Víctor Codina Mir (Barcelona, 5 de novembre del 1931 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 22 de maig del 2023) va ser un sacerdot, jesuïta, professor i teòleg català.
Vida i trajectòria El 1948, abans de complir els 17 anys, va ingressar al noviciat de la Companyia de Jesús a Veruela (Saragossa). Es va llicenciar en filosofia el 1956 a Sant Cugat del Vallès. Després d'estudiar tres anys a la Facultat de Teologia Sant Francesc de Borja de Sant Cugat, va ser ordenat sacerdot el juliol del 1961, conjuntament amb el seu germà Gabriel Codina. El 1962 va completar la llicenciatura en teologia a Innsbruck (Àustria), on va tenir com a professors Karl Rahner, Hugo Rahner i Josef Andreas Jungmann, i on va coincidir amb altres alumnes com Ignacio Ellacuría i Ferran Manresa.
Va realitzar la tercera provació a Münster (Alemanya) i posteriorment es va traslladar a Roma (1963-1965) per preparar el seu doctorat. En aquesta etapa va néixer el seu interès per l'Orient cristià i per la dimensió espiritual de la teologia, línia de recerca que va centrar la seva tesi doctoral, dirigida per Irenée Hausherr. Anys més tard, va realitzar un any sabàtic a l'Institut de Teologia Ortodoxa Sant Sergi de París, on va aprofundir en la teologia d'Olivier Clément i Paul Evdokimov.
El 1965, un cop finalitzat el doctorat, va iniciar una etapa a Catalunya com a professor de teologia a Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Terrassa. Va compaginar la docència amb diverses responsabilitats dins de la Companyia de Jesús —com a consultor, delegat de formació, prefecte d'estudis i vicerector— i amb la tasca pastoral en parròquies. Durant aquest període va participar en l'expansió de la Missió Obrera i en la inserció de les comunitats en barris populars, tot promovent que la formació dels nous jesuïtes es fes en petites comunitats d'aquestes zones perifèriques. Com a mostra d'aquest compromís, el maig del 1966 va participar en la «manifestació de les sotanes», una protesta de més d'un centenar de sacerdots davant la comissaria de policia de la Via Laietana de Barcelona contra les tortures policials, la qual va ser durament reprimida per la dictadura franquista.
L'assassinat del també jesuïta català Lluís Espinal, el 21 de març de 1980 a Bolívia, el va impulsar a sol·licitar el seu trasllat a aquest país llatinoamericà, on ja residia des de feia anys el seu germà Gabriel. A Bolívia hi va viure, exceptuant breus interrupcions, durant trenta-set anys. Allà va centrar la seva activitat en la docència com a professor de l'Instituto Superior Ecuménico Andino de Teología (ISEAT) i de la Facultat de Teologia de la Universitat Catòlica Boliviana. Durant aquest període va residir a Oruro, Santa Cruz de la Sierra i Cochabamba, i va viatjar regularment per impartir cursos, exercicis espirituals i conferències a tota l'Amèrica Llatina.
El 2018, per raons familiars, va retornar a Barcelona i va ser destinat a la residència de la Companyia de Jesús del Sagrat Cor, al centre de la ciutat. Des d'aquest nou destí, i malgrat la seva edat avançada, va continuar col·laborant activament fins a la seva mort amb el Centre d'Espiritualitat Cova de Sant Ignasi (Manresa), el centre d'estudis Cristianisme i Justícia, i la comunitat de la parròquia de Sant Ildefons (Cornellà de Llobregat). Durant tota la seva trajectòria, va mantenir un compromís lligat a l'opció preferencial pels pobres, un eix central del seu pensament teològic.
Pensament Codina va destacar per la seva capacitat d'analitzar els signes dels temps, pel seu poder de síntesi teològica i per la seva producció com a escriptor i divulgador. Arran de la seva tesi doctoral sobre Joan Cassià, va redescobrir el carisma i la teologia de la vida religiosa, que fins aquell moment s'havia considerat principalment des d'una perspectiva ascètica.
Durant els anys seixanta, va posar de relleu la importància dels pobres i la pobresa com un aspecte essencial de l'Evangeli. Va promoure les comunitats petites —conegudes popularment com «els pisos»— com una forma de vida comunitària basada en relacions més estretes i en la responsabilitat compartida. Així mateix, va impulsar la inserció d'aquestes comunitats als barris obrers, entenent-los com el lloc social des d'on s'havia de fer la lectura de l'Evangeli i de la vida religiosa, esdevenint pioner en la realització de teologia als barris de la perifèria urbana. En aquesta línia, va tenir un gran impacte el seu article ¿Teología desde un barrio obrero?, on contraposava l'experiència de fer teologia en una biblioteca o universitat amb la de fer-la en un pis de barri, on calia estar pendent, per exemple, de l'arribada del repartidor de les bombones de butà.
