El Banc Austrohongarès (, , , , , , ) va ser el banc central de l'Imperi Habsburg durant el segle XIX i principis del segle XX. miniatura|El Palais Ferstel a Viena, la seu central del Banc Austrohongarès des del 1860 fins al 1922. L'institució es va fundar l'any 1816 amb el nom de Privilegirte oesterreichische National-Bank, i va canviar el seu nom el 1878 com una conseqüència tardana del Compromís austrohongarès de 1867. Es va liquidar en el caos financer que va seguir al col·lapse de la Monarquia de l'Habsburg a finals de 1918, i va ser succeït principalment pel Oesterreichische Nationalbank a Viena, el Banc Nacional d'Hongria a Budapest, el Banc Nacional de Txecoslovàquia a Praga i el Banc Nacional del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens a Belgrad.
Història Antecedents La primera institució emissora de bitllets a la Monarquia dels Habsburg va ser el Banc Municipal de Viena o Wiener Stadtbank, establert el 1706. Va començar a emetre bitllets l'any 1762, els quals eren coneguts com a "Bancozettel". Durant les Guerres Napoleòniques, el govern imperial austríac va emetre paper moneda propi i va augmentar ràpidament el seu subministrament per finançar l'esforç bèl·lic, fet que va provocar inflació.
Imperi Austríac miniatura|231x231px|Johann Philipp Stadion, comte de Warthausen va ser decisiu en la creació del Banc l'any 1816. miniatura|Medalla del centenari de la creació del Banc, 1916: l'emperador Francesc I lliura la patent del Banc a Johann Philipp Stadion Un cop restaurada la pau pel Congrés de Viena, i sota el consell de l'home d'estat Johann Philipp Stadion, l'emperador Francesc I d'Àustria va establir un privilegi pel banc mitjançant una patent imperial l'1 de juny de 1816. Els seus accionistes eren particulars privats, a diferència del Wiener Stadtbank, que era de propietat municipal. La seva primera tasca va ser l'amortització del paper moneda de guerra devaluat per tornar a establir la confiança en la divisa. El 15 de juliol de 1817 se li va concedir una altra patent imperial per emetre diners mitjançant la impressió de bitllets. Aviat va començar a desenvolupar la seva xarxa de sucursals per tot l'Imperi Austríac.
El 2 d'octubre de 1841, l'emperador Ferran I va renovar el monopoli d'emissió del Banc i, en aquella ocasió, va modificar el seu govern per augmentar-ne el control governamental. El Banc va obrir la seva primera sucursal a Praga el 1847, i la segona a Pest el 1851. Els bitllets del Banc van patir una devaluació durant els successius episodis de tensió financera associats a les revolucions de 1848–1849, la Crisi de tardor de 1850 amb Prússia i la mobilització de la Guerra de Crimea del 1853 al 1856. El 27 de desembre de 1862, l'emperador Francesc Josep I va renovar un cop més el privilegi d'emissió del Banc, li va concedir una major independència i va emular la Bank Charter Act de 1844 del Regne Unit, limitant el volum de bitllets en circulació a 200 milions de florins (gulden) recolzats per metall preciós. El 1866, però, el govern austríac va incomplir aquests acords per finançar la Guerra austroprussiana, i posteriorment va haver de pagar una indemnització al Banc.
Imperi Austrohongarès La qüestió del banc central i el seu govern es va deixar de banda durant les negociacions que van portar al Compromís austrohongarès de 1867, amb l'entesa que es reformaria en el futur. Mentrestant, la llei del 18 de març de 1872, basada en l'experiència de 1866, estipulava que qualsevol emissió de diners que superés el límit dels 200 milions de florins havia d'estar protegida per reserves de metalls preciosos. Gràcies a aquestes disposicions, el Banc va aconseguir preservar la estabilitat monetària durant l'episodi d'auge i caiguda financera austríaca de 1873. El 1875 ja disposava de 24 sucursals fora de Viena.
