La Caixa Vilumara (operant històricament com a Vilumara y Cía.) va ser una casa de banca catalana fundada a Barcelona durant la segona meitat del segle XIX. L'entitat, impulsada per la família Vilumara —una nissaga de l'alta burgesia fortament vinculada també a la indústria tèxtil de la seda—, es va consolidar com una de les societats no anònimes més rellevants del sector financer barceloní d'aquella època, competint en el mercat de crèdits i operacions comercials amb altres cases bancàries familiars com la dels Vidal Quadras.
L'any 1909, l'entitat va inaugurar la seva emblemàtica seu central al passatge de la Banca, a tocar de La Rambla de Barcelona, en un edifici d'estil neoclassicista reformat per l'arquitecte Elies Rogent i decorat amb pintures d'Oleguer Junyent i Maurici Vilomara. L'activitat de la banca particular va decaure durant les primeres dècades del segle XX, en un context de profunda reestructuració i decadència del sector bancari tradicional autòcton en favor de les grans societats anònimes bancàries d'àmbit estatal.
Arran del cessament de la seva activitat financera, el patrimoni familiar i el seu llegat van quedar vinculats a la ciutat, especialment a l'Hospitalet de Llobregat, on posseïen la gran fàbrica de sedes de Can Vilumara (activa fins a la dècada de 1970). L'antiga seu de la banca a Barcelona va ser adquirida posteriorment i, l'any 1973, va obrir les portes convertida en l'actual Museu de Cera de Barcelona, el qual conserva part de l'estructura i elements decoratius originals de l'entitat financera.
Referències
Categoria:Bancs de Barcelona desapareguts