Pilkington és una empresa de fabricació de vidre amb seu a Lathom, Lancashire, Anglaterra. Inclou diverses entitats legals al Regne Unit i és una filial de l'empresa japonesa Nippon Sheet Glass (NSG). Anteriorment era una empresa independent que cotitzava a la Borsa de Londres i formava part de l'índex FTSE 100.
Fundada el 1826 com a St Helens Crown Glass Company, l'empresa va créixer gradualment fins a convertir-se en la major empresa de St Helens, on tenia la seu originalment. Va ser rebatejada com a Pilkington Brothers el 1845 després del final de la societat amb la família Greenall. El negoci va continuar expandint-se, convertint-se en Pilkington Brothers Limited després de la seva constitució el 1894. El 1903, es va convertir en l'únic fabricant britànic de vidre planxat, així com en el productor dominant de vidre en làmines. Després de la Primera Guerra Mundial, Pilkington va ser un dels dos únics grans fabricants de vidre que quedaven a Gran Bretanya, l'altre era Chance Brothers; l'empresa va ampliar gradualment la seva participació a Chance i la va adquirir completament el 1951.
Pilkington va tenir un fort rendiment durant la Segona Guerra Mundial, complint totes les demandes de temps de guerra i va emergir en una posició relativament forta després del final de la guerra. Durant la dècada de 1950, els empleats de Pilkington, Alastair Pilkington (sense relació de parentiu) i Kenneth Bickerstaff, van inventar el procés del vidre flotat; l'empresa va aprofitar els acords de llicència perquè molts altres fabricants utilitzessin aquest nou procés a canvi de pagaments de royalties. Al llarg de les dècades de 1960 i 1970, Pilkington va invertir molt en les seves plantes de fabricació i va adquirir nombrosos competidors estrangers. També es va convertir en un important proveïdor mundial de vidre de seguretat temperat i laminat a través de la seva participació majoritària a Triplex Safety Glass.
Durant el 1970, Pilkington va sortir a borsa com a empresa pública a la Borsa de Londres; abans d'això, l'empresa havia estat propietat d'una combinació de descendents de la família Pilkington i diversos fideïcomisos d'empleats. A finals de 1985, Pilkington va ser objecte d'una oferta pública d'adquisició hostil per part de BTR Industries que va rebutjar amb èxit. Durant la dècada de 1990, enmig d'acusacions que Pilkington havia organitzat un càrtel a causa del seu control sobre el mercat del vidre flotat, el govern dels Estats Units i Pilkington van presentar una proposta de decret de consentiment que eximeix altres empreses de diversos termes de llicència. A finals de 2005, l'empresa va rebre una oferta pública d'adquisició inicial de NSG; els principals accionistes de Pilkington van acceptar una segona oferta, més generosa. L'adquisició es va completar durant el juny de 2006; des de llavors, l'empresa combinada ha competit pel lideratge mundial de la indústria del vidre.
Història miniatura|Un treballador de fàbrica sostenint un cilindre de vidre en làmina, 1918 L'empresa va ser fundada el 1826 com una associació entre membres de les famílies Pilkington i Greenall, amb seu a St Helens, Lancashire, Anglaterra. L'empresa utilitzava el nom comercial de St Helens Crown Glass Company. L'empresa va créixer fins a convertir-se en la major empresa de St Helens. El distintiu bloc de torre de vidre blau de la seu central a Alexandra Business Park, davant de Prescot Road, originalment utilitzat com a seu mundial de l'empresa i completat el 1964, encara domina l'horitzó de la ciutat. miniatura|200x200px|Antiga fàbrica de Pilkington Floatglass a Halmstad, Suècia. Tancada des del 2012. Després de la marxa de la societat de l'últim Greenall el 1845, l'empresa va passar a anomenar-se Pilkington Brothers. Durant el 1894, el negoci es va constituir en virtut de la Llei de Societats de 1862 com a Pilkington Brothers Limited. El 1903, es va convertir en l'únic fabricant britànic de vidre planxat, així com en el productor dominant de vidre en làmines. miniatura|200x200px|Vidre Pilkington en un Mercedes-Benz Al llarg de la primera meitat del segle XX, l'empresa va arribar a una sèrie d'acords de mercat amb diversos fabricants de vidre nacionals i europeus d'eficàcia variable. Els competidors europeus, en particular els amb seu a Bèlgica, havien aplicat una pressió competitiva considerable a la indústria vidriera britànica; Pilkington era menys susceptible a causa d'un fort enfocament en les exportacions i els desenvolupaments internacionals a tot l'Imperi Britànic i Amèrica del Sud. L'empresa també va invertir molt en les seves capacitats de fabricació, com ara una nova fàbrica de vidre de plaques als afores de Doncaster el 1922, i va introduir noves tècniques de producció.
Després de la Primera Guerra Mundial, Pilkington va ser un dels dos únics grans fabricants de vidre que quedaven a Gran Bretanya, l'altre era Chance Brothers, que produïa principalment vidre fos. Les dues empreses van formalitzar diversos acords durant el període d'entreguerres per compartir el mercat nacional i no subcobrir-se mútuament; a més, Pilkington va acceptar comprar qualsevol acció de l'empresa que els propietaris de Chance volguessin vendre, de manera que gradualment va anar acumulant una participació considerable a l'empresa. El 1951, Chance va passar a ser propietat total de Pilkington. miniatura|200x200px|Un tràiler amb la decoració de Pilkington Pilkington es va trobar en una posició relativament forta després de la Segona Guerra Mundial, havent complert exclusivament els requisits de Gran Bretanya en temps de guerra i fins i tot havent aconseguit expandir les seves activitats d'exportació. Tot i que no es van reintroduir els acords de quotes anteriors a la guerra i els seus compromisos històrics amb comerciants individuals es van abandonar durant el 1950, l'empresa encara va signar un acord d'exportació amb els seus competidors a la part continental europea. Es van fer més reformes a les seves pràctiques comercials en resposta a la promulgació de la Llei de pràctiques comercials restrictives de 1956.
