La regulació financera és un conjunt ampli de polítiques que s'apliquen al sector financer a la majoria de jurisdiccions, justificat per dues característiques principals de les finances: el risc sistèmic, que implica que la fallida de les empreses financeres afecta consideracions d'interès públic; i l'asimetria d'informació, que justifica les limitacions a la llibertat de contractació en determinades àrees dels serveis financers, especialment aquelles que involucren clients minoristes i/o problemes de l'agent-principal. Una part integrant de la regulació financera és la supervisió de les empreses i mercats financers designats per part d'autoritats especialitzades com ara les comissions de valors i els supervisors bancaris.
En algunes jurisdiccions, determinats aspectes de la supervisió financera es delegen en organitzacions autoregulades. La regulació financera constitueix una de les tres categories legals que conformen el contingut del dret financer, sent les altres dues les pràctiques de mercat i la jurisprudència.Joanna Benjamin 'Financial Law' Oxford University Press
Història La regulació financera té arrels antigues, i sovint ha evolucionat com a resposta a crisis econòmiques o a la necessitat d'estandarditzar el comerç. El Codi de Hammurabi (c. 1700 aC) contenia normes per als préstecs i la regulació dels interessos. A l'Imperi Romà, la banca es va expandir més enllà dels temples cap a rols privats i estatals. Això va portar a la creació d'institucions financeres jueves i diferents subjectes a supervisió administrativa. Durant el període medieval, la regulació financera a Europa va estar fortament influenciada per les restriccions religioses sobre la usura (el cobrament excessiu d'interessos), fet que va configurar el desenvolupament dels primers bancs mercantils a Itàlia.
A l'inici de l'edat moderna, els neerlandesos van ser els pioners en la regulació financera.Clement, Piet; James, Harold; Van der Wee, Herman (eds.): Financial Innovation, Regulation and Crises in History. (Routledge, 2014. xiii + 176 pp. ) La primera prohibició (regulació) registrada sobre les vendes a descobert va ser promulgada per les autoritats holandeses ja l'any 1610.
Objectius Els objectius dels reguladors financers solen ser: confiança del mercat – mantenir la confiança en el sistema financer estabilitat financera – contribuir a la protecció i millora de l'estabilitat del sistema financer protecció del consumidor – assegurar el grau adequat de protecció per als consumidors reduir el crim financer regular la participació estrangera
Estructura Les lleis faculten les organitzacions, públiques o privades, per supervisar activitats i aplicar sancions o accions. Hi ha diferents configuracions i combinacions per a l'estructura reguladora financera arreu del món.
Regulació del mercat de valors Les lleis del mercat de valors asseguren que la negociació a les borses es dugui a terme de manera adequada. Destaquen especialment el procés de fixació de preus, l'execució i la liquidació de les operacions, així com un control directe i eficient de les transaccions.
Els reguladors financers garanteixen que les empreses cotitzades i els participants del mercat compleixin amb les diverses regulacions establertes per les lleis de comerç. Aquestes lleis exigeixen que les empreses cotitzades publiquin informes financers periòdics, notificacions ad hoc o operacions dels directius. Al mateix temps, es requereix que els participants del mercat publiquin notificacions de participacions accionarials importants. L'objectiu de supervisar el compliment dels requisits de divulgació per part de les empreses cotitzades és garantir que els inversors tinguin accés a la informació essencial i adequada per fer una avaluació fonamentada de les empreses cotitzades i dels seus valors.
La supervisió de la gestió d'actius o les lleis d'inversió garanteixen el funcionament sense friccions d'aquests vehicles financers.
Supervisió de bancs i proveïdors de serveis financers Les lleis bancàries estableixen les normes que els bancs han de complir en el moment de la seva constitució i durant el desenvolupament de la seva activitat comercial. Aquestes normes estan dissenyades per prevenir esdeveniments desfavorables que puguin alterar el bon funcionament del sistema bancari, garantint així un sistema bancari sòlid i eficient.
Referències
Bibliografia Virág Blazsek, Banking Bailout Law: A Comparative Study of the United States, United Kingdom and the European Union (Routledge, 2020), Labonte, Marc. (2017). Who Regulates Whom? An Overview of the U.S. Financial Regulatory Framework. Washington, D.C.: Congressional Research Service.
Simpson, D., Meeks, G., Klumpes, P., & Andrews, P. (2000). Some cost-benefit issues in financial regulation. London: Financial Services Authority.
Enllaços externs Securities Lawyer's Deskbook de la Facultat de Dret de la Universitat de Cincinnati Ana Carvajal, Jennifer Elliott: Un estudi de l'FMI assenyala mancances en la regulació del mercat de valors IOSCO: Objectius i principis de la regulació de valors (arxiu PDF de 67 pàgines)
Categoria:Dret administratiu