Homonormativitat o cishomonormativitat és un terme que fa referència a l'assimilació dels ideals i construccions heteronormatius en la cultura i identitat individual LGBTQ. El terme va ser popularitzat per la teòrica Lisa Duggan l'any 2003,Duggan, Lisa. The Twilight of Equality?: Neoliberalism, Cultural Politics, and the Attack On Democracy. Beacon Press, 2003. i té els seus orígens en el concepte d'heteronormativitat, encunyat pel teòric queer Michael Warner.Warner, Michael (1991), “Introduction: Fear of a Queer Planet”. Social Text; 9 (4 ): 3–17
Història del terme El terme va aconseguir popularitat a partir de l'obra de Lisa Duggan, en particular del seu llibre de 2003 The Twilight of Equality?. No obstant això, la teòrica trans Susan Stryker ha assenyalat que ja era utilitzat per activistes transgènere des dels anys 90.Stryker, Susan. 2008. «Transgender History, Homonormativity, and Disciplinarity». Radical History Review. (100): 145-157. En la seva obra, Duggan afirma que l'homonormativitat fragmenta les comunitats LGBTQ en jerarquies de valor. Les persones LGBTQ que més s'acosten a mimetitzar els estàndards heteronormatius d'identitat de gènere són les que es consideren més adequades per a rebre drets. Els individus LGBTQ a la base de la jerarquia (transsexuals, travestis, intersex, bisexuals, altres persones amb gèneres fluids) són considerades com un impediment per aquesta classe elitista d'individus homonormatius a l'hora d'aconseguir els seus drets. Penny Griffin ha afirmat que l'homonormativitat manté el neoliberalisme, evitant criticar la monogàmia, les polítiques de procreació i els rols de gènere binaris de l'heterosexisme i el racisme.Griffin, Penny. «Sexing the Economy in a Neo-liberal World Order: Neo-liberal Discourse and the (Re)Production of Heteronormative Heterosexuality». British Journal of Politics and International Relations 9.2 (2007): 220–238. Academic Search Premier. EBSCO. MCTC LIBRARY. 30 June 2009. L'homonormativitat tendeix així a alinear el sexe biològic, la identitat de gènere i el rol de gènere, excloent les realitats que no s'ajusten a aquesta continuïtat.Lovaas, Karen, and Mercilee M. Jenkins. «Charting a Path through the ‘Desert of Nothing.’» Sexualities and Communication in Everyday Life: A Reader. 8 July 2006. Sage Publications Inc. 5 May 2008 De vegades, s'ha utilitzat el terme «cishomonormativitat» per a remarcar com aquestes dinàmiques es reflecteixen també en les comunitats trans pel que fa a les normes de les persones cisgènere.Seminar on CisHomoNormativity at LGBT Danmark: http://www.lgbt.dk/111/?tx_ttnews%5Byear%5D=2011&tx_ttnews%5Bmonth%5D=04&tx_ttnews%5Btt_news%5D=3392&cHash=229c7dcba6
Discriminació Els crítics de les actituds cishomonormatives afirmen que oprimeixen, estigmatitzen i marginalitzen formes que són percebudes com una desviació de la sexualitat i el gènere, i fan l'autoexpressió més difícil quan aquesta no segueix la norma. Això inclou la bisexualitat, la intersexualitat, el transgènere, l'asexualitat i altres formes com les minories racialitzades. La cultura cishomonormativa dins de l'ambient homosexual mainstream «privilegia l'homosexualitat com a normal i natural» i crea un clima en què altres orientacions sexuals, identitats de gènere i sexualitats són discriminades en les organitzacions LGBTQ, bars, publicacions, polítiques, etc. El concepte «cishomonormativitat» tanca una contradicció: la «normativitat» al·ludeix a una regulació de la conducta; mentre que la praxi LGTB se sustenta en una no-acceptació de la regulació de la conducta imposada per un «haver de ser» d'inspiració heterosexual. En la base d'aquesta paradoxa subjau el dilema, no abordat per evitació o negació, de si la pulsió sexual pot ser regulada per normes o se l'ha de deixar fluir sense cap restricció. L'aplicació de la cishomonormativitat LGTB consisteix a no acceptar cap restricció a l'impuls homosexual i aplicar restriccions a les diverses modalitats en què s'expressa l'impuls sexual no hetero.
