Batman: The Killing Joke és una novel·la gràfica d'únic volum (one-shot) publicada el 1988 per DC Comics, amb els personatges de Batman i el Joker com a protagonistes. Fou escrita per Alan Moore, il·lustrada per Brian Bolland i originalment acolorida per John Higgins. The Killing Joke proporciona una versió diferent de l'origen del supervilà Joker, adaptada lliurement de la història de 1951 The Man Behind the Red Hood!, escrita pel cocreador de Batman Bill Finger. El suposat origen del Joker es presenta mitjançant un flashback, alhora que es descriu el seu intent de tornar boig a Jim Gordon i l'intent desesperat de Batman per tal d'aturar-lo.
Creada per Moore, Bolland i Higgins com la seva pròpia interpretació de l'origen i la psicologia del Joker, la història es va fer famosa per l'origen del Joker com a personatge tràgic; un home de família i còmic fracassat que finalment es va tornar boig. Moore va declarar que havia intentat mostrar les similituds i els contrastos entre Batman i el Joker. Els efectes de la història en la continuïtat principal de Batman també van incloure el tiroteig i la paràlisi de Barbara Gordon (també coneguda com a Batgirl), un esdeveniment que finalment la porta a desenvolupar la identitat d'Oracle, agent de dades secret per a la comunitat de superherois de l'Univers DC i líder de l'equip de superherois Birds of Prey.
Molts crítics consideren la novel·la gràfica com la història definitiva del Joker i una de les millors històries de Batman mai publicades. El còmic va guanyar el premi Eisner al "Millor àlbum gràfic" el 1989 i va aparèixer a la llista dels més venuts del New York Times el maig del 2009. El 2006, The Killing Joke va ser reimprès com a part del llibre de butxaca comercial DC Universe: The Stories of Alan Moore. El 2008, DC Comics va publicar l'obra en una edició de luxe de tapa dura, que presentava nous colors de Bolland, amb una paleta més tènue que l'original. Elements de The Killing Joke han inspirat o s'han incorporat a altres històries de l'univers de Batman.
Antecedents i creació L'artista Brian Bolland va concebre la idea de la història després de veure la pel·lícula de 1928L'home que riu, que presenta un personatge anomenat Gwynplaine (interpretat per Conrad Veidt ), el somriure del qual va inspirar el disseny visual del Joker. La interpretació del Joker per part de Bolland va ser parcialment influenciada per aquesta pel·lícula. La invitació de l'editor de DC, Dick Giordano, va portar directament a Bolland a treballar amb l'escriptor Alan Moore per crear una història de fons plausible per al Joker. Va relatar: "Hi vaig pensar en termes de qui és el meu escriptor preferit en aquest moment, quin heroi m'agradaria realment fer i quin dolent? Bàsicament, se'm van acudir l'Alan, Batman i el Joker".
Tot i que la història s'esforça a emfatitzar que només es tracta d'una possible història sobre l'origen del Joker, ha estat àmpliament acceptada i adoptada en la continuïtat de DC, i l'editor Len Wein va haver de demanar a l'editor l'aprovació d'una mutilació central del personatge de llarga durada Barbara Gordon. Bolland va dir que veia "Judge Death [com] gairebé un assaig per dibuixar el Joker". També va explicar que "quan Alan va acabar Watchmen, ja s'havia barallat amb DC fins a cert punt... al final, només va continuar fent-me Killing Joke com un favor".
La producció del còmic de 48 pàgines en format prestigi va trigar molt de temps. Tant Moore com Bolland són coneguts per la seva feina meticulosa i que requereix molt de temps; les maxisèries de 12 números recentment acabades d'ambdós creadors (Watchmen de Moore i Camelot 3000 de Bolland) havien patit retards. Bolland es va veure ajudat per l'actitud relaxada de DC, la qual afirma que "semblava disposada a deixar-me fer-ho al meu ritme". L'editor original, Len Wein, va deixar l'empresa i va ser substituït per Dennis O'Neil, un "tipus de persona molt poc íntim", amb qui Bolland només recorda haver tingut una sola conversa sobre el llibre.
Bolland va preveure les seqüències de flashback en blanc i negre, i va instruir el colorista de Watchmen, John Higgins, per tal que utilitzés "colors apagats de novembre". Es va molestar quan va veure que el còmic acabat tenia "cristal·lents... horribles porpres i roses brillants... i les meves precioses seqüències de flashback a l'estil Eraserhead inundades de taronja". L'edició del 20è aniversari del llibre, publicada el 2008, presentava nous colors de Bolland, restaurant les seves intencions artístiques a la paleta. Totes les il·lustracions originals havien desaparegut feia temps a les mans dels col·leccionistes, però DC va trobar una manera d'aplicar enginyeria inversa a les impressions ja acolorides per aïllar el blanc i negre dels colors. A més del nou acolorit, Bolland també va fer un retoc a les cares de diversos personatges utilitzant Photoshop.
Resum de la trama Un home anònim deixa la seva feina en una empresa química per convertir-se humorista, però fracassa estrepitosament. Desesperat per mantenir la seva dona embarassada, accepta guiar dos criminals a través de la planta química on treballava anteriorment perquè puguin robar l'empresa de jocs de cartes del costat. La policia l'informa que la seva dona i el seu fill no nascut han mort en un accident domèstic. Afligit, el fracassat humorista intenta retirar-se del pla, però els criminals el convencen perquè compleixi el seu compromís.
A la planta, els criminals es troben amb personal de seguretat i es produeix un tiroteig en què els dos còmplices de l'humorista moren. Aleshores, l'humorista s'enfronta a Batman. Fuig saltant a la resclosa de la planta química i és arrossegat per una canonada que va a l'exterior. Descobreix amb sorpresa que els productes químics li han decolorat permanentment la pell de color blanc guix, li han tacat els llavis de vermell i li han tenyit els cabells de verd. La seva desfiguració, agreujada per la pèrdua de la seva família, el torna completament boig i marca el naixement del Joker. Més tard admet que no està segur si això va passar realment, ja que tendeix a recordar el seu passat de manera desigual en diferents moments.
Avui dia, Batman va a l'Asil d'Arkham per parlar amb el Joker sobre com posar fi a la seva llarga i antigua disputa, només per descobrir que el Joker s'ha escapat. Durant la fuga, el Joker dispara i paralitza Barbara Gordon i segresta el seu pare, el comissari James "Jim" Gordon. Porta a Gordon a un parc d'atraccions abandonat, on el tortura i el tanca en una gàbia a d'una de les atraccions del parc. Obliga a Gordon a veure fotos ampliades d'una Barbara ferida, estirada despullada i amb dolor a terra després del tiroteig. Després, exposa a Gordon davant de friks del parc, ridiculitzant-lo com "l'home mitjà", un dèbil condemnat a la bogeria.
Els intents de Batman per localitzar el comissari Gordon no tenen èxit fins que el Joker li envia una invitació al parc d'atraccions. Tot i que traumatitzat per la seva experiència, Gordon conserva la salut mental i el codi moral, i insisteix que Batman capturi el Joker "tal com s'escau" per "demostrar-li que el nostre mètode funciona". Batman esquiva una sèrie de trampes mentre el Joker intenta convèncer el seu enemic que el món és una "broma negra i horrible" per la qual no val la pena lluitar, i que només cal "un mal dia" per tornar boig un home normal.
Batman sotmet el Joker i li diu que Gordon està tan sa com sempre, i que el Joker s'ha quedat sol en la seva bogeria. S'ofereix a ajudar el Joker a rehabilitar-se per tal d'acabar amb la seva guerra eterna, que Batman tem que algun dia pugui resultar en una lluita a mort. El Joker es disculpa i declina, dient que ja és massa tard per a això. Diu que la situació li recorda un acudit sobre dos interns d'un manicomi que intenten escapar. L'acudit fa riure a Batman, i mentre els dos vells enemics comparteixen el riure, agafa el Joker quan arriba la policia.
Temes i anàlisi El llibre explora l'afirmació de Moore que, psicològicament, "Batman i el Joker són imatges especulars l'un de l'altre", aprofundint en la relació entre tots dos. La història en si mostra com el Joker i Batman van acceptar les seves respectives tragèdies que els van canviar la vida, que finalment van conduir a les seves vides presents i a la confrontació. El crític Geoff Klock va explicar a més que "tant Batman com el Joker són creacions d'un 'mal dia' aleatori i tràgic. Batman passa la seva vida forjant sentit a partir de la tragèdia aleatòria, mentre que el Joker reflecteix l'absurditat de la vida i tota la seva injustícia aleatòria".Geoff Klock, How to Read Superhero Comics and Why (New York: Continuum, 2002) 52-53. .
Els turments als quals el Joker sotmet al comissari Gordon pretenen servir com a "prova que hi ha alguna cosa enterrada profundament dins de cada boig, una mica de bogeria, que simplement espera el moment adequat per sorgir". A diferència del Joker, però, Gordon aconsegueix superar la prova tot preservant la salut mental i amb el codi moral intacte. La història també és famosa per haver retornat Batman a les seves arrels més fosques, cosa que va canviar la manera com l'Era Moderna dels Còmics percebia el personatge. The Killing Joke aprofundeix en la psicologia del personatge, emmarcant-lo com a tan boig com el Joker i postulant que ell i el Joker perceben el món segons diferents punts de vista, amb el Joker veient el món com una gran broma.
Les vinyetes finals del llibre han estat objecte d'interpretació i debat. Segons un punt de vista, Batman i el Joker, que han estat lluitant durant anys, posen fi a les seves disputes rient-se'n. Una altra interpretació, popularitzada pel guionista de còmics Grant Morrison, és que Batman mata el Joker al final de la història, d'aquí el títol de "La broma assassina". Grant Morrison reconeix la naturalesa ambigua del final de la història, que creu que forma part del seu atractiu perdurable, ja que el guió original no proporciona més informació. Alan Moore ha dit que, malgrat l'ambigüitat percebuda, la seva intenció per al final era que Batman i el Joker simplement compartissin un moment de lucidesa abans que el seu cicle interminable comencés de nou.
El Joker fa de narrador poc fiable. Admet la seva pròpia incertesa, ja que té records dispars d'un únic esdeveniment ("De vegades ho recordo d'una manera, de vegades d'una altra... Si he de tenir un passat, prefereixo que sigui de resposta múltiple!"), accentuant la representació del còmic d'"un món que es desfà cap a una violència urbana implacable i un nihilisme moral".
Referències en altres històries Oracle Year One: Born of Hope El 1996, John Ostrander i Kim Yale van escriure una història titulada "Oracle: Year One: Born of Hope" que va aparèixer a The Batman Chronicles #5. La història consisteix en Barbara relatant els esdeveniments de The Killing Joke des de la seva perspectiva i les conseqüències immediates d'aquests esdeveniments, inclosa la seva recuperació de les ferides i la seva adopció de la personalitat d'Oracle.
No Joke El 2007, Geoff Johns va escriure una història complementària a The Killing Joke, titulada "No Joke" que va aparèixer a la sèrie Booster Gold.