Els nervis cluneals superiors són un grup de nervis sensitius cutanis que innerven la pell de la part superior de la natja i de la regió glútia superior. Són les terminacions cutànies de branques laterals dels rams posteriors dels nervis espinals lumbars, clàssicament descrits com a procedents de L1, L2 i L3, encara que estudis anatòmics moderns han mostrat una variabilitat segmentària més àmplia.Iwanaga, Joe; Simonds, Emily; Schumacher, Maia; Oskouian, Rod J.; Tubbs, R. Shane. «Anatomic Study of Superior Cluneal Nerves: Revisiting the Contribution of Lumbar Spinal Nerves». World Neurosurgery, 128, 2019, e12-e15. DOI: 10.1016/j.wneu.2019.02.159.
Pertanyen al conjunt dels nervis cluneals, que es divideixen habitualment en nervis cluneals superiors, mitjans i inferiors segons el territori cutani que innerven. Els superiors arriben a la part alta de la natja després de travessar o perforar estructures musculars i fascials de la regió lumbar posterior i de passar prop de la cresta ilíaca.IMAIOS. «Superior gluteal cutaneous nerves». e-Anatomy, consulta: 5 juliol 2026.
La seva importància clínica rau en el fet que poden ser lesionats o comprimits al seu pas per la cresta ilíaca i la fàscia toracolumbar. L'atrapament dels nervis cluneals superiors s'ha descrit com una possible causa de dolor lumbar, dolor gluti superior i, en alguns casos, dolor referit cap a l'extremitat inferior que pot simular una radiculopatia o una ciàtica.Desai, Mehul J.; Nepaul, Sargoon. «Cluneal neuropathy: Background, diagnosis, and treatment». Pain Practice, 23(4), 2023, p. 437-446. DOI: 10.1111/papr.13199.
Terminologia El terme cluneal deriva del llatí clunis, que significa natja. En la nomenclatura anatòmica s'han utilitzat formes llatines com nervi clunium superiores i nervi cutanei glutei superiores, equivalents a «nervis cluneals superiors» o «nervis cutanis glútis superiors». En català, la forma emprada en el títol d'aquest article és nervis cluneals superiors.
L'expressió pot generar confusió perquè els nervis cluneals no són un únic nervi, sinó un conjunt de branques cutànies. Els nervis cluneals superiors provenen de rams posteriors lumbars; els nervis cluneals mitjans provenen de rams posteriors sacres, i els nervis cluneals inferiors són branques del nervi cutani posterior de la cuixa. Aquesta distinció és important tant en anatomia com en clínica, perquè cada grup té un origen, un trajecte i una zona d'innervació diferents.
Anatomia Origen La descripció clàssica situa l'origen dels nervis cluneals superiors a les branques laterals dels rams dorsals dels nervis espinals L1, L2 i L3. Aquestes branques es dirigeixen cap avall i lateralment des de la regió lumbar posterior fins a la pell de la part superior de la natja.Gray, Henry. «The Spinal Nerves». Anatomy of the Human Body. 20a ed., 1918.
La literatura anatòmica recent ha matisat aquesta visió. En un estudi cadavèric de 20 costats, Iwanaga i col·laboradors van trobar contribucions dels rams dorsals de L1 en el 75% dels casos, de L2 en el 90%, de L3 en el 95%, de L4 en el 45% i de L5 en el 10%. En aquell estudi, els nervis cluneals superiors estaven formats per tres nivells vertebrals en el 55% dels costats i per quatre nivells en el 30%.
Aquestes dades indiquen que l'origen segmentari pot variar entre individus. Per això, en context clínic o quirúrgic, no sempre és adequat assumir que totes les branques provenen exclusivament de L1-L3. La variabilitat ajuda a explicar per què alguns símptomes atribuïts als nervis cluneals superiors poden solapar-se amb dolor lumbar, gluti o pseudoradicular.
Trajecte Després de separar-se dels rams dorsals, les branques dels nervis cluneals superiors travessen la musculatura paravertebral i es dirigeixen cap a la cresta ilíaca. Les descripcions anatòmiques indiquen que poden passar pel múscul erector de la columna, per plans paravertebrals i per la regió inferior del múscul dorsal ample abans d'assolir la cresta ilíaca i la fàscia toracolumbar.Tubbs, R. Shane; Levin, Matthew R.; Loukas, Marios; Potts, Eric A.; Cohen-Gadol, Aaron A. «Anatomy and landmarks for the superior and middle cluneal nerves: application to posterior iliac crest harvest and entrapment syndromes». Journal of Neurosurgery: Spine, 13(3), 2010, p. 356-359. DOI: 10.3171/2010.3.SPINE09747.
A la regió de la cresta ilíaca, algunes branques passen per túnels osteofibrosos formats per la cresta ilíaca i les capes de la fàscia toracolumbar. Aquest punt anatòmic és rellevant perquè pot actuar com a zona de compressió o d'atrapament, especialment en les branques més medials.Kuniya, Hiroshi; Aota, Yoichi; Kawai, Takuya; Kaneko, Kan-Ichiro; Konno, Tomoyuki; Saito, Tomoyuki. «Prospective study of superior cluneal nerve disorder as a potential cause of low back pain and leg symptoms». Journal of Orthopaedic Surgery and Research, 9, 139, 2014. DOI: 10.1186/s13018-014-0139-7.
Un cop superada la cresta ilíaca, els nervis es distribueixen per la fàscia glútia i pel teixit subcutani de la regió glútia superior. La seva funció és sensitiva i no motora: no innerven músculs glútis, sinó la pell de la part superior de la natja i zones properes de la regió lumbar baixa.
