Rīgas Autobusu Fabrika (en català: Fàbrica d'Autobusos de Riga), també coneguda com a RAF, fou un fabricant d'automòbils letó i soviètic actiu entre 1949 i 1998. El seus productes eren furgonetes i minibusos.

Història miniatura|esquerra|RAF-251, primer model de la marca L'any 1949, la fàbrica començà a produïr carrosseries a Riga amb el nom de RARZ.Thompson, Andy. Cars of the Soviet Union (Haynes Publishing, Somerset, UK, 2008), p.94. El 1955, l'empresa fou reanomenada Rīgas eksperimentālā autobusu fabrika o Fàbrica d'Autobusos Experimentals de Riga, amb les abreviatures REAF primer i RAF després. Ràpidament, RAF esdevingué el major productor de minibusos a la URSS.Thompson, p.94.

El primer model de l'empresa fou el RAF-251, un midibus de fins a 22 places desenvolupat sobre el xassís del GAZ-51, el qual produïa també RAF, amb una carrosseria de fusta i metall. Disponia d'una versió de càrrega o treball (kombi), la 251T, amb una tara de 800 quilograms i capacitat fins a 14 places. miniatura|RAF-977 Latvija de taxi A partir de 1958, la factoria començà a produïr la RAF-977, una furgoneta amb mecànica del GAZ-21: motor localitzat sota els seients davanters,Thompson, p.95. transmissió, eixos i direcció. La RAF-977 disponia d'una àmplia gama de versions: taxis, vehicles per equips esportius, llançaderes per aeroports, càrrega, correus o ambulàncies que reemplaçarien els vehicles familiars utilitzats fins aleshores. Inspirant-se en la Volkswagen Transporter, hi tenia espai per a 10 places i equipava un motor davanter refrigerat per aigua i 2.445 centímetres cúbics (cc) derivat del GAZ Volga-21.Thompson, pp.94-95. Debutà el 1957 i 10 unitats inicials van ser exposades al Festival de la Joventut de Moscou, especulant-se amb un probable nom comercial "Festival". La primera remessa va ser produïda el 1959 ja amb el nom definitiu de RAF-977. Hi tenia un consum de 13 litres als 100 km i una velocitat màxima de 100 km/h. La majoria d'aquestes primeres unitats foren produïdes a ma, de manera quasi artesanal. Pocs anys després, una versió d'una tona fou creada sobre la base modernitzada d'una RAF-977D; no obstant, com que la factoria de Riga era massa petita per a la producció de la nova variant, aquesta fou traspassada a la ErAZ d'Erevan, Armènia.

L'any 1965, RAF proposà dos nous prototips amb l'esperança de convèncer el govern soviètic de construïr una nova planta de producció: un de més convencional semblant a la Ford Transit (RAF-962-I) i un altre amb cabina avançada més semblant a la Renault Estafette (RAF-962-II).Thompson, p.194. La direcció de la RAF, en un estrany moviment per una empresa soviètica, creà dos equips que havien de competir en la creació del projecte. Hi va ser elegit el 962-I, amb una procés de fabricació més econòmic.Thompson, pp.194-195. No obstant, l'empresa aconseguí persuadir el comitè per elegir el nou disseny, el 962-II.Thompson, p.195. miniatura|RAF-2203 versió taxi miniatura|RAF-2914, versió especia ambulància Per a la fabricació del nou model, la RAF-2203, derivada del prototip 962-II, el 25 de juliol de 1969 començà la construcció d'una nova fàbrica a Jelgava, la qual finalitzà el febrer de 1976. La fàbrica fou dissenyada per poder abastar una producció anual de 17.000 unitats. Així, la nova planta produí diferents versions de la RAF-2203, una de les furgonetes més conegudes a la URSS i altres països del COMECON.

La gran factoria va crear importants problemes per la Letònia soviètica. Durant la planificació, economistes locals van advertir que el projecte era inviable a llarg termini, sent ignorats per la nomenclatura soviètica. Degut a la manca de treballadors al país, hi van anar treballadors provinents de la resta de la URSS, incrementant els ja de per sí alts nivells d'immigració, tensionant les infraestructures locals i creant tensions ètniques entre els letons i els nouvinguts russoparlants. Durant aquella època, la proporció de letons a Jelgava passà del 80% a menys del 50%. Es va construïr un nou barri pels nous treballadors, anomenat com l'empresa, a la ciutat.

