Medullosa és un gènere extingit de pteridospermatòfit (Pteridospermatophyta), des del Mississippià tardà fins al Permià inferior. El seu fullatge era similar al de les falgueres, tot i que evolutivament estaven més propers a les ciques actuals.

Descripció Aquestes plantes es caracteritzen pel fet de tenir tiges poliestèliques (esteles o cilindres vasculars múltiples i independents que recorren el tronc), llavors grans de la mida d'un alvocat i un pol·len de grans dimensions.

Espècies A continuació es detallen les principals espècies fòssils descrites d'aquest gènere, agrupades segons les regions de procedència on han estat més estudiades: Espècies d'Amèrica del Nord La taxonomia de les espècies nord-americanes es va simplificar significativament a mitjans del segle XX mitjançant revisions monogràfiques basades en l'anatomia interna i la producció de traces foliars.

Medullosa endocentrica: Caracteritzada per presentar detalls molt específics en la seva estructura vegetativa i el sistema vascular intern.

Medullosa noei: Una de les espècies americanes més conegudes i millor preservades en nòduls de carbó (coal balls). Mostra comunament tres esteles separades en la seva tija.

Medullosa olseniae: a ser descrita originalment a partir de fòssils trobats a la regió nord-central de Texas, Estats Units. Com altres medul·losals, es caracteritza per una anatomia de la tija complexa amb múltiples segments de teixit vascular i traqueides molt amples.

Medullosa primaeva: Espècie primerenca del Carbonífer, utilitzada sovint com a model d'estudi didàctic per a analitzar l'organització poliestèlica primitiva d'aquest grup.

Medullosa pusilla: Anomenada així per les seves dimensions anatòmiques reduïdes en comparació amb altres grans representants del gènere.

Medullosa steinii: Identificada i diferenciada clarament d'altres gèneres i espècies propers gràcies al seu patró exclusiu de desenvolupament en les traces de les fulles.

Medullosa thomsonii: Especie descrita el 1945 pel paleobotànic Henry N. Andrews a partir d'estructures de teixit vascular secundari ben preservat. El descobriment es va basar en exemplars excel·lentment preservats trobats a Amèrica del Nord.

Espècies d'Europa i Euràsia El gènere Medullosa es va descriure originàriament a Europa central a partir de troncs silicificats.

Medullosa anglica: Una espècie britànica molt cèlebre i descrita inicialment pel paleobotànic Dukinfield Henry Scott a finals del segle XIX. Va aportar les primeres proves clares de la connexió entre les tiges de Medullosa i els pecíols de tipus Myeloxylon.

Medullosa centrofilis: Es una altra espècie europea. Els seus fòssils es van descobrir a les capes inferiors de carbó al jaciment de Shore, a Lancashire, Anglaterra. El nom centrofilis fa referència a la distribució o disposició interna de determinats filaments o feixos vasculars que la diferenciaven d'altres espècies properes com Medullosa anglica.

Medullosa geriensis: Es una altra espècie europea. Les restes fòssils permineralitzades trobades a localitats com Grand-Croix (França), s'han pogut analitzar els detalls del seu tronc o tija. La tija presenta una anatomia poliestèlica complexa amb dos o tres segments vasculars separats. Compta amb un metaxilema molt ample, amb traqueides que poden fer fins a 500 μm de diàmetre.

Medullosa gigas: Caracteritzada per les grans dimensions de les seves estructures de teixit i el seu tronc robust.

Medullosa leuckartii: Es troba freqüentment en conques d'Europa Central com el Bosc Petrificat de Chemnitz. Presenta adaptacions anatòmiques d'hàbitat estacionalment sec i s'ha interpretat de vegades com una planta de tipus liana o enfiladissa.

Medullosa porosa: Descrita per primera vegada l'any 1832 pel científic Bernhard von Cotta. Els seus fòssils van ser descoberts a la regió de Chemnitz, Alemanya. Estructura vascular complexa (poliestèlica) amb múltiples feixos conductors diferenciats al tronc. Teixit porós característic en el xilema secundari que dóna nom a l'espècie.

Medullosa solmsii: Una altra espècie europea descrita durant el segle XIX, coneguda per desenvolupar varietats amb capes extrafasciculars de fusta secundària (xilema secundari). : S'ha documentat que el seu tronc està format per entre 8 i 12 segments vasculars diferenciats.

Medullosa stellata: L'espècie tipus sobre la qual Bernhard von Cotta va fundar el gènere Medullosa l'any 1832 a Alemanya.

Referències

Categoria:Plantes extintes Categoria:Plantes del Carbonífer