L'olivicultura a Catalunya comprèn el conjunt de pràctiques agrícoles relacionades amb el cultiu de l'olivera (Olea europaea) i la producció d'oli d'oliva al territori de Catalunya, Espanya. Amb 107.592 hectàrees d'oliverar registrades el 2021, Catalunya és la segona comunitat autònoma espanyola per nombre de Denominacions d'Origen Protegides (DOP) d'oli d'oliva, amb cinc de reconegudes: DOP les Garrigues, DOP Siurana, DOP Terra Alta, DOP Baix Ebre-Montsià i DOP Oli de l'Empordà.

Història El cultiu de l'olivera a la península Ibèrica va ser introduït pels fenicis, que van establir colònies a la Mediterrània occidental a partir del segle XI aC. A l'Empordà, excavacions arqueològiques han permès associar el cultiu de l'olivera a les civilitzacions grega i romana; la colònia d'Empúries està documentada com a zona proveïdora d'oli en època antiga. A la zona de les Garrigues, les dades històriques i les excavacions arqueològiques situen el cultiu de l'olivera i la producció d'oli fa més de 2.500 anys.

L'expansió de l'oliverar a la comarca de la Terra Alta s'atribueix a la presència àrab a l'edat mitjana. Després de la Reconquesta, els ordes religiosos que van rebre terres van contribuir a mantenir i difondre el cultiu en diverses comarques.

A mitjan segle XX, l'oliverar català ja figurava entre les zones olivareres d'importància a Espanya, amb la província de Lleida entre les sis províncies amb més superfície olivarera del país. Les primeres denominacions d'origen reconegudes a Espanya per a l'oli d'oliva es van localitzar a Catalunya —Siurana i les Garrigues— juntament amb d'altres d'Andalusia.

A partir de mitjan anys noranta, Catalunya va ser pionera en les plantacions d'oliverar en tanca (sistema superintensiu), les més antigues d'Espanya en aquest format.

Zones olivareres L'oliverar català es concentra principalment a la demarcació de Tarragona (63.599 ha) i a la de Lleida (38.325 ha), amb superfícies menors a Girona (3.135 ha) i Barcelona (2.533 ha).

Les principals zones de cultiu coincideixen amb els territoris de les cinc DOP:

les Garrigues (Lleida): comprèn la comarca de les Garrigues i municipis del sud del Segrià i de l'Urgell. Siurana (Tarragona): inclou la conca natural del riu Siurana i municipis de les comarques del Priorat, el Tarragonès, la Ribera d'Ebre, l'Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès i la Conca de Barberà. Terra Alta (Tarragona): situada al sud-oest de Catalunya, comprèn la comarca de la Terra Alta i municipis de la Ribera d'Ebre. Baix Ebre-Montsià (Tarragona): abasta tots els municipis d'ambdues comarques, amb presència d'oliverars entre els més antics de Catalunya i nombrosos exemplars mil·lenaris. Empordà (Girona): comprèn les comarques de l'Alt Empordà i el Baix Empordà, juntament amb municipis limítrofs del Gironès i el Pla de l'Estany.

Varietats L'arbequina és la varietat més cultivada a Catalunya i la que predomina en el conjunt de la producció regional. El Departament d'Acció Climàtica (DACC) i l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) han catalogat fins a 106 genotips d'olivera presents a Catalunya.

Varietats principals Arbequina: varietat petita de maduració primerenca, amb olis fluids i aromàtics; predominant a les Garrigues i Siurana. Morruda (o Morrut): varietat autòctona de les Terres de l'Ebre; predominant al Baix Ebre-Montsià. Sevillenca: varietat autòctona de les comarques de l'Ebre; un dels tres cultivars base de la DOP Baix Ebre-Montsià. Farga: considerada una de les varietats més antigues de Catalunya, amb exemplars monumentals a tocar de la Via Augusta; integra la DOP Baix Ebre-Montsià. Empeltre: varietat principal de la DOP Terra Alta. Argudell: varietat autòctona de l'Empordà, majoritària a la DOP Oli de l'Empordà amb un mínim del 51% de la composició varietal. Verdiell: varietat complementària a les Garrigues.

Varietats exclusives de l'Empordà Corivell (o Curivell): varietat autòctona de l'Empordà. Llei de Cadaqués (Verdal): varietat autòctona exclusiva de la zona de l'Alt Empordà.

Altres varietats catalogades El catàleg del DACC recull, entre altres varietats locals: Becarut, Carrasquenya, Claramunt, Corbella, Corberana, Farga de Móra, Figueretes, Forastera de Valentins, Fulla de Salze, Griseta, Grossal de Bovera, Llafegà, Llei del bessó, Llei Valero, Mançanal d'Arnes, Mançanenca de Batea, Manubenca, Marfil, Massanell, Mauri, Menya, Motellera, Negret, Negral, Olivera de l'Amado, Palomar, Panisello, Perdiuenca, Plans, Rojal, Tardorenca, Tiuranenca, Vera del Vallès, Vera del Montserrat, Verdal Arnes, Verdal de Tendrui, Verdal Fatarella i Vinyols.

Producció Olis d'oliva El 2021, Catalunya va assolir una producció total de 176.201 tones d'oliva, amb un consum de 60.479,26 milers de kg d'oli i un valor de 205.217,14 milers d'euros. El consum per càpita d'oli d'oliva es va situar aquell any en 8,6 kg. Les exportacions d'oli català van ascendir a 110.919 tones, per un valor de 368 milions d'euros. El sector de l'oli vegetal va representar el 2022 el tercer sector exportador de la indústria agroalimentària catalana.

L'oliverar ocupa el 14% de la superfície agrícola de la comunitat autònoma.

Oli d'oliva verge extra La categoria de màxima qualitat és l'oli d'oliva verge extra, obtingut íntegrament per procediments mecànics, amb una acidesa lliure màxima de 0,8% i absència de defectes organolèptics determinats per taulell de tast.

Oli d'oliva verge L'oli d'oliva verge admet lleus defectes sensorials i una acidesa màxima del 2%.

Denominacions d'Origen Protegides Catalunya compta amb cinc DOP d'oli d'oliva, sent la segona comunitat autònoma espanyola per nombre d'aquestes denominacions, després d'Andalusia. DOPVarietats principalsZonaDOP Les GarriguesArbequina, VerdiellComarca de les Garrigues, sud del Segrià i de l'Urgell (Lleida)DOP SiuranaArbequina, Rojal, MorrutConca del riu Siurana i comarques del Camp de TarragonaDOP Terra AltaEmpeltre, Arbequina, Morruda, FargaComarca de la Terra Alta i municipis de la Ribera d'EbreDOP Oli del Baix Ebre-MontsiàMorruda, Sevillenca, FargaComarques del Baix Ebre i el MontsiàDOP Oli de l'EmpordàArgudell, Corivell, Llei de Cadaqués, ArbequinaAlt i Baix Empordà, municipis del Gironès i Pla de l'Estany La DOP les Garrigues és la primera denominació d'origen d'oli d'oliva reconeguda a Espanya.

Marc normatiu La comercialització de l'oli d'oliva a la Unió Europea es regeix pel Reglament Delegat (UE) 2022/2104 de la Comissió, de 29 de juliol de 2022, que estableix les normes de comercialització i defineix les categories legals del producte. En l'àmbit estatal, el Reial decret 760/2021 aprova la norma espanyola de qualitat. Cada DOP disposa del seu propi plec de condicions, supervisat pel corresponent Consell Regulador.

Referències

Categoria:Agricultura a Catalunya Categoria:Oli d'oliva