La Guerra Freda de la Intel·ligència Artificial (Guerra Freda de la IA) és una narrativa en què les tensions geopolítiques entre els Estats Units d'Amèrica (EUA) i la República Popular de la Xina (PRC) podrien conduir a una Segona Guerra Freda lliurada en l'àrea de la tecnologia de la intel·ligència artificial en lloc de les àrees de les capacitats nuclears o la ideologia. El context de la narrativa de la Guerra Freda de la IA és la cursa armamentística de la IA, que implica un augment de capacitats militars utilitzant tecnologia d'IA per part dels EUA i la Xina i l'ús de semiconductors cada cop més avançats que impulsen aquestes capacitats.
Segons una publicació del febrer de 2019 del Center for a New American Security, el secretari general del Partit Comunista Xinès, Xi Jinping, creu que estar a l'avantguarda de la tecnologia de la IA serà fonamental per al futur de la competició mundial de poder militar i econòmic de la Xina.
Orígens del terme El terme Guerra Freda de la IA va aparèixer per primera vegada el 2018 en un article a la revista Wired de Nicholas Thompson i Ian Bremmer. Els dos autors situen l'aparició de la narrativa de la Guerra Freda de la IA al 2017, quan la Xina va publicar el seu Pla de Desenvolupament de la IA, que incloïa una estratègia destinada a convertir-se en el líder mundial en IA el 2030. Si bé els autors reconeixen l'ús de la IA per part de la Xina per enfortir el seu govern autoritari (totalitari), alerten contra els perills per als EUA de participar en una estratègia de Guerra Freda de la IA. Thompson i Bremmer defensen més aviat una cooperació tecnològica entre els EUA i la Xina per fomentar estàndards globals de privadesa i ús ètic de la IA.
Poc després de la publicació de l'article a la revista Wired, l'exsecretari del Tresor dels EUA, Hank Paulson, es va referir a l'aparició d'un "teló d'acer econòmic" entre els EUA i la Xina, reforçant la nova narrativa de la Guerra Freda basada en la IA.
Els defensors de la narrativa de la Guerra Freda de la IA miniatura|Comparació del desenvolupament de models de frontera d'IA entre els Estats Units i la Xina (2023–2026) basada en l'Índex de Capacitats d'Època (ECI). El gràfic il·lustra un avantatge consistent dels models propietaris dels EUA (per exemple, GPT-5, Gemini 3 Pro), mentre que els models xinesos de pes obert (per exemple, DeepSeek-R1, Qwen2.5) van per darrere per una mitjana de 7 mesos, amb un retard que oscil·la entre els 4 i els 14 mesos. Politico va contribuir a reforçar la narrativa de la Guerra Freda sobre la IA. El 2020, el diari va argumentar que, a causa de les creixents capacitats d'IA de la Xina, els EUA i altres països democràtics han de crear una aliança per mantenir-se per davant de la Xina.
L'exdirector general de Google, Eric Schmidt, juntament amb Graham T. Allison, van al·legar en un article a Project Syndicate que, en el context de la pandèmia de la COVID-19, les capacitats d'IA de la Xina estan per davant de les dels EUA en la majoria d'àrees crítiques.
Els científics que han immigrat als Estats Units tenen un paper descomunal en el desenvolupament de la tecnologia d'IA al país. Molts d'ells es van educar a la Xina, cosa que ha provocat debats sobre les preocupacions de seguretat nacional enmig de l'empitjorament de les relacions entre els dos països.
Els experts en polítiques i tecnologia han assenyalat preocupacions sobre l'ús poc ètic de la IA, que s'associaria principalment amb la Xina. L'ètica, per tant, constituiria una divisió ideològica important en la propera Guerra Freda de la IA.
Els temors sobre la interrupció de les cadenes de subministrament i una escassetat mundial de semiconductors estan relacionats amb el paper crític de Taiwan en la producció de semiconductors. El 70% dels semiconductors es produeixen a Taiwan o es transfereixen a través de Taiwan, on té la seu TSMC, el fabricant de xips més gran del món. La Xina no reconeix la sobirania de Taiwan i les restriccions comercials dels EUA a les empreses que venen semiconductors a la Xina han interromput en el passat les relacions comercials entre TSMC i Huawei.
Reaccions a la Guerra Freda de la IA Revisió de la validesa de la narrativa de la Guerra Freda basada en la IA Acadèmics i observadors van expressar la seva preocupació per la validesa i la solidesa de la narrativa de la Guerra Freda en la IA. Denise Garzia va expressar la seva preocupació a Nature que la narrativa de la Guerra Freda en la IA soscavarà els esforços dels EUA per establir normes globals per a l'ètica de la IA. Investigadors han advertit a MIT Technology Review que la ruptura de la col·laboració internacional en l'àmbit de la ciència a causa de l'amenaça de la suposada Guerra Freda en la IA seria perjudicial per al progrés. A més, la narrativa de la Guerra Freda en la IA té un impacte en moltes més àrees, inclosa la planificació de les cadenes de subministrament i la proliferació de la IA. Per tant, la difusió de la narrativa de la Guerra Freda en la IA podria ser costosa i destructiva i exacerbar les tensions existents. miniatura|200x200px|Les grans empreses tecnològiques podrien tenir un interès comercial per impulsar la narrativa de la Guerra Freda amb IA. Joanna Bryson i Helena Malikova han assenyalat el possible interès de les grans tecnològiques a promoure la narrativa de la Guerra Freda de la IA, ja que les empreses tecnològiques pressionen per una regulació menys onerosa de la IA als EUA i a la UE. Una avaluació factual de les capacitats d'IA existents en diferents països mostra una realitat menys binària que la que retrata la narrativa de la Guerra Freda de la IA. La Guerra Freda de la IA va començar com una narrativa, però podria convertir-se en una profecia autocomplerta i alimentar una cursa armamentística, no només a causa dels interessos corporatius, sinó també a causa dels interessos existents en diferents departaments de seguretat nacional.