Contra altres orientacions sexuals diferents de l'heterosexualitat i l'homosexualitat Segons l'antropòloga cultural Gayle Rubin, l'heteronormativitat en la societat mainstream crea una «jerarquia sexual» que gradua les pràctiques moralment de «bon sexe» a «mal sexe». Aquesta jerarquia situa el sexe reproductiu monògam entre heterosexuals en una relació estable com a «bo» i col·loca qualsevol acte sexual i individu que no s'adapta a aquest estàndard més avall, fins al nivell anomenat «mal sexe». De la mateixa manera, la cishomonormativitat en la cultura homosexual mainstream crea una jerarquia que gradua les identitats i pràctiques moralment com a «bones» i «males». Aquesta jerarquia situa els homosexuals cisgènere, particularment els homes cisgènere homosexuals, al capdamunt. Totes les altres orientacions sexuals, com ara la bisexualitat, la pansexualitat, l'omnisexualitat, la polisexualitat i altres sexualitats no monosexuals, són minoritzades, oprimides, excloses, marginalitzades o, senzillament, se'n nega l'existència.
Contra altres identitats de gènere diferents d'home i dona cisgènere Com fa amb l'orientació sexual, la cishomonormativitat en la cultura homosexual mainstream crea una «jerarquia» que només accepta les identitats cisgènere com a «vàlides» i «bones» i, per això, les situa al capdamunt de l'escala. Copiant l'heteronormativitat i el seu heterosexisme, també col·loca les identitats cisgènere masculines sobre les identitats cisgènere femenines. Les persones que no s'adapten al binarisme de gènere són situades a la base d'aquesta «jerarquia». Així, els transgèneres, intersexuals, bigèneres, trigèneres, dos esperits, pangèneres, genderqueers, genderbenders, andrògins, tercers gèneres, gèneres fluids, intergèneres, etc. són minoritzats, oprimits, marginalitzats o simplement se'n nega l'existència fins i tot en l'ambient LGBT.
Contra altres sexes diferents d'home i dona Les persones intersex tenen característiques biològiques que són ambigües i, per tant, ni d'home ni de dona. Si són detectades, les persones intersex en el present són gairebé sempre assignades a un sexe poc després del seu naixement.Fausto-Sterling, Anne. 2000. Sexing the Body: Gender Politics and the Construction of Sexuality. New York: Basic Books. Habitualment s'utilitza la cirurgia (sovint incloent modificacions genitals) per a intentar produir un cos no ambigu d'home o de dona, amb el consentiment dels pares, no de l'individu.Butler, Judith. 2004. Undoing Gender. New York: Routledge. L'infant després és educat com un membre del sexe assignat, que pot coincidir o no amb la identitat de gènere emergent al llarg de la vida.Wilchins, Riki. 2002. ‘A certain kind of freedom: power and the truth of bodies – four essays on gender’. In GenderQueer: Voices from beyond the sexual binary. Los Angeles: Alyson Books 23–66. A Als contextos cishomonormatius les identitats intersexuals són marginades i se'n nega l'existència.
Contra altres sexualitats, formes de relació i preferències sexuals En el context cishomonormatiu, les persones asexuals i altres persones que no s'adapten a la norma sexual de la cultura LGBT són marginades i excloses. Aquesta exclusió inclou tots els tipus de no-sexualitat i la demisexualitat.
Com que la cishomonormativitat copia els estàndards sobre relacions de l'heteronormativitat, les persones que viuen en formes alternatives de relació, com ara el poliamor, l'anarquia relacional, la poligàmia, etc. són minoritzades, marginades i excloses. Fins i tot estant la promiscuïtat acceptada comunament com a part de la norma dels ambients homosexuals cisgènere masculins, les formes alternatives de relació no són benvingudes. Els activistes LGBT habitualment lluiten pel matrimoni entre persones del mateix sexe, oblidant que altres formes de relació són oprimides per aquest sistema.
