Gómez Dávila y Toledo, II marqués de Velada (Àvila, 1541-Monestir de San Lorenzo del Escorial, 27 de juliol de 1616) va ser un noble i cortesà espanyol especialment conegut pel seu servei a Felip III d'Espanya.miniatura|170px|Llibres que van pertànyer a Gómez Dávila
Biografia Va néixer a Àvila, en el si d'una important família noble de la ciutat. Va ser fill del matrimoni format per Sancho Dávila i Juana Enríquez de Toledo. Gómez va tenir altres germans:
Diego Enríquez de Guzmán, cavaller de la Orde de Sant Joan vulgo de Malta. Ferran de Toledo, cavaller de l'Orde d'Alcántara. Fadrique de Toledo, mort sent nen. Teresa de Toledo (1545-), religiosa al monestir de Santa Ana de l'Orde del Cister a Àvila. Sancho Dávila y Toledo, bisbe de Plasència (1546-1625).
Gómez i els seus germans van quedar orfes de pare en 1546, quan Gómez tenia cinc anys. esquerra|miniatura|170px|Palau de Gómez Dávila a la seva Àvila natal. En 1553 juntament amb els seus germans Diego i Fernando, va començar a servir al príncep don Carlos, primogènit de Felip II. Vuit anys després va morir el seu avi patern, Gómez Dávila el Vell, succeint-li com II marquès de Velada. Va casar-se el 1566 amb Ana de Toledo y Monroy, filla de Fernando Álvarez de Toledo y Figueroa, III comte d'Oropesa; i Beatriz de Monroy i Ayala, II comtessa de Deleitosa.
En 1568, després de la mort del príncep Carles, no va aconseguir tornar a servir immediatament a altres persones reials. Va acompanyar a Felip II en el seu viatge a Andalusia en 1570, retirant-se després de la cort espanyola per a dedicar-se a cura del seu patrimoni. Va quedar vidu en 1573, es casaria posteriorment en segones núpcies amb Ana de Toledo y Colonna. Felip II el va nomenar com enviat al Concili provincial de Toledo de 1582.
No seria fins a 1587 quan Felip II li va nomenar institutor del príncep Felip (futur de Felip III) i de la infanta Isabel, a instàncies de Cristóbal de Moura i Ferran de Toledo (germà de Gómez). Sis anys després, el príncep i el seu institutor s'incorporen al Consell d'Estat.
Felip III li va concedir la grandesa d'Espanya el 5 de maig de 1614, cobrint-se davant el rei el 19 de setembre de 1614 en el monestir de San Lorenzo de l'Escorial.
miniatura|L'absis de la catedral d'Àvila, a la capella de de San Antolín s'hi va enterrar Gómez Dávila, per Charles Clifford (1860).|esquerra Va morir al monestir d'El Escorial el 27 de juliol de 1616. Després de ser breument dipositat al convent de les Gordillas, va ser enterrat a la capella de San Antolín de la catedral d'Àvila, que era del seu patronatge.
Matrimonis i descendència Del seu primer matrimoni amb Ana de Toledo i Monrroy (-1573), tindria tres plançons:
Sancho Dávila, mort en la seva infància. Joana de Toledo, religiosa cistercenca al reial monestir de Santa Ana. Beatriz de Monrroy, també religiosa en aquest monestir des de 1592.
Del seu segon matrimoni amb Ana de Toledo y Colonna (-1596), filla de García de Toledo Osorio, IV marquès de Villafranca del Bierzo, va tenir dos fills:
Victoria Dávila y Colonna, morta en la infància. Antonio Sancho Dávila y Toledo Colonna, I marquès de Sant Román en 1614, que succeiria al seu pare en 1616 com III marquès de Vetllada. Va contreure matrimoni amb Constança Osorio. Antonia de Toledo Dávila, que es va casar amb Juan Luis de la Cerda, VI duc de Medinaceli.
Referències
Bibliografia
Categoria:Majordoms majors del rei d'Espanya Categoria:Marquesos Categoria:Avilesos Categoria:Morts el 1616