, anomenat el Cap Buit (en romanès: Radu II Praznaglava, en búlgar: Раду II Празнаглава; ¿?-1431) va ser príncep (o voivoda) de Valàquia per quatre vegades entre 1421 i 1427. L'efímer regnat de Radu, sòlid només en el període de 1424 i 1426 gràcies al suport garantit per l'Imperi Otomà, va ser constantment desmantellat pel treball del seu rival Dan II.
Biografia Fill bastard de Mircea I el Vell, Radu «Cap Buit» (en búlgar: Praznaglava) va succeir formalment el seu germà gran Miquel I quan va ser derrotat i assassinat pels otomans l'agost de 1420. En realitat, el tron de Radu II va ser immediatament desafiat pel seu cosí Dan II, hereu de Dan I de Valàquia, germà gran de Mircea I.
Derrotat per Dan II, Radu II va negociar un acord amb el sultà Murat II.
Per dues vegades, el 1421 i el 1423, Radu II semblava capaç de recuperar el tron, però va ser derrotat per Dan II, després celebrat per la historiografia romanesa com un hàbil estrateg. El 1424, recolzat pels otomans, Radu va aconseguir conquerir el tron i el va mantenir durant dos anys, mentre que l'Imperi otomà va annexar el territori valac de Dobruja com a recompensa per l'ajuda brindada.
El 1425, Dan II es va aliar amb el Regne d'Hongria, governat per l'emperador Segismund de Luxemburg. En coordinació amb el protector del Banat, el noble italià Filippo d'Ozora (en romanès: Pippo Spano), senyor d'Orsova, amb qui militava llavors el noble romanès Joan Hunyadi, Dan II va llançar un decidit atac contra les forces otomanes aliades amb Radu II. Recolzat per mercenaris italians i els búlgars del príncep rebel Fruzhin, hereu del tsarat Ivan Xixman de Bulgària, Dan II va derrotar els otomans: Valàquia va tornar a les seves mans, mentre que Fruzhin va rebre un senyoriu a Lippa (1426).
El 1427 Radu II va ser novament atacat per Dan II i derrotat definitivament.
Va morir quatre anys després, el 1431.
Referències
Categoria:Voivodes de Valàquia Categoria:Polítics romanesos Categoria:Nascuts al segle XIV Categoria:Morts a Romania