Dame Kāterina Te Heikōkō Mataira (13 de novembre de 1932 - 16 de juliol de 2011) va ser una defensora, educadora, intel·lectual, artista i escriptora neozelandesa de la llengua maori. Els seus esforços per revitalitzar la llengua maori (te reo Māori) van conduir al creixement de Kura kaupapa Māori a Nova Zelanda Zelanda.
Biografia Mataira va néixer el 1932 a Tokomaru Bay, a la costa est de l'Illa del Nord. Va ser membre de l'iwi Ngāti Porou. Mataira va tenir nou fills amb el seu marit, Junior Te Ratu Karepa Mataira. Inicialment va estudiar per ser professora d'art i educadora. Es va formar al Dunedin Training College i a l'Ardmore Teachers College i va ensenyar al Northland College, on un dels seus alumnes va ser Selwyn Muru, cosa que el va inspirar a assistir també a Admore.
Mataira va passar temps a diverses illes del Pacífic. Va estar a Fiji del 1973 al 1975, incloent-hi treball a la Universitat del Pacífic Sud. Es va involucrar en la formació de professors i també en l'estudi de la fabricació de teixits de tapa. Des d'allà va anar a Rarotonga, ja que estaven reviscolant la tapa. Va dirigir programes d'art a Samoa, Nauru i les Illes Gilbert.
Mataira i una amiga, la seva companya professora Ngoi Pēwhairangi, van cofundar el programa Te Ataarangi com una manera d'ensenyar i revitalitzar la llengua maori. Mataira estava intrigada pel Silent Way, un mètode d'ensenyament d'idiomes creat per Caleb Gattegno, i va adaptar el mètode per ensenyar maori. El 1980 va completar una tesi de màster sobre el mètode silenciós a la Universitat de Waikato. Els seus esforços li van valer el sobrenom de "mare" dels Kura Kaupapa Māori, segons el Dr. Pita Sharples. També va escriure llibres il·lustrats i novel·les infantils en llengua maori.
Va esdevenir membre fundadora de la Te Taura Whiri i te Reo Māori el 1987.
Honors i premis El 1979, Mataira va rebre una beca Choysa per a escriptors infantils. Amb això va completar quatre llibres il·lustrats de llegendes maoris.
El 1996, la Universitat de Waikato li va atorgar un Doctorat Honoris Causa.
En els Honors d'Aniversari de la Reina de 1998, Mataira va ser nomenada Companya de l'Orde del Mèrit de Nova Zelanda, pels seus serveis a la llengua maori. Un mes abans de la seva mort, va ser ascendida a Dama Company de l'Orde del Mèrit de Nova Zelanda, també pels serveis a la llengua maori, en els Honors d'Aniversari de la Reina de 2011.
El 2001 va rebre el Te Tohu Tiketike / Premi Exemplar dels Premis Te Waka Toi de Creative New Zealand.
El 2007, Mataira va rebre el Premi Betty Gilderdale.
El 2009, la UNESCO li va atorgar el Premi Linguapax, que és "un honor internacional que reconeix la preservació i la promoció de les llengües maternes com a vehicles essencials d'identitat i expressió cultural".
El 2017, Mataira va ser seleccionada com una de les "150 dones en 150 paraules" de la Royal Society Te Apārangi, que celebra les contribucions de les dones al coneixement a Nova Zelanda.
Llibres En maori (te reo Māori) Te Atea (1975) Makorea (2000). Ahuru Press. Novel·la històrica en tres volums. Makorea (2002) Rehua (2006) Llibres il·lustrats en māori per nens – Maui and the Big Fish, Marama Taniweto i Nga Mokonui a Rangi
Mort Mataira va morir el 16 de juliol de 2011 a Hamilton, als 78 anys. Li van sobreviure nou fills, 50 néts, besnets i un rebesnet. El seu tangi, o funeral maori, va ser al Ohinewaiapu Marae de Rangitukia.
Referències
Categoria:Educadors Categoria:Escriptors neozelandesos Categoria:Maoris Categoria:Alumnes de la Universitat de Waikato Categoria:Morts a Nova Zelanda Categoria:Escriptors morts al segle XXI Categoria:Escriptors nascuts al segle XX