Pel que fa al ciberpoder, l'Institut Internacional d'Estudis Estratègics va publicar un estudi el juny de 2021, que argumentava que les capacitats en línia de la Xina s'han exagerat i que el ciberpoder xinès està almenys una dècada per darrere dels EUA, en gran part a causa de problemes de seguretat persistents.
Restriccions al comerç amb la Xina Els polítics nord-americans i els actors de la indústria europea han invocat la imminent Guerra Freda de la IA com a motiu per prohibir l'adquisició per part de les autoritats públiques a Europa de la tecnologia 5G de Huawei a causa de les preocupacions sobre la indústria de vigilància patrocinada per l'estat xinès.
El 2019, l'administració Trump va aconseguir pressionar el govern neerlandès perquè impedís que l'empresa ASML, amb seu als Països Baixos, exportés equips a la Xina. ASML fabrica una màquina anomenada sistema de litografia ultraviolada extrema que utilitzen els productors de semiconductors, com ara TSMC i Intel, per produir microxips d'última generació. L'administració Biden va adoptar el mateix curs d'acció que l'administració Trump i va sol·licitar als Països Baixos que restringissin les vendes d'ASML a la Xina, al·legant preocupacions de seguretat nacional.
Les restriccions comercials imposades per l'administració Trump van afectar les importacions de semiconductors de la Xina als EUA i van generar preocupació entre la indústria nord-americana que les cadenes de subministrament es veurien interrompudes en cas d'una Guerra Freda de la IA. Això va impulsar les empreses tecnològiques nord-americanes a desenvolupar estratègies de mitigació, com ara l'acumulació de semiconductors i intentar establir instal·lacions locals de producció de semiconductors, amb el suport de subvencions governamentals.
Iniciatives de política industrial Estats Units El juny de 2021, el Senat dels Estats Units va aprovar la Llei d'Innovació i Competència dels Estats Units, que proporcionava uns 250.000 milions de dòlars de suport públic a la indústria tecnològica i manufacturera dels Estats Units. La suposada amenaça xinesa en l'àmbit tecnològic va ajudar a assegurar un fort suport bipartidista a la nova legislació, cosa que va suposar la major mesura de política industrial dels Estats Units en dècades. Les autoritats xineses van retret als Estats Units que el projecte de llei estava "ple de pensament de suma zero propi de la Guerra Freda". miniatura|230x230px|Reunió entre el president dels Estats Units, Joe Biden, i el secretari general del PCC, Xi Jinping, el 2022 El projecte de llei té com a objectiu enfortir les capacitats en l'àmbit de la tecnologia, com ara la computació quàntica i la IA, específicament per afrontar l'amenaça competitiva de la Xina, que es percep com a urgent. El senador Chuck Schumer, líder de la majoria del Senat i un dels patrocinadors del projecte de llei de política industrial, va invocat l'amenaça de règims autoritaris que volen "agafar el mantell del lideratge econòmic mundial i apropiar-se de les innovacions". El 2022, la Llei d'Innovació i Competència dels EUA va ser modificada i convertida en la Llei de Xips i Ciència amb una despesa prevista de 280.000 milions de dòlars americans, 53.000 milions dels quals es destinen directament a subvencions per a la fabricació de semiconductors.
Els comentaristes van identificar possibles efectes positius sobre la innovació dels intents dels EUA de competir amb la Xina en una suposada rivalitat.
Entre els principals beneficiaris de la Llei CHIPS dels EUA hi ha els productors de semiconductors Intel, TSMC i Micron Technology.
Llei Europea de xips El febrer de 2022, la Unió Europea va introduir la seva pròpia iniciativa, la Llei Europea de Xips. El context de la iniciativa seria l'objectiu de l'autonomia estratègica europea. La iniciativa de la UE proposa subvencions de 30.000 milions d'euros per fomentar la fabricació de semiconductors a la UE. L'empresa nord-americana Intel és una de les beneficiàries de la iniciativa.
Les lleis sobre xips dels EUA i Europa susciten preocupacions pel proteccionisme i el risc d'una "cursa a la baixa" de les subvencions.
Nou ordre mundial La Guerra Freda de la IA anuncia un nou ordre mundial en geopolítica, segons Hemant Taneja i Fareed Zakaria. Aquest nou ordre mundial suposa un allunyament del sistema unipolar dominat pels EUA. Es caracteritza per l'existència de dos ecosistemes digitals paral·lels, dirigits per la Xina i els EUA. Per tenir èxit, els països que es consideren democràcies han d'alinear els seus ecosistemes tecnològics amb el dels EUA, en un procés anomenat reglobalització.
Referències
Categoria:Història de la intel·ligència artificial Categoria:Guerres comercials Categoria:Segle XXI