En el context de l'eclosió de les cristologies durant la dècada del 1970, Codina va començar a insistir en la importància de la pneumatologia (la teologia de l'Esperit Sant). En els seus darrers anys, també va destacar el paper de les dones teòlogues en l'Església i es va mostrar com un ferm defensor de la sinodalitat com a model de futur per a la institució eclesial. La seva producció teològica va anar lligada a una gran facilitat per a la divulgació; de fet, ja en la seva joventut un company li comentava que era d'«escriptura fàcil». Una mostra d'aquesta constant voluntat comunicativa i d'anàlisi de l'actualitat social i eclesial van ser les seves col·laboracions periòdiques al blog del centre d'estudis Cristianisme i Justícia.
Obra Codina va publicar una extensa obra que inclou desenes de llibres i articles. Entre les seves publicacions més destacades cal assenyalar les següents:
Llibres 1966: El aspecto cristológico en la espiritualidad de Casiano. Roma: Pontificium Institutum Orientalium Studiorum (Tesi doctoral). 1977: Teología y experiencia espiritual. Santander: Sal Terrae. 1977: Teología de la vida religiosa. Madrid: Razón y Fe. 1982: Renacer a la solidaridad. Santander: Sal Terrae. 1984: De la modernidad a la solidaridad. Seguir a Jesús hoy. Lima: CEP. 1985: Miguelito. El evangelio día a día. Oruro: CISEP. 1985: Cristianos en fiesta. Oruro: CISEP. 1985: 40 nuevas parábolas. Oruro: CISEP. 1986: ¿Qué es la Iglesia?. Oruro. 1987: Ser cristiano en América Latina. Santander: Sal Terrae. 1988: Seguir a Jesús hoy. Salamanca: Sígueme. 1988: Acoger o rechazar el clamor del explotado. Barcelona: Cristianisme i Justícia. 1990: Parábolas de la mina y el lago. Teología desde la noche oscura. Santander: Sal Terrae. 1995: Luís Espinal. Gastar la vida por los demás. Barcelona: Cristianisme i Justícia. 1997: Creo en el Espíritu Santo. Pneumatología narrativa. Santander: Sal Terrae. 1998: Los caminos del oriente cristiano. Iniciación a la teología oriental. Santander: Sal Terrae. 2008: Para comprender la eclesiología desde América Latina. Estella: Verbo Divino. 2010: No extingáis el Espíritu. Una iniciación a la pneumatología. Santander: Sal Terrae. 2010: Una Iglesia nazarena. Teología de los insignificantes. Santander: Sal Terrae. 2013: Diario de un teólogo del posconcilio. Bogotà: San Pablo. 2015: El Espíritu del Señor actúa desde abajo. Santander: Sal Terrae. 2017: Sueños de un viejo teólogo. Una Iglesia en camino. Bilbao: Mensajero. 2018: Ser cristiano en Europa. Barcelona: Cristianisme i Justícia. 2019: El cielo, esperanza y compromiso. Santander: Sal Terrae. 2019: La religión del pueblo. De cuestionada a interpelante. Santander: Sal Terrae. 2020: Mi experiencia en el Sínodo del Amazonas. Barcelona: Cristianisme i Justícia (edició digital). 2020: Ignacio. Ayer y hoy. Bilbao: Mensajero. 2024: A los sesenta años del Vaticano II. Una lectura teológica narrativa. Barcelona: Cristianisme i Justícia (edició digital pòstuma).
Articles D'entre la seva nombrosa producció d'articles acadèmics i de divulgació, destaquen especialment els publicats a la revista Selecciones de Teología:
1974: ¿Es lícito bautizar a los ricos?. 1975: ¿Teología desde un barrio obrero?. 1986: Una teología más simbólica y popular. 1987: Evangelizar 500 años después. 1995: Pequeños relatos, grandes verdades. 2005: El Vaticano II. Un concilio en proceso de recepción. 2008: Desoccidentalizar el cristianismo. 2010: Pacíficas consideraciones sobre la vida de los presbíteros. 2011: Antropología pneumática. 2012: Cincuenta años de teología espiritual: 1962-2012. 2013: Pedro de otro modo. 2014: Seguimiento de Jesús en el Espíritu, fundamento de una reforma eclesial.
Referències
Categoria:Jesuïtes barcelonins contemporanis Categoria:Professors universitaris Categoria:Teòlegs barcelonins Categoria:Morts a Sant Cugat del Vallès Categoria:Alumnes de la Facultat de Teologia de Catalunya Categoria:Docents barcelonins contemporanis Categoria:Teòlegs jesuïtes Categoria:Teòlegs del segle XXI Categoria:Teòlegs catalans del sud contemporanis Categoria:Teòlegs del segle XX Categoria:Teòlegs catòlics catalans Categoria:Nascuts el 1931