Confrides és una població del País Valencià a la comarca de la Marina Baixa.

Història Té el seu origen en una alqueria musulmana anomenada Aljofra; després de la seua conquesta l'any 1264, Jaume I feu donació de la vila a Vidal de Sarrià; encara que la seua població romangué en mans dels Sarrià durant dues generacions, aviat fou cedida a l'infant Pere; més tard, les famílies Cardona i Ariza senyorejaren la jurisdicció de la vila; durant la segona meitat del i amb motiu de la guerra amb Castella, Confrides fou conquerida per les tropes castellanes i mantinguda en el seu poder fins al 1364 què la recuperà Pere IV; a començaments del i a conseqüència de la guerra de les Germanies la seua població musulmana, que aleshores podia elevar-se fins als 120-160 habitants, fou obligada a convertir-se al cristianisme. Els mudèjars de Confrides acceptaren a desgrat llur conversió forçosa i el 1526 es rebel·laren contra la decisió de la Junta del 1525. Pocs anys abans de l'expulsió, Confrides podia tenir uns 240 habitants que oposaren una fort resistència armada, es refugiaren a les muntanyes de la Vall d'Alauar, davant l'ordre d'estranyament de la minoria morisca (1609). Confrides es distingí pel seu suport al bàndol borbó durant la guerra de Successió.

miniatura|Castell de Confrides

Demografia i economia El padró de 2003 enregistrà 325 habitants que viuen en els dos nuclis de població del municipi: Confrides i l'Abdet. La seua economia es basa en l'agricultura, malgrat que la seua proximitat als nuclis turístics i al Castell de Guadalest han fet sorgir un tímid sector serveis, recolzat en el turisme rural.

Geografia Confrides s'eleva als 785 m. d'altitud i està situat a la capçalera de la Vall de Guadalest en la frontera entre la Marina i la muntanya la qual cosa fa que el seu terme, de 42,20 km², oferisca força possibilitats als excursionistes; hi ha la Mallà del Llop (1.360 m), la Penya Alta, el Penyó Mulero, el Pas de les Raboses, les Simes del Partegat, el port de Confrides (960 m), el naixement del Guadalest i les fonts de l'Arbre, de Forata, de Fuster i la de Machelis.

Festes El cap de setmana més pròxim al 13 de juny se celebren les festes en honor de Sant Antoni de Pàdua, en què els jóvens demanen nóvio o nóvia al sant. El penúltim cap de setmana d'agost, en honor de la Mare de Déu dels Dolors i Sant Josep, són les Festes Patronals. Pel dia hi ha cercaviles, celebracions religioses, menjars populars en la plaça, actes culturals i activitats infantils; per les nits hi ha revetlla.

Les Xapes. Se celebren la nit del dijous sant de cada any.

Llocs i edificis d'interès Anouer monumental, que constituïx el símbol del poble. Església de Sant Josep, del . Castell d'Alfofra. Situat en la Penya del Castellet, d'origen medieval, encara conserva nombrosos elements però es troba en ruïnes.

Gastronomia Els àpats de Confrides són els típics de la comarca: olleta de blat, arròs amb penques i conill.

Política i govern Alcaldia Des de 2019 l'alcalde de Confrides és Rubén Picó Vaquer del Partit Popular (PP).

Eleccions municipals de 2011

Notes

Referències

Enllaços externs

País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment. Institut Valencià d'Estadística . Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat .