Tres Reis (en txec: Tři králové; en alemany: Heilige drei Könige), també coneguts com els Sants Tres Reis, fou el nom donat per la Gestapo a un grup clandestí de resistència i intel·ligència integrat pels oficials de l'exèrcit txecoslovac Josef Balabán, Josef Mašín i Václav Morávek.
Els membres del grup no utilitzaren mai oficialment aquesta denominació i es referien a si mateixos com «Els tres mosqueters». La seva activitat se centrà en la recopilació d'informació d'intel·ligència, la preparació i execució d'accions de sabotatge i el manteniment de les comunicacions amb el govern txecoslovac a l'exili.
Història Formació El grup començà a formar-se poc després de l'ocupació alemanya de Txecoslovàquia el març de 1939, dins de l'organització clandestina Obrana národa («Defensa de la Nació»). A partir de l'estiu d'aquell mateix any, el nucli principal quedà constituït per Balabán, Mašín i Morávek. També hi col·laborà estretament el radiotelegrafista František Peltán, considerat sovint el «quart mosqueter». El centre operatiu del grup es trobava al despatx del coronel Tomáš Berka, membre de l'organització clandestina Ústřední vedení odboje domácího (ÚVOD), al Ministeri de Treball i Afers Socials de Praga.
Integració a l'ÚVOD Durant la primavera de 1940, els organismes de seguretat alemanys aconseguiren desmantellar bona part de les principals organitzacions de la resistència txeca, com l'Obrana národa, el Politické ústředí i, parcialment, el Petiční výbor Věrni zůstaneme (PVVZ). Els Tres Reis evitaren la detenció gràcies a una estricta disciplina i a rigoroses mesures de seguretat, fet que dificultà la infiltració d'agents de l'Abwehr i de la Gestapo. Les restes de les diverses organitzacions de resistència es reorganitzaren sota el paraigua de l'Ústřední vedení odboje domácího (ÚVOD), dins del qual Balabán representava el grup dels Tres Reis.
Caiguda del grup El primer membre capturat fou Josef Balabán. Fou detingut el 22 d'abril de 1941 després d'un tiroteig durant el qual resultà ferit. Sotmès a tortura, no revelà informació sobre els seus companys. Fou executat el 3 d'octubre de 1941.
Josef Mašín fou arrestat per la Gestapo el 13 de maig de 1941 mentre estava fent una emissió de ràdio clandestina a Londres. Durant l'assalt a l'apartament utilitzat per a les transmissions, Mašín cobrí la retirada de Morávek i Peltán, ferint greument un agent alemany abans de ser capturat. També fou torturat sense delatar cap col·laborador. Després de diversos intents de suïcidi, fou executat el 30 de juny de 1942 al camp de tir de Kobylisy.
L'únic membre que romangué en llibertat fou Václav Morávek, que continuà les activitats clandestines fins al març de 1942. El 21 de març intentà alliberar el resistent Václav Řehák, detingut per error pels alemanys. Durant l'enfrontament amb la Gestapo resultà greument ferit prop del Prašný most de Praga. Segons la versió oficial alemanya, es va suïcidar; altres fonts indiquen que fou rematat per agents de la Gestapo després de ser ferit.
Activitat de resistència Intel·ligència La principal activitat dels Tres Reis fou l'espionatge i la recopilació d'informació militar, econòmica i política sobre el Protectorat. Mitjançant la col·laboració amb xarxes de ferroviaris, funcionaris de correus i altres membres de la resistència, el grup obtingué informació sobre transports militars alemanys, moviments de mercaderies i la situació de les fàbriques del Protectorat.
Les dades recollides eren compilades principalment per Balabán i transmeses al govern txecoslovac a l'exili a Londres mitjançant emissores clandestines conegudes com Sparta I i Sparta II, així com a través de correus que viatjaven per països neutrals com Suècia o Iugoslàvia. El grup també mantingué contactes amb l'agent doble Paul Thümmel (agent A-54), una de les fonts més valuoses d'informació sobre les estructures militars i polítiques del Tercer Reich.
Paral·lelament, desenvolupà tasques de contraespionatge, identificant infiltrats i col·laboradors de la Gestapo gràcies a una xarxa de policies txecs que treballaven com a traductors al Palau Petschek de Praga.
Sabotatge Els Tres Reis participaren activament en la preparació de sabotatges contra objectius alemanys. Una de les seves accions més destacades fou la preparació dels atemptats amb bomba contra objectius a Berlín el setembre de 1939. Les càrregues explosives, preparades amb la seva participació, foren col·locades per Ctibor Novák davant la prefectura de policia i el Ministeri de l'Aire del Reich.
El grup també intentà assassinar Heinrich Himmler el desembre de 1940. Tot i que la bomba explotà segons el previst, el tren de Himmler arribà amb retard i en sortí il·lès. Altres operacions inclogueren sabotatges ferroviaris contra transports militars alemanys mitjançant explosius camuflats en forma de briquetes de carbó.
Llegat Els Tres Reis són considerats una de les organitzacions més eficaces i simbòliques de la resistència txecoslovaca durant la Segona Guerra Mundial. La seva activitat contribuí a mantenir oberts els canals d'informació entre la resistència interior i el govern exiliat, així com a dificultar les operacions de les autoritats d'ocupació alemanyes.
A la cultura popular L'activitat dels Tres Reis ha estat recreada en diverses obres de ficció i divulgació històrica. Entre les més destacades hi ha la minisèrie televisiva Tři králové (1998), dirigida per Karel Kachyňa, basada lliurement en la història del grup. La seva trajectòria també ha estat representada en el còmic Tři králové (2017), escrit per Zdeněk Ležák i il·lustrat per Michal Kocián. Així mateix, la resistència txecoslovaca contra l'ocupació nazi ha estat objecte de diverses produccions cinematogràfiques, entre les quals destaca L'home del cor de ferro (2017), dirigida per Cédric Jimenez i basada en la novel·la homònima de Laurent Binet, centrada en la figura de Reinhard Heydrich i en l'Operació Anthropoid.
Referències
Bibliografia Čermák, Vilém. Muž proti okupaci: portrét štábního kapitána Václava Morávka. Plzeň: Nava, 2007. Koura, Petr. Podplukovník Josef Balabán: život a smrt velitele legendární odbojové skupiny Tři králové. Praga: Rybka, 2003.
Padevět, Jiří. Tři králové: odbojová činnost legendární skupiny a vysílací místa radiostanic Sparta I a Sparta II. Praga: Academia, 2017.
Categoria:Espionatge durant la Segona Guerra Mundial Categoria:Moviments de resistència Categoria:Txecoslovàquia