Xuixa (en )En rus: Шуши́, Xuixí, o Шуша, Xuixa. o Xuixí (en ) és una ciutat de l'Azerbaidjan, situada a l'Alt Karabakh, al districte de Xuixa. Del 1923 al 1991, formava part de l'Óblast Autònom de Nagorno-Karabakh i després, del 1991 al 2020, de la República d'Artsakh. Torna a ser controlada per Azerbaidjan com a part de l'acord d'alto el foc sobre l'Alt Karabakh del 10 de novembre del 2020.
Geografia Xuixa es troba al centre de l'Alt Karabakh, a uns quaranta quilòmetres de la frontera amb Armènia, a una altitud d'entre 1.400 i 1.800 m.
Història Les primeres mencions de la ciutat apareixen a l'edat mitjana. La ciutat i la fortalesa de Xuixa s'esmenten més tard com un element important d'un dels districtes militars de l'Armènia Oriental, que tingué un paper clau en la campanya del comandant armeni Avan Yuzbashi, suport de David Bek, contra les forces otomanes que envaïren el Caucas Sud entre els anys 1720 i 1730.Georges A. Bournoutian, Armenians and Russia, 1626-1796: A Documentary Record, Mazda Publishers, Costa Mesa, 2001 , «Armenian Military Activities in Karabakh and Ghapan», pàg. 402-413. Situades al melikat armeni de Varanda, s'esmenten el 1725 en un informe de Kehva Chelebi, encarregat de la correspondència entre els meliks del Karabagh i les autoritats russes.Georges A. Bournoutian, op. cit., pàg. 133. La fortalesa passà a mans de Panah Ali Khan,Georges A. Bournoutian, op. cit., pàg. 134, 269. fundador del Kanat de Karabagh, a finals dels anys 1760, potser amb un engany.
Segons una altra versió, defensada per historiadors àzeris, Panah Ali Khan fundà la ciutat al 1750.Hasan Ikhfa Alizade, « Şuşa şeherinin tarixi », dans Qarabagnameler, vol. 2, Bakou, 1991, p. 316 ; Nazim Axundov, Qarabag Salnameleri, Bakou, 1989, p. 36. En el període següent hi hagué repetits conflictes amb la veïna Pèrsia. Al s. XIX, la influència russa al Caucas augmentà, i el 1805, Karabakh fou incorporat a l'Imperi Rus. Durant la Guerra russopersa del 1826-1828, la ciutadella de Xuixa va resistir durant mesos sense caure. Posteriorment, la ciutat va continuar creixent gràcies a les successives onades d'immigració, sobretot d'armenis que abandonaven Pèrsia.
Al 1830, la ciutat es va dividir en dues parts. Els districtes de l'est estaven habitats per poblacions de llengua túrquica, mentre que els armenis vivien als districtes occidentals. miniatura|La ciutat després dels pogroms antiarmenis Les primeres tensions entre els dos grups ètnics es produïren a començament del s. XX. La població armènia havia crescut al llarg del s. XIX, i tota l'àrea estava en tensió entre les poblacions musulmana i armènia. A més, a la perifèria de Rússia, aquest inici de segle està marcat, a més de per la Revolució bolxevic, per la recerca d'autonomia territorial i cultural, i el Caucas no n'és pas una excepció. El 5 d'agost del 1905 esclaten les primeres tensions entre els dos grups ètnics, cosa que provocà la mort de centenars de persones i l'incendi de més de 200 cases. Aquests actes de violència formen part de les massacres armeniotàtars dels anys 1905-1907.
Al final de la Primera Guerra Mundial, després de la caiguda de l'Imperi Otomà, l'Alt Karabakh fou envaït per tropes britàniques. El seu comandament designà l'Azerbaidjan per a governar Karabakh. El seu Consell va acordar cooperar amb Bakú a l'espera d'una resolució sobre el destí de la zona en la Conferència de Pau de París. A l'estiu del 1919, però, les tensions hi van augmentar i 700 cristians de la ciutat foren massacrats pels tàtars. La tensió culminà amb la revolta armènia, que fou brutalment reprimida per l'exèrcit azerbaidjanés. La situació empitjorà encara, i més de 20.000 armenis foren assassinats durant el pogrom del març del 1920.
