La retirada de les tropes americanes de l'Afganistan fou l'eixida programada de totes les Forces Armades dels Estats Units a l'Afganistan, prevista per a acabar l'11 de setembre del 2021, però que conclogué el 30 d'agost. Les forces americanes havien envaït l'estat el 2001 després dels atemptats de l'11 de setembre, amb la guerra resultant més llarga dels Estats Units.

Durant el govern de Donald Trump, els Estats Units acordaren una reducció inicial del seu nivell de força de 13.000 a 8.600 soldats fins al juliol del 2020, seguida per una retirada total fins a l'1 de maig del 2021, si el Talibà mantenia els seus compromisos. L'administració de Joe Biden anuncià l'abril del 2021 que en continuaria la retirada, amb una previsió fins a la fi d'agost del 2021.

El procés de retirada s'accelerà el 7 de juliol, quan la caiguda de l'Afganistan semblava inevitable després d'una gran ofensiva dels talibans. La setmana següent, s'engegà l'operació Refugi dels Aliats, que evacuà estrangers i treballadors per a l'OTAN. Quan Kabul va caure en mans dels islamistes, n'hi hagué un gran aldarull. El president Joe Biden envià 6.000 militars nord-americans al principal aeroport de la capital i evacuaren moltes persones. Aquesta retirada, dintre i fora dels Estats Units, fou molt criticada.

El 30 d'agost del 2021, després d'un any i sis mesos, els Estats Units acabaren de retirar-se de l'Afganistan. En les tres darreres setmanes també evacuaren civils. En total, tots els militars nord-americans, la majoria dels ciutadans americans i més de 117.000 civils afganesos s'evacuaren per l'Aeroport Internacional de Kabul.

Antecendents Esforços anteriors El 2011, el fins llavors president nord-americà Barack Obama, anuncià que els Estats Units es retirarien de l'Afganistan al final de 2014. Tot i que un nombre significatiu de tropes americanes se'n retiraren al 2014 i la Força Internacional de Suport a la Seguretat (ISAF) de l'Organització de l'OTAN disminuïa, 9.800 soldats nord-americans van romandre a l'Afganistan com part de la Missió Suport Decidit de l'OTAN.

El 29 de febrer del 2020, els Estats Units i el govern talibà signaren un acord de pau, a la ciutat de Doha, Qatar. Les disposicions de l'acord incloïen la retirada de totes les tropes americanes i de l'OTAN de l'Afganistan, la promesa del Talibà d'impedir a Al-Qaida operar en àrees sota control seu i converses entre ells amb el govern afganés. Els Estats Units acceptaren una reducció inicial del seu nivell de força de 13.000 a 8.600 fins al juliol de 2020, seguit per una retirada total l'1 de maig del 2021, si el govern Talibà mantenia el compromís; l'acord fou recolzat per la Xina, Rússia i Pakistan.

Retirada El gener del 2021, els Estats Units van concloure la reducció de forces en 2.500 soldats, i aquest era el nombre menor de soldats americans a l'Afganistan des del 2001. D'acord amb el Comandament Central dels Estats Units, en aquest període hi havia més de set contractats per a cada membre del servei militar americà romanent a l'Afganistan, amb més de 18.000 contractats des de l'inici de l'any. Al febrer, John Sopko alertà el Congrés que la retirada dels americans sense un acord de pau en vigor seria "un desastre" i significaria el col·lapse del govern. D'altres alertaren d'una possible guerra civil, perquè hi havia gran acumulació de poder militar de les faccions afganeses.

Encara que el llavors vicepresident americà, Joe Biden, recolzàs la retirada total de les tropes americanes el 2014, no era clar si ell recolzava o no l'Acord del 2020, quan va assumir el càrrec de president. El conseller de seguretat nacional del president Biden, Jake Sullivan, afirmava al gener del 2021 que els Estats Units revisarien l'acord de pau per a retirar els altres seus 2.500 soldats de l'Afganistan.

Al març del 2021, informaren que Biden estava considerant mantenir les forces armades a l'Afganistan fins a novembre del 2021. L'abril del 2021, però, Biden va decidir retirar totalment les tropes fins a l'11 de setembre del 2021, el 20é aniversari dels atemptats de l'11 de setembre —quatre mesos després del termini inicialment planejat per a l'1 de maig. El 71é secretari d'Estat, Antony Blinken, digué que la decisió era "concentrar els recursos a la Xina i en la pandèmia de la covid-19."

El 13é secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, va dir que l'Aliança no havia pres una decisió sobre com procedir en relació a la retirada. El Regne Unit i Alemanya també van assumir el compromís de retirar les seues tropes de l'Afganistan. En el Diàleg Raisina, el ministre d'Afers Exteriors de l'Iran, Mohammad Javad Zarif, al·legà que la retirada era una "mesura benvinguda", perquè les "tropes estrangeres no poden portar la pau a l'Afganistan." En la mateixa conferència, el ministre d'Afers Exteriors de l'Índia, Subrahmanyam Jaishankar, va dir que el seu estat "sempre havia cregut que el procés de pau hauria de ser dirigit pels afganesos, i controlat pels afganesos", però va advertir que "el futur de l'Afganistan no ha de tornar al passat."

El 30 d'agost del 2021, la retirada americana conclogué, amb el darrer avió de càrrega fora de l'Aeroport Internacional de Kabul. Tots els militars americans i de l'OTAN i més de 117.000 persones foren evacuades.

Reacció Resposta de Talibà esquerra|miniatura|220x220px|Mapa de l'Afganistan mostrant l'ofensiva de Talibà El portaveu de Talibà, Suhail Shaheen, va afirmar que cap força estrangera —incloent-hi militars contractats— havia de romandre després de la retirada, i hi va afegir: "Si ells hi deixen les seues forces contra l'acord de Doha del 2020, llavors, en aquest cas, serà la decisió de la nostra direcció qui hi procedirà." Per tant després de l'inici de la retirada, Talibà llançà una ofensiva contra el govern afganés, i avançà ràpidament en el col·lapse de les Forces Armades de l'Afganistan. El 12 de juliol del 2021, el grup havia confiscat 139 districtes de l'Exèrcit Nacional Afganés; d'acord amb un informe d'intel·ligència americana, el govern afganés probablement entraria en col·lapse sis mesos després que l'OTAN se n'anàs d'Afganistan. D'acord amb The Washington Post, milícies afganeses del nord combatien contra Talibà. Imatges del 16 de juny i divulgades el 13 de juliol mostraven soldats de Talibà executant 22 soldats afganesos que intentaven rendir-se.

Joe Biden defensà la retirada de les tropes americanes, dient que confiava "en la capacitat dels militars afganesos, que estan millor entrenats, millor equipats i... són més competents en la conducció de la guerra." El 21 de juliol, El cap de l'Estat Major del Pentàgon, el general Mark Milley, va dir que meitat de tots els districtes a l'Afganistan estaven sota control del grup. Malgrat la retirada i l'acord de Talibà, alguns membres de l'Al-Qaida al Subcontinent Indi (AQSI) encara hi eren presents en fins i tot 15 províncies afganeses i que operant sota la protecció del Talibà a les províncies de Kandahar, Helmand i Nimroz.

Referències

Vegeu també Ofensiva talibana a l'Afganistan el 2021 Caiguda de Kabul (2021)

Categoria:Guerra de l'Afganistan (2001-2021)