L'adaptació del banc a la nova estructura política de la Monarquia no es va finalitzar fins al 1878, quan el seu nom es va canviar per Banc Austrohongarès. El banc va rebre un govern unitari amb una assemblea general () i un consell de govern () presidit per un governador, però amb una estructura operativa dual amb dos equips executius separats () i seus centrals () a Viena i Budapest. El governador havia de ser nomenat conjuntament pels respectius ministres de finances de Àustria i de les Territoris de la Corona de Sant Esteve (Hongria), i el banc estava compromès estatutàriament a obrir noves sucursals de manera equitativa a les dues parts de la Monarquia de l'Habsburg. Els nacionalistes hongaresos no estaven satisfets amb aquests acords i van continuar defensant un banc central hongarès separat, però els seus esforços no van tenir èxit fins al final de la monarquia conjunta.
L'any 1900 es va completar una transició de 8 anys del bimetal·lisme al patró or, substituint el florí austrohongarès per la corona austrohongaresa. Una altra renovació del privilegi d'emissió del banc, el 21 de setembre de 1899, va retallar la seva independència prèvia. Tot i així, la paritat de l'or de la moneda austrohongaresa es va mantenir amb èxit fins al 1914. Durant la Primera Guerra Mundial, però, el Banc va ser incapaç de preservar l'estabilitat monetària davant les pressions de les despeses militars i l'escassetat econòmica. La massa monetària es va multiplicar per tretze i els preus es van multiplicar per setze en comparació amb el nivell d'abans de la guerra. A finals de 1918, els ingressos reals dels treballadors s'havien reduït a una cinquena part del que havien estat en l'últim any de pau. Prop del quaranta per cent del cost de la guerra es va cobrir amb el finançament monetari del banc central, i prop del seixanta per cent amb préstecs de guerra.
Caos monetari i dissolució després de la Primera Guerra Mundial miniatura|Bitllet del Banc Austrohongarès del 1916, amb el segell "Deutschösterreich" (República d'Àustria Alemanya) a finals de 1918 o 1919 El 18 d'octubre de 1918, la Dieta d'Hongria va votar a favor de finalitzar la unió del regne amb Àustria, i el 31 d'octubre de 1918, el nou nomenat Primer Ministre d'Hongria Mihály Károlyi va repudiar el Compromís de 1867. Les autoritats de la nova República d'Àustria Alemanya van pressionar aviat el Banc Austrohongarès per finançar els seus dèficits. Com a resposta, els altres països que van sorgir de la dissolució de l'Imperi Austrohongarès van començar a segellar els bitllets que circulaven pels seus respectius territoris per mitigar la pressió inflacionista. Àustria Alemanya va acabar havent de segellar també els seus propis bitllets. El Tractat de Saint-Germain-en-Laye, signat el 10 de setembre de 1919, finalment va preveure la liquidació del Banc i l'assignació dels seus actius i passius als estats successors, és a dir, Àustria i Hongria, però també Txecoslovàquia, el Regne d'Itàlia, la Segona República Polonesa, el Regne de Romania i el Regne de Iugoslàvia.
Entre 1918 i 1922, el Banc va cobrir prop del 75 per cent del dèficit pressupostari del nou estat republicà austríac. La moneda austríaca es va devaluar dràsticament, passant de 16 a 30 corones per dòlar estatunidenc durant la primera meitat de 1919, i es va enfonsar encara més fins a les 5.275 corones per dòlar a finals de 1921. La hiperinflació només es va aturar amb el protocol per a la reconstrucció d'Àustria, signat a Ginebra el 4 d'octubre de 1922, que implicava un dur programa d'ajust fiscal i econòmic recolzat per un préstec garantit per la Societat de Nacions. L'última assemblea general ordinària del Banc es va celebrar el 14 de juliol de 1921, i l'última reunió del seu consell de govern el 15 de desembre de 1922..