Poc després, l'Exèrcit Roig va envair l'Azerbaidjan i després Armènia, i les incorporaren a l'URSS després de la seua creació, al 1922. El 1923, malgrat les promeses bolxevics fetes als armenis, l'Alt Karabakh esdevingué una regió autònoma dins de la nova RSS de l'Azerbaidjan. Després dels pogroms del 1920, Xuixa va quedar reduïda a una petita ciutat de i renuncià al títol de capital regional en favor de la ciutat veïna de Stepanakert.
La ciutat va romandre en ruïnes fins a la dècada del 1960, quan es va reconéixer el seu potencial turístic. A la dècada del 1970, turistes de tota la Unió Soviètica venien a Xuixa per relaxar-se i gaudir del paisatge muntanyós.
Amb la guerra i la presa de la ciutat pels armenis, el 9 de maig del 1992, barris sencers foren devastats i estigueren en ruïnes molts anys.
Durant la Guerra de l'Alt Karabakh del 2020, els atacs aeris àzeris sobre la ciutat de Xuixa el 8 d'octubre feriren algunes persones i causaren danys importants a la catedral. En un discurs televisat el 8 de novembre del 2020 el president de l'Azerbaidjan va afirmar que havia recuperat la ciutat. Va tornar oficialment al control de l'Azerbaidjan com a part de l'acord d'alto el foc de Nagorno-Karabakh del 10 de novembre del 2020. La República d'Artsakh, però, continua reclamant-la. D'ençà del 2021, la ciutat és objecte d'un pla de reconstrucció i restauració de monuments antics.
El 31 de juliol del 2023, el president İlham Əliyev signà un decret que va fixar el 8 de novembre com el "dia de la ciutat de Xuixa".
Població Censos de població (*):
Personalitats nascudes a Xuixa Beyuk Aghayev (1907-1965), polític àzeri. Suraya Qadjar, cantant soviètica àzeri; Mahluga Sadigova (1917-2003), actriu àzeri. Hachim bey Vazirov (1868-1916), escriptor àzeri.
Cultura i patrimoni La ciutat de Xuixa ha estat considerada la capital cultural de l'Azerbaidjan.
Al segle XIX, hi havia dos grups literaris, Majlisi-uns i Majlisi-faramushan, a Xuixa.
Majlisi-faramushan fou un club literari fundat el 1874 per l'escriptor Mir Mohsun Navvab, i estigué actiu fins al 1910. Acollí escriptors com ara Abdulla Bey Asi i Hasanaliagha Khan Garadaghski, Hasanaliagha Khan Garadaghski, i Fatma Khanum Kemina.
Monuments religiosos cristians La catedral armènia del Sant Salvador (Ghazanchetsots), inaugurada el 1887. L'església de Sant Joan Baptista (Kanach Zham), inaugurada el 1818 i destruïda el 2024.
Monuments religiosos musulmans La Mesquita Yukhari Govhar Agha, construïda entre els anys 1768 i 1885 a la part alta de la ciutat. La Mesquita d'Achaghi Govhar Agha, construïda entre els anys 1874 i 1875 a la part baixa de la ciutat. La Mesquita de Mamayi, a la part alta de la ciutat. La Mesquita de Saatli. L'antiga Mesquita de Mardinli. La Mesquita de Guyulugue.
Altres monuments Teatre Nacional de Drama Musical El caravanserrall Agha Qahraman Mirsiyab oglu El Mausoleu de Molla Panah Vaguif, inaugurat el 1982 i restaurat el 2021 Un Museu de la Història de Karabakh, obert el 1991; va tancar el 1992 a causa de l'ocupació de la ciutat. Font Khan Kizi.
Xuixa es considera el bressol de la música i la poesia àzeris, i un dels principals centres de la cultura àzeri, declarada capital cultural de l'Azerbaidjan el gener del 2021.
Vegeu també Alt Karabakh Guerra de l'Alt Karabakh Stepanakert
Notes
Referències
Categoria:Ciutats de l'Azerbaidjan