A més, tot i la ma d'obra importada, l'empresa mancava de ma d'obra qualificada: els enginyers (alguns d'ells soldats conscripts) havien de treballar a les línies de producció. Els problemes de qualitat eren greus i ben coneguts: algunes jornades, tot els vehicles produïts havien de ser retornats a la cadena per defectes. Tot i les gran factoria (amb només 12.000 unitats anuals produïdes), les instal·lacions van resultar ser insuficients per a la implementació de robots de muntatge, ralentitzant encara més la producció. Un important impuls per a l'empresa vingué amb la perestroika: el 1986 la fàbrica va rebre el segell de qualitat de la URSS. L'any 1987, l'empresa organitzà el primer concurs de direcció de la URSS, resultant elegit pels treballadors en Viktor Bossert, d'Omsk. Bossert intentà millorar la qualitat dels productes, tot anunciant una competició amb la Renault Trafic, però no va poder millorar la deficient cadena de subministraments soviètica, així com tampoc la manca de competitivitat suposada en una economia planificada. Finalment, Bossert deixà la direcció el 1990. miniatura|RAF-M1 Roksana (1991) miniatura|RAF-M2 Stils (1994) Als començaments dels anys 90, la RAF-2203 estava completament desfasada i l'empresa començà a dissenyar un nou model. La idea inicial era la creació d'un nou model, la RAF-M1 Roksana, dissenyat amb l'ajuda de l'empresa britànica International Automotive Developments. El prototip fou ben rebut a diferents fires automobilístiques, però mai va arribar a produïr-se. Un cas semblant fou el del RAF-M2 Stils, un monovolum d'alta capacitat presentat l'any 1994 i amb tracció al davant.

Després decol·lapse de la URSS, la creació de les fronteres dels nous estats dificultà encara més la cadena de sumbministrament de peces, provocant la davallada de la producció. L'empresa russa GAZ presentà una proposta d'inversió en la RAF, però aquesta fou rebutjada pel govern letó, el qual temia que qualsevol influència russa suposés una amenaça a la recent independència. Tot i que alguns inversors europeus i asiàtics van mostrar interès en la RAF, tots ells van considerar que era una inversió massa arriscada per a un mercat tant petit com el letó i una mala relació politicoeconòmica amb Rússia, que a més, es trobava en una època complicada. La enorme factoria, molt depenent dels subministraments estarangers, requeria de molts recursos per al manteniment, sent alhora l'única part de l'empresa valorada pels inversos forans. Altre inconvenient fou la popularitat de la recentment estrenada GAZ GAZelle, presentada el 1994.

L'any 1997, l'última remesa de RAF-22039 fou ensamblada. L'últim model produït per l'agonitzant empresa va ser la RAF-3111: una adaptació a cotxe fúnebre amb capacitat per fins a quatre cossos. El 1998, la RAF entrà en fallida. La única part de l'empresa que va sobreviure fins avui és la filial RAF-Avia, una aerolínia xarter creada inicialment per tramnsportar peces i crear una línia de subministrament fiable per l'empresa. La planta de 120.000 metres quadrats i tota la maquinària fou comprada per l'empresa local Baltiva per un preu de 150.000 lats de l'any 2000. Baltiva pensava vendre tot a una empresa europea, però això va demostrar ser només una il·lusió. Per a 2002, la línia de producció encara era en bon estat i preparada per a reprendre la fabricació, així com amb tots els dissenys ben documentats. ErAZ va mostrar interès en la RAF, però potser només pels dissenys.Latvia' RAF article in newspaper Kommersant L'any 2005, Baltiva va ser reanomenada Jelgavas Biznesa Parks. Poc després, les accions de l'empresa van ser transferides al grup Nordic Partners, una empresa islandesa. Al solar de l'antiga fàbrica van desenvolupar un parc industrial amb una superfície de 23 ha.

Models miniatura|RAF-2909 RAF-251 (1955-1958): Sobre base del GAZ-51. RAF-8 (1957): Prototip de 8 places sobre base del Moskvitx 407. RAF-10 (1957-1959): 9 a 11 places sobre base del GAZ Pobiéda. RAF-982 Prototip. RAF-977 Latvija (1959-1976): Fins a 10 places furgoneta, bus, ambulància i taxi sobre base del GAZ-21. RAF-2203 Latvija (1976-1997): Transport, correus, ambulància, furgó cel·lular, bombers, exèrcit, taxi, camió (2909). RAF-2914: Ambulància amb sostre elevat RAF-M1 Roksana (1991): Prototip de monovolum. RAF-M2 Stils (1994): Prototip de monovolum.

Referències

Categoria:Fabricants d'automòbils desapareguts Categoria:Fabricants d'autobusos Categoria:Empreses de Letònia