miniatura|Darrera d'un Suzuki Fronte 800 El Suzuki Fronte 800 (スズキ・フロンテ800, Suzuki Furonte 800) és un automòbil utilitari produït pel fabricant d'automòbils japonès Suzuki entre els anys 1965 i 1969. El nom de Fronte, relacionat amb el seu germà menor, el Suzuki Fronte, fou utilitzat al nou model com a reclam publicitari.
Presentat exclusivament pel mercat japonès a l'agost de 1965, i a la venda el desembre del mateix any, el Fronte 800 fou el primer intent de Suzuki d'evolucionar i sortir des del segment dels kei cars per competir a un segment més profitós d'automòbils com ara el Daihatsu Compagno, el Toyota Publica o el Mazda Familia. Ja al Saló de l'Automòbil de Tòquio de 1962, Suzuki presentà un prototip amb motor de 700 centímetres cúbics i carrosseria berlina de quatre portes dissenyada per Pietro Frua i amb reminiscències del Maseratti Quattroporte I i el Glass 1700. Aquest projecte no va reeixir, presentant un nou prototip anomenat Y4 al Saló de l'Automòbil de Tòquio de 1963. Es va anunciar l'imminent producció en massa del segon projecte, però una altra vegada, al saló de 1964, un altre prototip fou presentat amb la promesa d'un inici de producció a la primavera del 1965. Quan arribà la producció comercial, al desembre de 1965, aquesta mai sigué en massa, sinó a petita escala.
El motor de tres cilindres en línia i dos temps de 758 cc era molt semblant al de 796 cc del DKW Junior, amb pràcticament el mateix disseny.Ozeki, Kazuo. Suzuki Story: Small Cars, Big Ambitions. Miki Press: 2007, p. 137-141. La velocitat màxima era de 115 quilòmetres per hora (km/h)Tutte le Auto del Mondo 1967 claims a top speed of 120 km/h. i només equipava una transmissió manual sincronitzada de quatre velocitats.Car Graphic: Car Archives Vol. 1, '60s Japanese/American Cars. Nigensha: 2000, p. 40. El propulsor produïa 41 cavalls a 4.000 rpm i 8.1 kg⋅m de torque a 3.500 rpm. El preu per a la versió Standard era de 465.000 iens i per a la DeLuxe n'era de 545.000 iens.
La carrosseria era un modern disseny monocasc només disponible com a berlina de dues portes. Tot i que es rumorejà que el disseny era de Giovanni Michelotti, en realitat fou obra d'en Tōru Sasaki (佐々木亨), qui creà un modern disseny de "sabonera" amb grans superfícies acristallades. La suspensió era un disseny de barra de torsió independent a les quatre rodes, amb eixos a les davanteres. El model equipava frens de tambor a les quatre rodes.
Durant la seua trajectòria comercial, el Fronte 800 mai no veié molts canvis. A l'abril de 1966 guanya seients davanters independents, i al juny del mateix any començaren a ser reclinatoris. La versió amb seients davanters separats equipava una transmissió manual montada al pis. Per agost de 1966, la versió Standard deixà de comercialitzar-se, romanent només la versió Deluxe. La producció del model fou cancel·lada l'abril de 1969, després de menys de 3.000 unitats produïdes en quatre anys. Les baixes vendes, els esforços per produïr el Suzuki Fronte 360 i la convicció de la incapacitat de la marca per competir amb els grans fabricants nacionals en un segment cada vegada més concorregut foren les causes de la fi del Fronte 800. De cara al Saló de l'Automòbil de Tòquio de 1969 el Fronte 800 ja havia desaparegut dels llistats de preus de la marca. Només havien estat produïdes 2717 unitats, de les quals 2612 havien estat comercialitzades. Aleshores, Suzuki decidí centrar-se en el mercat dels kei cars fins a la introducció del Suzuki Cultus el 1983.
Referències
Fronte 800