Fora de la subcultura leather que existeix, entre d'altres, en les cultures cisgènere homosexuals masculines, la sexualitat i les preferències sexuals estan tan immerses en normes en el context cishomonormatiu com ho estan en el context heteronormatiu. El BDSM, el fetitxisme i altres preferències sexuals es consideren com a fora de la norma o parafílies, i els seus practicants són exclosos, marginats i ridiculitzats dins dels ambients mainstream.
Com a part d'aquesta normalització de la sexualitat, el treball sexual també és marginat i els treballadors sexuals LGBT són situats a la base de la jerarquia cishomonormativa per no adequar-se a diverses normes de la cultura LGBT. Les organitzacions LGBT que treballen dins del marc de la cishomonormativitat normalment obliden incloure en les seves lluites els drets dels treballadors sexuals LGBT i es distancien o fins i tot contribueixen a crear una major discriminació i marginació d'aquest grup exposat.
Contra grups racialitzats, etnititzats i altres minories culturals Cathy J. Cohen ha enllaçat l'heteronormativitat a assumptes racials. En el seu llibre Black Queer Studies, aquesta catedràtica de ciències polítiques a la Universitat de Chicago, afirma que l'heteronormativitat no distribueix el privilegi i el poder de forma igualitària entre els heterosexuals, sinó que afavoreix els heterosexuals blancs de classe alta i mitjana.Cathy J. Cohen. 'Punks, bulldaggers, and welfare queen: The radical potential of queer politics?' en Black Queer Studies. E. Patrick Johnson and Mae G. Henderson, eds. Duke UP, 2005. 24 Enllaça la sexualitat a altres estructures més àmplies de poder, barrejant-se amb la raça, el sexe i la «discriminació de classe». Utilitza com a exemples les mares solteres a l'atur (especialment les de races minoritàries) i els treballadors sexuals, que poden ser heterosexuals però no són heteronormatius i per això no són percebuts com a «normals, morals o dignes del suport de l'Estat» o legitimitat.Cathy J. Cohen. ‘Punks, bulldaggers, and welfare queen: The radical potential of queer politics?’ en Black Queer Studies. E. Patrick Johnson and Mae G. Henderson, eds. Duke UP, 2005. 26
Aquesta distribució de privilegis i poder té el seu reflex en les comunitats LGBTQ, on la majoria cishomonormativa afavoreix els homosexuals cisgènere no racialitzats, no etnititzats, de classe alta i mitjana. Aquesta jerarquia també exclou dels privilegis els grups religiosos minoritaris i altres minories culturals dins del context social majoritari.
Política La professora de Política i Relacions Internacionals a la Universitat de Nova Gal·les del Sud Penny Griffin afirma que, políticament, s'ha trobat que l'homonormativitat manté, en lloc de criticar, els valors neoliberals de la monogàmia, la procreació i els rols de gènere binaris com a inherentment heterosexistes i racistes. Griffin veu el comportament homonormatiu entrellaçat amb els sistemes mundials capitalistes, amb la cultura del consum i el materialisme funcionant al seu nucli. Duggan assevera que l'homonormativitat fragmenta les comunitats LGBT en jerarquies de mereixement, i que les persones LGBT que més s'acosten a mimetitzar els estàndards heteronormatius d'identitat de gènere són considerades les més mereixedores de rebre drets. També escriu que les persones LGBT a la base d'aquesta jerarquia (per exemple, les persones bisexuals, les persones trans, les persones no-binàries, les persones intersex, les persones queer racialitzades, els treballadors sexuals queer) són vistes com un impediment perquè aquesta classe de persones homonormatives assoleixin els seus drets.Duggan, Lisa. The Twilight of Equality?: Neoliberalism, Cultural Politics, and the Attack On Democracy. Beacon Press, 2003.Connell, Catherine. School's Out : Gay and Lesbian Teachers in the Classroom (1). Berkeley, US: University of California Press, 2014. ProQuest ebrary. Web. 15 March 2017.
Referències
Bibliografia Dreyer, Yolanda. «Hegemony and the Internalisation of Homophobia Caused by Heteronormativity». Department of Practical Theology. 2007. University of Pretoria.5 May 2008 .