel·lícules d'inspiració occidental a la Unió Soviètica es van fer escasses. No obstant això, Ióssif Stalin era aficionat a les pel·lícules de western de Hollywood.Lavrentiev, Sergey "Red Westerns", in Klein, Thomas/Ritzer, Ivo/Schulze, Peter W. (eds.) Crossing Frontiers. Intercultural Perspectives on the Western. Marburg: Schüren, 2012.
Ognennye versty, de 1957, és un dels primers exemples de western soviètic, ja que es va estrenar anys abans que el gènere es formalitzés i prevalgués. El gènere western va experimentar un ressorgiment a la Unió Soviètica a la dècada del 1960, en gran part com a resultat del desglaç de Khrusxov. El 1962, l'URSS va permetre la projecció de certes pel·lícules estrangeres i Els set magnífics, protagonitzada per Steve McQueen, es va convertir en una pel·lícula d'èxit comercial.Cinema in the Cold War p. 81 L'aclaparadora popularitat i la demanda comercial de pel·lícules com Els set magnífics van fer que els cineastes soviètics i els organismes cinematogràfics estatals experimentessin amb elements occidentals en les seves pròpies produccions, donant lloc a la creació del western soviètic.Franz, Norbert P., (2020). Hollywood - a Challenge for the Soviet Cinema: Four Essays, Germany: Universitätsverlag Potsdam.
La comèdia txecoslovaca Joe Kolaloca (1964) va ser popular entre la ciutadania del Bloc de l'Est. Tot i que la pel·lícula és en gran part una paròdia del gènere western, el seu èxit comercial va aprofundir en la familiaritat dels tòpics occidentals dins del Bloc de l'Est i el públic soviètic en general.
Der Schatz im Silbersee, de Karl May, coproducció d'Alemanya Occidental amb Iugoslàvia, va ser fonamental per a l'inici de l'era dels red westerns alemanys. La pel·lícula va donar lloc a una sèrie d'Indianerfilme ('pel·lícules d'indis') de gran èxit sobre l'heroi de ficció Winnetou i altres, produïdes pels estudis DEFA de l'Alemanya Oriental Die Söhne der großen Bärin (1966) de l'Alemanya Oriental va ser un red western fonamental que va capgirar les convencions tradicionals de «vaquers i indis», presentant els amerindis nord-americans com a herois i l'exèrcit invasor com a dolents, un motiu inspirat en els osterns alemanys de gran èxit. Aquestes pel·lícules van ser notablement populars entre el públic de l'Alemanya Oriental.Banhegyi, A. (2012). Where marx meets osceola: Ideology and mythology in the eastern bloc western.
Els directors de fotografia romanesos van donar una empenta considerable al gènere, incloent-hi adaptacions de les històries de Fenimore Cooper, moltes de les quals van ser coproduccions amb directors occidentals. miniatura|Camarada Sukhov, protagonista de Beloye solntse pustyn Beloye solntse pustyni (1970) destaca com l'ostern per excel·lència, i alguns consideren la seva estrena com el començament de l'«època daurada» del gènere. Ambientada a la zona rural del Turkmenistan, la pel·lícula incorpora nombroses característiques occidentals elementals, com ara plans generals de cels buits i natura, transport a cavall i sella de cuir, i el protagonista estoic i solitari. La pel·lícula va obtenir ràpidament un estatus de culte, amb múltiples frases fetes de la pel·lícula que van transcendir les converses informals.International Westerns: Re-Locating the Frontier. United Kingdom, Scarecrow Press, 2013.
Gibanica western Gibanica western va ser un terme efímer per a l'equivalent iugoslau de l'ostern, més conegut com a cinema partisà i, de vegades, com a «western partisà». Es va fer a les dècades del 1960, 1970 i 1980, i les pel·lícules tractaven sobre els partisans de la Segona Guerra Mundial. La gibanica és un pastís tradicional dels Balcans, i el nom del gènere és anàleg a l'spaghetti western.
Gulash western Els gulash westerns són els oestern del director hongarès György Szomjas. Va dirigir dues pel·lícules (Talpuk alatt fütyül a szél i Rosszemberek) a la dècada del 1970, rodades al Parc Nacional de Hortobágy.Sonja Simonyi, Csikós, Puszta, Goulash: Hungarian Frontier Imaginaries in 'The Wind Blows under Your Feet' and 'Brady's Escape'
Referències
Categoria:Gèneres cinematogràfics Categoria:Pel·lícules de western Categoria:Cinema a la Unió Soviètica Categoria:Bloc de l'Est