Erriape, escrit també Erriapo, Erriappo i Eriapo i llatinitzat en cas nominatiu com a Erriapus, és un déu de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània. És un dels que s'han documentat més tard d'aquest panteó, ja que no fou fins al 1946 que se'n van descobrir diverses inscripcions arran d'una troballa de vint-i-un altars votius prop del Malh de las Higuras ('Penya-segat de les cares'), a Sent Biat (Comenge).
Al setembre del 2000 es va descobrir un satèl·lit irregular de Saturn, dins l'anomenat grup gal, al qual es va donar el nom d'Erriapus en referència a aquest déu.
Representació Erriape és una de les poques deïtats aquitanes de què se'n coneix una imatge, ja que en un dels altars trobats a Sent Biat, datat al , apareix un personatge nu armat amb una porra identificat com a «D(eo) Erriape». S'ha volgut veure en aquesta imatge la influència del déu romà Silvà.
Alguns estudiosos interpreten Erriape com a déu protector de les conegudes pedreres de marbre de Sent Biat i dels marmorarii (picapedrers) que hi treballaven, mentre que d'altres han suggerit que podria ser una deïtat protectora de la muntanya de Rié (entre Sent Biat i Marinhac) o bé d'una font local.
Etimologia L'etimologia d'aquest teònim és discutida. Mentre que Patrizia de Bernardo Stempel veu en Eri-apo una variant aquitana de Priap (llatí Priapus), Xavier Delamarre hi troba diverses etimologies celtes, des d'un hipotètic *Eri-apo- (on el prefix *eri- voldria dir 'al voltant, prop, darrere' i, per extensió, 'l'oest') a *peri-h₃kʷos, que tradueix com a 'qui té ulls per tot arreu'. Tanmateix, la majoria d'estudiosos, començant per Michel Labrousse, relacionen el nom amb l'actual basc (h)arri 'pedra, roca', un nom que apareix en nombrosos topònims pirinencs i que relaciona el déu tant amb els picapedrers de Sent Biat com amb la muntanya de Rié.
Inscripcions S'han trobat prop de vint inscripcions a Sent Biat amb el nom d'aquest déu, en formats diversos. A tall d'exemple:
Erriape Traducció: «Al déu Erriapus, Tauricus, fill de Taurinus, ha complert el seu vot de bon grat, com ha de ser»
Traducció: «Al déu Erriapus, Taurianus, Andustinus i Taurianus han dipositat aquesta pedra passats tres anys.Han complert així el seu vot de bon grat, com ha de ser»
Erriapo Traducció: «A Erriapus, Quintus Minicius Ingenuus ha complert el seu vot de bon grat, com ha de ser»
Traducció: «Borsus, fill d'Euticus, a Erriapus, ha complert el seu vot de bon grat, com ha de ser»
Traducció: «Al déu Erriappus. Publius Nuce(?), per la salvació de Navigus, ha complert el seu vot de bon grat, com ha de ser»
Abreviatures CAG: Carte archéologique de la Gaule ILTG: Inscriptions latines des Trois Gaules
Referències
Bibliografia
Categoria:Déus del panteó pirinenc de Comenge Categoria:Inscripcions en llatí amb noms aquitans