Un corder o soguer és una persona que té com a ofici fer cordes i sogues de cànem.
Hom en diferenciava els cordillers, els gumeners (que feien gúmenes o cordes grosses) i, fins i tot, els corders de viola, que feien cordes per a aquest instrument musical.Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril 2000. , plana 89.
Les eines dels corders o filadors de corda miniatura|Una mena de carrot de l'any 1928.
Col·legis o confraries
A Mallorca, els corders compartien col·legi professional amb els espardenyers. El col·legi fou instituït el 1511, i les primeres ordinacions són de 1513. El seu patró era santa Caterina (25 de novembre), i inicialment les reunions del col·legi tenien lloc a l'antic Hospital de Santa Caterina, però, quan l'edifici entrà en estat d'abandonament, tengueren la sala a la parròquia de Santa Eulàlia, vora el carrer de la Corderia.A l'Hospital deixaren de reunir-s'hi el 1546, i passaren a reunir-se al convent del Carme. Més endavant, tengueren la sala al carrer del Forn de la Creu, a la cantonada del carrer de la Corderia, on molts de corders tenien els obradors, i finalment al carrer del Pes del Formatge, que és la continuació del carrer de la Corderia. D'altra banda, a un edifici al carrer de la Samaritana el col·legi hi guardava una imatge de la Samaritana, que treien cada any a la processó de la Sang, i que donà nom al carrer: L'escut del col·legi consistia en una banqueta de corder amb la creu i la roda i quatre cordes penjant.
Documents 1328. Corders de València.
Referències
Vegeu també The Old Man and the Sea; Ernest Hemingway : "...good Catalan cordel..."
Categoria:Menestrals