miniatura|Profilo di capitano antico, de Leonardo da Vinci, també conegut com il Condottiero, 1480. Condotiero significa contratista en el seu sentit més literal, però passà a aplicar-se als caps dels grups mercenaris a Itàlia durant la baixa edat mitjana i el Renaixement. Un mercenari, també anomenat soldat de fortuna o arma de lloguer, és una persona privada que s'uneix a un conflicte armat per a beneficis personals, és una altra banda aliena al conflicte i no és membre de cap altre militària oficial. Els mercenaris lluiten per diners o altres formes de pagament més que per interessos polítics. Hom sol considerar mercenaris aquella tropa que no forma part regularment d'un cos d'exèrcit, sinó que la comandància de l'exèrcit retribueix per a dur a terme una determinada tasca per un temps limitat (usualment una batalla o una campanya) i que no està regida per la disciplina comuna a l'exèrcit. El terme ha assolit connotacions despectives però és una figura estesa en totes les cultures al llarg del temps, com a l'Imperi Romà o el persa.
A partir del , els mercenaris s'han vist cada cop més amb menys dret a la protecció de les regles de guerra que els no mercenaris. Les Convencions de Ginebra declaren que els mercenaris no són reconeguts com a combatents legítims i no han de rebre les mateixes proteccions legals que el personal de servei capturat de les forces armades. A la pràctica, que una persona sigui o no un mercenari pot ser una qüestió de grau, ja que els interessos financers i polítics es poden solapar.
Lleis nacionals i internacionals de la guerra Vegeu també: Dret de guerra, Corsari, Patent de cors i Empresa militar privada El Protocol Addicional GC 1977 (APGC77) és un protocol d'esmena de 1977 a les Convencions de Ginebra. L'article 47 del protocol proporciona la definició internacional més acceptada de mercenari, tot i que no està avalada per alguns països, inclosos els Estats Units. El Protocol Addicional als Convenis de Ginebra de 12 d'agost de 1949, i relatiu a la protecció de les víctimes dels conflictes armats internacionals (Protocol I), de 8 de juny de 1977 estableix:
Tots els criteris, tal com s'enumeren als apartats 2 (a) i 2 (f), s'han de complir, segons la Convenció de Ginebra, perquè un combatent sigui considerat mercenari. Tot i que els mercenaris no gaudeixen de la mateixa protecció que els presoners de guerra, encara han de ser tractats humanament segons les regles del Protocol i no poden ser castigats sense un judici.
El 4 de desembre de 1989, les Nacions Unides van aprovar la resolució 44/34, la Convenció internacional contra el reclutament, l'ús, el finançament i l'entrenament de mercenaris. Va entrar en vigor el 20 d'octubre de 2001 i es coneix habitualment com la Convenció de l'ONU sobre els mercenaris.International Convention against the Recruitment, Use, Financing and Training of Mercenaries A/RES/44/34 72nd plenary meeting 4 December 1989 (UN Mercenary Convention) Entry into force: 20 October 2001 L'article 1 de la Convenció sobre mercenaris de l'ONU conté la definició de mercenari. L'article 1.1 és similar a l'article 47 del Protocol I. L'article 1.2 amplia la definició per incloure un no nacional reclutat per enderrocar un "Govern o soscavar d'una altra manera l'ordre constitucional d'un Estat; o minar la integritat territorial de un Estat"; i "Està motivat per participar-hi essencialment pel desig de beneficis privats significatius i està motivat per la promesa o el pagament d'una compensació material". Segons l'article 1.2, una persona no ha de participar directament en les hostilitats en un cop d'estat previst per ser mercenari.
Alemanya És un delicte "reclutar" ciutadans alemanys "per a un servei militar en una instal·lació militar o de tipus militar en suport d'una potència estrangera" (§109h StGB). A més, un ciutadà alemany que s'allista a les forces armades d'un estat del qual també és ciutadà corre el risc de perdre la seva ciutadania (§28 StAG).
Àustria Si es demostra que una persona ha treballat com a mercenari per a qualsevol altre país mentre conserva la ciutadania austríaca, la seva ciutadania austríaca serà revocada.
Estats Units Els civils de les Forces Armades dels Estats Units perden la protecció del dret de guerra d'atac directe si, i durant el temps, participen directament en les hostilitats.
La Llei Anti-Pinkerton de 1893 () prohibeix al govern dels Estats Units utilitzar empleats de l'Agència Nacional de Detectius Pinkerton o companyies de policia privada similars.
El 1977, la Cort d'Apel·lacions dels Estats Units per al Cinquè Circuit va interpretar la Llei Anti-Pinkerton com una prohibició al govern dels Estats Units d'emprar empreses que oferissin "forces mercenaris i quasi militars" de lloguer (Estats Units ex rel. Weinberger v. Equifax, 557). F.2d 456, 462 (5th Cir. 1977), cert. denegat, 434 US 1035 (1978)). Hi ha desacord sobre si aquesta proscripció es limita només als trencavagues, perquè Weinberger v. Equifax afirma el següent:
A la Carta del 7 de juny de 1978 als caps dels departaments i agències federals, la Intervenció General va interpretar aquesta decisió d'una manera que va establir una exempció per als "Serveis de guàrdia i protecció".
Una norma provisional del Departament de Defensa dels Estats Units (DoD) va revisar la Instrucció 3020.41 del DoD per autoritzar els contractistes, que no siguin contractistes de seguretat privada, a utilitzar la força letal contra les forces armades enemigues només en autodefensa (71 Fed. Reg. 34826), efectiu el 16 de juny. 2006. D'acord amb aquesta regla provisional, els contractistes de seguretat privada estaven autoritzats a utilitzar la força letal per protegir els actius i les persones dels seus clients, d'acord amb la declaració de missió del seu contracte . Una interpretació és que això autoritzava els contractistes a participar en combats en nom del govern dels Estats Units. És responsabilitat del comandant combatent assegurar-se que les declaracions de la missió del contracte de seguretat privada no autoritzin la realització de funcions militars inherentment governamentals, és a dir, atacs preventius, assalts o incursions, etc.