Governadors miniatura|249x249px|Melchior von Steiner, el tercer governador del Banc
Ádám Nemes von Hídvég ( – ) Joseph Carl von Dietrichstein ( – ) Melchior von Steiner (actuant, 1825 – 1830) Adrian Nicolaus von Barbier ( – ) Carl Joseph Alois von Lederer ( – ; actuant, – ) Franz Xaver Breyer von Breynau ( – principis de 1848) Josef Mayer von Gravenegg ( – ) Joseph von Pipitz ( – ) Alois Moser ( – ) Gyula Kautz ( – ) Leon Biliński ( – ) Sándor Popovics ( – ) Ignaz Gruber von Menninger ( – ) Alexander Spitzmüller ( – desembre de 1922)
Edificis Viena En el moment de la seva creació, el Banc es va instal·lar temporalment a la Singerstrasse 1, al costat de la Catedral de Sant Esteve. Entre 1819 i 1821, va comprar cases a la prestigiosa Herrengasse de Viena i les va substituir, després d'enderrocar-les, per un edifici dissenyat per Rafael von Riegel a partir dels projectes de Charles de Moreau i Paul Wilhelm Eduard Sprenger. El nou edifici va ser inaugurat per Francesc I l'1 de juliol de 1821 i es va completar el 1823. La seva façana estava decorada amb escultures de Josef Klieber, que es van retirar quan l'edifici va rebre un nou ús el 1874.
El 1860, el Banc es va traslladar a l'altre costat del carrer, a un nou complex d'edificis dissenyat el 1855 per l'arquitecte Heinrich Ferstel, fill d'un funcionari de la Nationalbank, amb una decoració ornamentada que incloïa dotze estàtues de Hans Gasser que representaven els territoris de l'Imperi Austríac. La luxosa decoració interior incloïa obres dels pintors Franz Josef Dobiaschofsky i Carl Joseph Geiger, i escultures de Joseph Gasser von Valhorn i Franz Melnitzky. El complex també va acollir la Borsa de Viena (Wiener Börse, que només s'hi va quedar fins al 1869), un centre comercial () i, des de la seva obertura el 1876, el famós Café Central. El 1897, el Banc es va expandir cap al veí Palais Hardegg a la Freyung 1, on va reubicar la direcció general austríaca i el despatx del governador. El 1924, abans del seu trasllat previst, el Banc va vendre tot el complex a l'Anglo-Austrian Bank, que el va reformar per a un ús comercial. El complex es va renovar completament entre 1975 i 1982 i des de llavors es coneix com a Palais Ferstel, incloent-hi la recreació del Café Central dins del recinte, tot i que en una ubicació diferent de l'original.
El 1910, el Banc va convocar un concurs de disseny per a la creació d'una nova seu central al districte d'Alsergrund de Viena, el qual va guanyar Leopold Bauer, deixeble del cèlebre arquitecte austríac Otto Wagner. El concepte de Bauer implicava un complex gegantí dominat per una torre massiva de 88 metres d'alçada, en part a la ubicació de l'antic Hospital General de Viena (més tard Campus Hof 1 de la Universitat de Viena). La construcció d'un primer edifici destinat a les instal·lacions d'impressió de diners va començar el 1913 després de l'enderrocament de la caserna Alser Kaserne, però es va veure interrompuda per la Primera Guerra Mundial i es va aturar el 1917; la resta del grandiós pla de desenvolupament de Bauer mai es va arribar a executar. Un cop acabada la guerra, l'edifici d'impressió inacabat es va adaptar amb un projecte dels arquitectes del Banc Ferdinand Glaser i Rudolf Eisler . Es va completar el 1925 per acollir l'Oesterreichische Nationalbank, poques setmanes abans de la introducció de la nova moneda, el Xíling austríac.
Budapest El nou edifici de la seu central del Banc Austrohongarès a Budapest es va inaugurar l'any 1905, i més tard va acollir el Banc Nacional d'Hongria. Va ser dissenyat per l'arquitecte Ignác Alpár, amb escultures de József Róna i . Els seus interiors es van modificar molt després de la Segona Guerra Mundial; l'any 2021 es va iniciar una gran renovació amb l'objectiu de reobrir l'edifici de cara al 100 aniversari del Banc Nacional el 2024.
Sucursals Cap al 1914, el Banc Austrohongarès tenia 104 sucursals i 179 oficines locals per tota la Monarquia.
Vegeu també Banc de l'Imperi Rus Banc Imperial Otomà Reichsbank
Lectures addicionals Jobst, Clemens; Rieder, Kilian (2023). "Supervision without regulation: Discount limits at the Austro–Hungarian Bank, 1909–13". The Economic History Review. Jobst, Clemens; Kernbauer, Hans (2016). The quest for stable money. Central banking in Austria, 1816-2016. Campus, Frankfurt.
Referències
Categoria:Bancs desapareguts