Els Little Englanders (literalment, «petits anglesos») van ser un moviment polític britànic que s'oposava a la construcció de l'imperi i defensava la independència total de les colònies existents de Gran Bretanya. Les idees del Little Englandism van començar a guanyar popularitat a finals del segle XVIII, després de la pèrdua de les colònies americanes, però més tard es van associar estretament com una referència als membres del Partit Liberal que s'oposaven a una major expansió de l'Imperi Britànic. El terme "Little Englander" en si es va registrar per primera vegada el 1833, i normalment era despectiu. (Entrada "Little Englanders" redactada per Patricia Ashman.)
Des de la dècada de 2010, especialment després del referèndum del Brexit de 2016, el terme es va convertir en un epítet despectiu popular per a un nacionalista anglès que desconfia de la Unió Europea, de la cooperació internacional i dels estrangers en general.
Història El moviment original Little Englander va sorgir entre els fabricants de Manchester i va trobar suport entre periodistes com Goldwin Smith. El moviment s'oposava a la postura proteccionista del Canadà britànic, que va quedar exemplificada per l'augment dels aranzels de 1859. Els fabricants anglesos es resistien a pagar impostos per defensar una colònia que importava pocs productes britànics, però que n'exportava tants a Anglaterra. A més, es creia que els Estats Units podien convertir-se en un soci molt més important, ja que ja eren el millor client de Gran Bretanya fora d'Europa. També hi havia un element social en el moviment. L'Escola de Manchester s'oposava a l'Imperi perquè proporcionava sinecures als fills ociosos de l'aristocràcia a costa dels industrials productius del mateix país. La postura de Little England va ser adoptada per una ala del Partit Liberal tipificada per William Gladstone (1809–1898), que es va oposar a moltes de les empreses militars de Gran Bretanya a finals del segle XIX. S'associa especialment amb l'oposició a la Segona Guerra bòer (1899–1902). Arthur Ponsonby va escriure sobre l'oposició del líder liberal Sir Henry Campbell-Bannerman a la guerra bòer: "La impressió que se'n tenia a través de la premsa en aquells dies era... que era un Little Englander antipatriòtic".F. W. Hirst, In The Golden Days (Londres: Frederick Muller, 1947), p. 253.
A la literatura El terme "little England" és anterior al seu ús polític; l'expressió "this little England" («aquesta petita Anglaterra») es va utilitzar en el sermó del Dia de la Conspiració de la Pólvora de la mà del predicador purità anglès Thomas Hooker (5 de novembre de 1626).p.62 de The Puritans in America: A Narrative Anthology, editat per Alan Heimert i Andrew Delbanco. Cambridge, MA: Harvard University Press, 1985. 438 pàgines. També s'utilitza a l'obra de Shakespeare Enric VIII (1601), quan la Vella Dama li diu a Anna Bolena: "In faith, for little England / You'd venture an emballing: / I myself would for Carnarvonshire."
Ús contemporani El diccionari en línia de Cambridge defineix "Little Englander" como "una persona anglesa que pensa que Anglaterra és millor que tots els altres països, i que Anglaterra només hauria de col·laborar amb altres països quan fer-ho suposi un avantatge per a Anglaterra". El terme s'ha utilitzat de manera despectiva per als anglesos que es perceben com a excessivament nacionalistes o xenòfobs. També s'ha aplicat als opositors anglesos del globalisme, el multilateralisme i l'internacionalisme. Des de la dècada del 2010, especialment després del Brexit, el terme ha guanyat popularitat com una forma despectiva de descriure els nacionalistes o xenòfobs anglesos. Per aquest motiu, és similar a l'insult "gammon", que s'utilitza en la cultura política britànica des de 2012.
Vegeu també Descolonització Merry England
Referències
Categoria:Colonialisme Categoria:Política d'Anglaterra