El 18 d'agost de 2006, la Intervenció General dels Estats Units va rebutjar els arguments de protesta que els contractes de l'exèrcit dels Estats Units violaven la Llei Anti-Pinkerton en exigir que els contractistes proporcionessin vehicles d'escorta de combois armats i mà d'obra, armes i equipament per a les operacions de seguretat interna al complex de la base Victòria a l'Iraq. La Intervenció General va raonar que l'acte no era violat perquè els contractes no requerien que els contractistes proporcionessin forces quasi militars com a trencavagues.Brian X. Scott (18 August 2006). "B-298370; B-298490". .
L'any 2007, l'exèrcit nord-americà va ser prohibit temporalment d'adjudicar un contracte de seguretat de 475 milions de dòlars a l'Iraq, el més gran en aquell moment, a causa d'una demanda presentada per un ciutadà nord-americà al·legant una violació de la Llei Anti-Pinkerton de 1893. Tres dels candidats sota la consideració final del contracte (per incloure serveis d'intel·ligència i seguretat per als treballs de reconstrucció per part del Cos d'Enginyers de l'Exèrcit dels Estats Units) incloïa les empreses britàniques Aegis Defence Services i Erinys Iraq, així com Blackwater de Carolina del Nord. Posteriorment, el cas va ser desestimat.
França L'any 2003, França va criminalitzar les activitats mercenàries, tal com es defineix pel protocol de la Convenció de Ginebra per als ciutadans francesos, els residents permanents i les persones jurídiques (Codi Penal, http://www.legifrance.gouv.fr/WAspad/UnArticleDeCode?code=CPENALLL.rcv&art=436-1 L436-1], L436-2, L436-3, L436-4, L436-5). Aquesta llei no impedeix als ciutadans francesos servir com a voluntaris en forces estrangeres. La llei s'aplica a les activitats militars amb un motiu específicament mercenari o amb un nivell de remuneració mercenari. Tanmateix, a causa de les llacunes jurisdiccionals, diverses empreses franceses ofereixen serveis mercenaris.
L'estat francès posseeix el 50% de Défense conseil international, que va fundar, una empresa militar privada (PMC) que no subministra cap combatent, però que serveix per exportar serveis d'entrenament militar. Va obtenir un benefici de 222 milions d'euros el 2019.
Regne Unit Al Regne Unit, la Foreign Enlistment Act 1819 i la Llei d'allistament estranger de 1870 fan il·legal que els súbdits britànics s'uneixin a les forces armades de qualsevol estat en guerra amb un altre estat en pau amb la Gran Bretanya. Durant la guerra d'independència de Grècia, voluntaris britànics van lluitar amb els rebels grecs, cosa que podria haver estat il·legal segons la Llei d'allistament estranger. No estava clar si els rebels grecs constituïen o no un "estat", però la llei es va aclarir més tard per indicar que ho eren.
El govern britànic va considerar utilitzar la Llei contra súbdits britànics que lluitaven a les Brigades Internacionals a la guerra civil espanyola i el FNLA en la guerra civil angolesa, però en ambdues ocasions va optar per no fer-ho.
Sud-àfrica L'any 1998, Sud-àfrica va aprovar la Llei d'Assistència Militar Estrangera que prohibia als ciutadans i residents qualsevol implicació en guerres estrangeres, excepte en les operacions humanitàries, tret que un comitè governamental n'aprové el desplegament. L'any 2005, el govern va revisar la legislació perquè: Ciutadans sud-africans treballaven com a guàrdies de seguretat a l'Iraq durant l'ocupació nord-americana de l'Iraq; conseqüències del cas de patrocini de soldats mercenaris contra Mark Thatcher pel "possible finançament i assistència logística amb relació a un presumpte intent de cop a Guinea Equatorial" organitzat per Simon Mann.Reuters South Africa to review mercenary law, targets Iraq February 2005
A partir del 2010, Sud-àfrica prohibeix als ciutadans lluitar en guerres estrangeres tret que estiguin sota el control directe de les seves pròpies forces armades nacionals.
Militars nacionals d'origen estranger Les unitats de combat més conegudes en què els estrangers serveixen a les forces armades d'un altre país són els regiments Gurkha de l'exèrcit britànic i l'exèrcit indi, la Legió Estrangera Francesa, la Legió Espanyola i la Legió Estrangera d'Ucraïna.
Els reclutes de països de la Commonwealth of Nations a l'exèrcit britànic juren lleialtat al monarca britànic i poden operar en qualsevol unitat. Els Gurkhas, però, operen en unitats de Gurkhas de l'exèrcit britànic (concretament unitats que són administrades per la Brigada Gurkhas) i l'exèrcit indi. Encara que són nacionals del Nepal, un país que no forma part de la Commonwealth, encara juren lleialtat (ja sigui a la Corona o a la Constitució de l'Índia) i compleixen les normes i regulacions sota les quals serveixen tots els soldats britànics o indis. Els legionaris estrangers francesos serveixen a la Legió estrangera francesa, que es desplega i lluita com a unitat organitzada de l'exèrcit francès. Això significa que, com a membres de les forces armades de la Gran Bretanya, Índia i França, aquests soldats no estan classificats com a soldats mercenaris per APGC77 Art 47.e i 47.f. Els voluntaris de la legió estrangera d'Ucraïna tenen contractes de tres anys i són elegibles per a la ciutadania ucraïnesa (el període de prova és la durada de la guerra).
Empreses militars privades