L'ermita de La nostra Senyora del Remei de Xelva, és un edifici religiós d'estil neoclàssic, es tracta d'un petit temple situat a la part alta d'una muntanya anomenada el Pic del Remei, fent referència a la patrona del municipi chelvano, la imatge del qual es troba allí. El Pic del Remei es troba a uns 5 quilòmetres del poble, a uns 1054 m d'altura. És d'un bé de rellevància local situat en la localitat valenciana de Xelva, concretament a la comarca dels Serrans. Aquest santuari es va declarar Bé de rellevància local per la Generalitat Valenciana l'11 de juny de 1998 amb IGPCV 46.106-9999-000022 i pertany a la segona categoria de protecció de Béns immobles de la GVA.

Història Aquest santuari abans de ser dedicat a la Verge del Remei, patrona de Xelva va ser dedicat i construït en honor a Sant Marc, però a la fi del segle  la van ampliar i la van dedicar exclusivament a la Patrona del municipi. En total es van construir 4 ermites, la primera dedicada a Sant Marc la qual va ser destruïda i substituïda per una altra construïda en 1548, ja que es va decidir que l'ermita havia de construir-se amb els diners dels veïns de Xelva. En 1640 es va afegir una font de pedra de forma octogonal i amb un pilón en el centre. Un dels problemes era que era molt difícil accedir a aquest santuari des del poble, perquè calia pujar una muntanya amb un camí poc estable i molt empinat. En el 1753 es va derrocar aquesta ermita i es va construir l'última i definitiva d'estil neoclàssic, embolicada en un paisatge boscós i tranquil però en el   no va haver-hi tanta tranquil·litat ja que va començar la primera guerra carlista.

En l'últim quart del segle  es va fer una reconstrucció en el camí que permetia l'accés al santuari, perquè la devoció per la patrona i les seves contínues visites van dur a terme una modernització del santuari camino, perquè el camí es va fer molt més i la seva reconstrucció va ser realitzada per trams, en la meitat de la pujada es va fer un petit rafal perquè la gent pogués descansar i al costat d'ell en una paret es va posar un panell ceràmic amb la imatge de la pròpia verge.

La devoció del poble chelvano cap a la seva patrona va portar a millorar el lloc on es trobava, és per això que en 1886 es va derrocar el santuari i es va procedir a la quarta construcció i última, però durant molts anys aquesta construcció va romandre parada per falta de diners. Finalment en setembre de 1889 es va inaugurar el santuari, coincidint amb les festes dedicades a la pròpia Patrona. A part de la inauguració del nou santuari també es va realitzar una nova talla de fusta policromada de la nova imatge de la Verge del Remei realitzada per la família dels Porta.

 Desgraciadament, l'any 1936 a l'inici de la Guerra Civil a la part alta del Pic del Remei es va presentar un camió amb milicians, els quals van aplanar l'Església i van pegar foc al retaule traient amb si la imatge de la Verge i decapitant-la. Els milicians es van emportar amb si el cap de la Patrona per a jugar amb ella, es van anar fins a l'Ermita del Loreto on un veí del municipi els va veure cremar també aquesta ermita. Els milicians van tirar el cap de la Verge en uns camps amb la sort que l'home la va veure i la va poder salvar, quan va acabar la Guerra Civil van recollir diners per a construir una altra vegada la imatge i van col·locar el cap en la nova imatge, la qual avui dia està en el propi santuari.

Descripció Cap al 1905 es va decorar la capella major i es va afegir un retaule de fusta d'estil neogòtic i en 1911 es va realitzar el cambril de la talla sagrada.

Finalment en 1999 es va pintar l'interior del santuari, afegint grans rocalles en els draps de les parets interiors i també es va procedir a millorar la il·luminació de la pròpia ermita. A partir d'aquests anys es van fer unes petites reformes dins del santuari com per exemple la reforma del sòl del presbiteri i un nou altar en el qual es va gravar una llegenda recordatòria en la part posterior, també es va reformar el pis de la nau realitzat amb marbre blanc i negre.

Devoció Una de les figures més importants van ser els fusters, perquè ells van contribuir a propagar la imatge i veneració de la Verge del Remei. Ells passaven pels rius carregats amb grans fustes de pins destinades per a la indústria i l'edificació. Sempre portaven amb si les estampes de la Patrona del municipi, és per això que van decidir fer-la patrona, perquè els protegís i els donés consol, perquè estaven molts mesos fora de les seves llars.

Festes patronals Les festes patronals en honor a la Verge del Remei comencen amb la "Baixada" de la talla sagrada del Pic del Remei fins a l'Església de la Nostra Senyora dels Àngels a peu. La Patrona és baixada pels veïns del municipi de Xelva mentre fan pregàries i oracions cap a ella. En el "Descansador" es fa una petita parada en la qual la reben les autoritats i més veïns del municipi, a partir d'aquí baixen a la Verge en una petita processó. En el propi Descansador trobem un panell ceràmic amb la imatge de la patrona del municipi, en la part inferior del panell hi ha una inscripció la qual diu el següent:

Les festes patronals acaben el dilluns següent de la baixada, pujant a la Verge en forma de processó des de l'Església de La nostra Senyora dels Àngels situada en el centre del poble fins al seu santuari en el Pic del Remei. Anteriorment aquestes festes tenien lloc a la fi de setembre, però es van avançar a l'última setmana d'agost perquè coincidís amb el període vacacional i pogués haver-hi molta més gent.

Referències

Categoria:Edificis de Xelva Categoria:Ermites del País Valencià