Entre 1953 i 1957, els empleats Alastair Pilkington (sense parentiu) i Kenneth Bickerstaff van inventar el procés del vidre flotat, un mètode revolucionari de producció de vidre pla d'alta qualitat fent flotar vidre fos sobre un bany d'estany fos, evitant la costosa necessitat de moldre i polir el vidre pla per fer-lo transparent. Pilkington va permetre que el procés flotat fos utilitzat sota llicència per nombrosos fabricants d'arreu del món. Entre altres beneficis, aquests acords de llicència sovint van ajudar l'empresa a promoure els seus interessos, inclosa l'expansió de la seva presència al mercat europeu i fins i tot l'obtenció de participacions en altres fabricants. miniatura|200x200px|Antiga fàbrica de vidre flotat Pilkington a Weiherhammer, Alemanya, 2023 Durant les dècades del 1960 i el 1970, Pilkington va utilitzar el flux de pagaments de royalties sobre el vidre flotat per finançar les seves inversions en plantes de vidre flotat en diversos països, com ara Argentina, Austràlia, Canadà i Suècia, i també per adquirir els principals productors i plantes de vidre pla i de seguretat existents als Estats Units (Libbey Owens Ford), Alemanya i França. Pilkington, amb la seva filial Triplex Safety Glass, en la qual va anar adquirint gradualment una participació majoritària, també es va convertir en un important proveïdor mundial de vidre de seguretat temperat i laminat per a les indústries de l'automoció, l'aeroespacial i la construcció.
Un informe de la Comissió de Monopolios del 1967 va concloure que les operacions de Pilkington i Triplex eren eficients i emprenedores i, malgrat la seva alta quota en el comerç de vidre del Regne Unit, operaven d'una manera adequada als millors interessos dels consumidors. En aquell moment, la majoria de l'accionariat de l'empresa estava en gran part en mans de diversos descendents dels propietaris originals o de fideïcomisos d'empleats. El 1970, Pilkington va cotitzar com a empresa pública a la Borsa de Londres.
Una vaga de base durant el 1970, provocada per un error en els paquets salarials, va fer que 8.000 treballadors s'aturessin durant gairebé dos mesos. La direcció del Sindicat General i Municipal de Treballadors i del Congrés de Sindicats no va oferir cap suport, ja que estaven massa lligats als cercles de la direcció i del govern, amb la qual cosa els líders de la vaga van ser inclosos a la llista negra. El govern central va introduir legislació antisindical. Aquests esdeveniments es van recrear a la pel·lícula de Ken Loach *The Rank and File*, tot i que la BBC va insistir en un canvi de nom i ubicació de l'empresa, de manera que la pel·lícula està ambientada en una fàbrica fictícia de "Wilkinsons" a les Midlands.
A finals de 1985, Pilkington va ser objecte d'una oferta pública d'adquisició hostil per part de BTR Industries, un gran grup conglomerat amb seu a la Gran Bretanya, que valorava l'empresa en 1.640 milions de dòlars. La direcció de Pilington va rebutjar l'oferta i va lliurar una campanya defensiva reeixida en què diversos polítics van prendre partit en l'assumpte, per la qual cosa BTR es va veure obligada a retirar la seva oferta el febrer de 1987.BTR withdraws offer for Pilkington
Litigis Pilkington va protegir agressivament les seves patents i secrets comercials a través d'una xarxa d'acords de llicència amb fabricants de vidre d'arreu del món. La tècnica moderna del "float" (abocar el vidre fos sobre una capa d'estany fos molt pur) es va estendre comercialment quan Alastair Pilkington va desenvolupar una versió pràctica, patentada a finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta. Com que Pilkington plc era propietària de totes les plantes de fabricació de tot el món que utilitzaven el procés de float, Pilkington tenia el monopoli.
Pilkington Optronics El 1988, Pilkington plc va formar una nova filial, Pilkington Optronics, per tal d'agrupar els negocis d'optrònica de l'empresa: Pilkington PE, situada al nord de Gal·les (formada el 1966), i Barr and Stroud (adquirida el 1977), que tenia la seu a Glasgow. Pilkington PE es va convertir més tard en Thales Optics Ltd., que va ser desvinguda de Thales el desembre de 2005 com a Qioptiq Ltd.
Adquisició per part de NSG A finals del 2005, l'empresa va rebre una oferta pública d'adquisició d'una empresa japonesa més gran, NSG, que prèviament havia acumulat una participació del 20% en el negoci el 2002. L'oferta inicial i la primera oferta revisada no van ser acceptades, però, el 16 de febrer del 2006, NSG va augmentar la seva oferta pel 80% que encara no posseïa a 165 penics per acció (3,14 mil milions de dòlars en total) i això va ser acceptat pels principals accionistes institucionals de Pilkington, cosa que va permetre a NSG adquirir obligatòriament mitjançant un esquema d'acord les participacions més petites d'altres accionistes, molts dels quals eren empleats existents i jubilats, que no havien volgut donar suport a l'adquisició. L'empresa combinada competiria pel lideratge mundial en la indústria del vidre amb el fabricant de vidre japonès líder Asahi Glass, que tenia al voltant d'una quarta part del mercat mundial en el moment de l'acord. Pilkington tenia el 19% i NSG al voltant de la meitat.
Referències
Bibliografia
Categoria:Vidre Categoria:Fabricació Categoria:Empresa