Helena Sanchis Mira (València) és una dissenyadora de vestuari cinematogràfic, de sèries i de teatre espanyola. Va guanyar el Goya al millor disseny de vestuari 2026, per La cena.

Trajectòria Filla del dramaturg José Sanchis Sinisterra i l'actriu i directora teatral, Magüi Mira. S'ha especialitzat en la creació d'abillaments d'època, contant històries a través de les peces. La seva germana és l'actriu Clara Sanchis Mira.

Va començar en el teatre, com a ajudant de vestuari amb Andrea D'Odorico i Pedro Moreno. Després, es va obrir al cinema en 1991, amb Las edades de Lulú (1990), de Bigas Luna.

Va seguir en la pantalla gran amb directors com Manuel Iborra (Orquesta Club Virginia, 1992, on va fer un cameo com a actriu, El tiempo de la felicidad, Pepe Guindo i Clara y Elena), Imanol Uribe (Días contados, per la qual va rebre una nominació als Premis Goya 1995, Plenilunio, Extraños i La carta esférica), Manuel Gómez Pereira (¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?, 1993, Todos los hombres sois iguales, i La cena) o Víctor Erice (Cerrar los ojos, 2023).

Va saltar a televisió en 1995 treballant en la sèrie de Manuel Iborra, Pepa y Pepe (TVE) i a partir de Desaparecida (2007, TVE), de Bambú Producciones, es va centrar en ficcions d'aquest mitjà.

Va encadenar sèries d'aquesta mateixa productora, U.C.O. (2008, TVE), Hispania, la leyenda (2010, Antena 3) , Imperium (2012, Antena 3), Gran Reserva (2010-2013, TVE), Gran Hotel (2011–2013, Antena 3), Bajo sospecha (2014–2016, Antena 3) i Velvet (2013–2016, Antena 3).

Aquesta última sèrie, ambientada en unes galeries de moda, de quatre temporades, va tenir gran impacte. Així, Moda España, la Semana de la Moda de Madrid, i Antena 3, van crear un concurs amb el nom de la sèrie, en el qual Sanchís va ser un dels membres del jurat.

Va continuar en sèries de Bambú, i va ser Las chicas del cable (2017–2020), la primera per una plataforma, Netflix. I Alta mar (2019, Netflix).

En 2020 va tornar a dissenyar per a cinema amb El verano que vivimos, (el seu últim treball amb la productora Bambú). Després, va simultaniejar la pantalla gran amb les sèries Días mejores (2022–2023, Prime Video), La vida breve (2024, Movistar Plus+), els dissenys del qual es van exposar al públic a Madrid, en 2025, i Ladrones: La tiara de santa Águeda (2025, Disney +).

Aquell any, 2025, va repetir pel·lícula amb Manuel Gómez Pereira, La cena, per la qual va guanyar el Goya al millor disseny de vestuari 2026. També va guanyar el premi al millor disseny de vestuari als XIII edició dels Premis Platino de 2026.

Continua col·laborant en produccions teatrals de Magüi Mira, i imparteix conferències i xerrades sobre el seu ofici.

Pel·lícules Las edades de Lulú (1990) Orquesta Club Virginia (1992) ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo? (1993) Todos los hombres sois iguales (1994) Días contados (1994) Bwana (1996) uribe ¿De qué se ríen las mujeres? (1997) El tiempo de la felicidad (1997 Extraños (1999) Pepe Guindo (1999) Nadie conoce a nadie (1999) Plenilunio (2000) Demasiado amor (2001) La voz de su amo (2001) Salvajes (2001) Clara y Elena (2001) Canícula (2002) El refugio del mal (2002) ¡Hay motivo! (2004) XXL (2004) Segundo asalto (2005) Cuba libre (2005) La hora fría (2006) El ciclo Dreyer (2006) La carta esférica (2007) Mortadel·lo i Filemó. Missió: salvar la Terra (2008) El verano que vivimos (2020) HollyBlood (2022) Cerrar los ojos (2023) Eres tú (2023) La sospecha de Sofía (2025) La cena (2025)

Sèries Pepa y Pepe (1995, TVE) Tío Willy (1999, TVE) La vida de Rita (2003, TVE) Desaparecida (2007–2008, TVE) U.C.O. (2008, TVE) No estás sola, Sara (2009, TVE) tv movie Hispania, la leyenda (2010–2012, Antena 3) Imperium (2012, Antena 3) Gran Reserva (2010-2013, TVE) Gran Hotel (2011–2013, Antena 3) Bajo sospecha (2014–2016, Antena 3) Velvet (2013–2016, Antena 3) Tiempos de guerra (2017, Antena 3) Las chicas del cable (2017–2020, Netflix) Alta mar (2019, Netflix) Días mejores (2022–2023, Prime Video) La vida breve (2024, Movistar Plus+) Ladrones: La tiara de santa Águeda (2025, Disney +)

Teatre 2001. Casa de muñecas de Henrik Ibsen 2008. Adulterios, de Woody Allen. 2010. La marquesa de O, de Éric Rohmer. 2015. El discurso del Rey, de David Seidler 2016. Una habitación propia, de Virginia Woolf. 2016. Festen, de Thomas Vinterberg. 2020. Christina Herrström: El abrazo, de Christina Herrström. 2021. Magüi Mira: Molly Bloom, adaptación de Marta Torres y Magüi Mira 2021. Los nocturnos, de Irma Correa . 2021. El abrazo, de Christina Herrström. 2023. Magüi Mira: Salomé, adaptació de Magüi Mira. 2025. La barraca, de Vicente Blasco Ibáñez, versió de Marta Torres.

Premis Nominació al Goya al millor disseny de vestuari 1995, per Días contados. Goya al millor disseny de vestuari 2026, per La cena. Guanyadora del Premi Platino al millor disseny de vestuari 2026, per La cena.

Referències

Enllaços externs

Categoria:Dissenyadors de València Categoria:Dissenyadors de vestuari espanyols Categoria:Artistes valencians contemporanis Categoria:Artistes de València Categoria:Guanyadors del Premi Goya al millor disseny de vestuari