Relacions anatòmiques Els nervis cluneals superiors tenen una relació especialment important amb la cresta ilíaca posterior. Tubbs i col·laboradors van dissecar els nervis cluneals superiors i mitjans en 20 costats cadavèrics i van trobar que les branques superiors passaven per la cresta ilíaca a distàncies mitjanes aproximades de 5, 6,5 i 7,3 cm lateralment respecte de l'espina ilíaca posterior superior.
Aquestes mesures són útils com a referències anatòmiques, però no són punts fixos universals. La variabilitat individual, el nombre de branques i la presència o absència de solcs ossis a la cresta ilíaca poden modificar la localització exacta de les branques. Per això, en procediments guiats per imatge o en cirurgia, es recomana tenir en compte la variabilitat anatòmica.
Alguns estudis han descrit solcs ossis o canals a la cresta ilíaca relacionats amb el pas dels nervis. Aquests solcs poden estar situats aproximadament entre 5 i 7 cm de la línia mitjana i poden ser identificables amb ecografia d'alta resolució en alguns casos.Fan, Kun; Cheng, Chen; Gong, Wen-Yi. «A simple and novel ultrasound-guided approach for superior cluneal nerves block». Anaesthesia Critical Care & Pain Medicine, 40(2), 2021, 100838. DOI: 10.1016/j.accpm.2021.100838.
Funció Els nervis cluneals superiors són nervis purament sensitius. La seva funció principal és recollir sensibilitat cutània de la part superior de la natja i de la regió glútia superior. Aquesta innervació forma part de la distribució cutània dels rams posteriors dels nervis espinals lumbars.
Com que són branques cutànies, la seva lesió o irritació no causa debilitat muscular. Els símptomes esperables són alteracions de la sensibilitat, dolor localitzat, disestèsies, parestèsies o dolor referit en territoris propers. La manca de dèficit motor és un element útil per diferenciar una neuropatia cluneal d'altres lesions neurològiques més profundes.
Variacions anatòmiques Els nervis cluneals superiors poden variar en nombre, origen segmentari, trajecte i relació amb la fàscia toracolumbar. Clàssicament es descriuen tres branques principals: medial, intermèdia i lateral. Tanmateix, estudis moderns han trobat que el nombre real de branques que travessen la fàscia toracolumbar pot ser diferent.
En l'estudi d'Iwanaga i col·laboradors, tres nervis cluneals superiors perforaven la fàscia toracolumbar en el 45% dels costats estudiats. Això implica que només una part dels casos s'ajustava al patró simple de tres branques descrit en alguns esquemes anatòmics clàssics.
La variabilitat també afecta la interpretació clínica. Si una branca procedeix d'un nivell més baix o té un recorregut més lateral, el dolor o la sensibilitat alterada poden no coincidir exactament amb la distribució esperada. Aquesta és una de les raons per les quals la neuropatia cluneal pot confondre's amb altres fonts de dolor lumbar o gluti.
Importància clínica Atrapament dels nervis cluneals superiors L'atrapament dels nervis cluneals superiors és una neuropatia perifèrica en què una o més branques poden quedar comprimides al seu pas per la cresta ilíaca, la fàscia toracolumbar o teixits tous adjacents. S'ha relacionat amb dolor lumbar baix, dolor gluti superior i, en alguns casos, dolor o disestèsies irradiades cap a l'extremitat inferior.
La revisió de Desai i Nepaul descriu la neuropatia cluneal com un conjunt de tres entitats relacionades: neuropatia cluneal superior, mitjana i inferior. Segons aquesta revisió, les estimacions d'incidència ajustada per a la neuropatia cluneal superior oscil·len entre l'1,6% i l'11,7%, però els autors destaquen que el diagnòstic és difícil per la manca de criteris estandarditzats i per la variabilitat anatòmica.
En un estudi prospectiu de 834 pacients amb dolor lumbar o símptomes de cama, Kuniya i col·laboradors van considerar sospita de trastorn del nervi cluneal superior quan el punt màximament dolorós es trobava a la cresta ilíaca posterior, aproximadament a 70 mm de la línia mitjana, i la palpació reproduïa el símptoma principal. Cent tretze pacients van complir aquests criteris i van rebre bloqueig nerviós.
En aquesta sèrie, 54 dels 113 pacients amb sospita de trastorn del nervi cluneal superior presentaven també símptomes a l'extremitat inferior. Aquest resultat és rellevant perquè mostra que l'atrapament cluneal pot produir dolor referit o pseudoradicular, tot i que no implica que tot dolor irradiat de cama tingui aquest origen.
Manifestacions clíniques Els símptomes descrits inclouen dolor localitzat a la regió lumbar baixa o a la cresta ilíaca posterior, dolor gluti superior, disestèsia, formigueig o sensació de cremor. En alguns pacients, la palpació sobre el punt dolorós de la cresta ilíaca reprodueix el dolor habitual.
Els moviments de flexió, extensió, inclinació lateral o rotació lumbar poden agreujar els símptomes. També s'ha descrit exacerbació amb la bipedestació, la marxa, aixecar-se d'una cadira, la pressió local sobre la cresta ilíaca o la compressió per roba ajustada o cinturons.
Com que els nervis cluneals superiors són sensitius, no s'espera debilitat muscular directa. Si hi ha dèficit motor, pèrdua de reflexos o signes neurològics extensos, cal considerar altres diagnòstics, com radiculopatia lumbar, neuropaties perifèriques diferents o patologia del plexe lumbosacre.
Diagnòstic diferencial La neuropatia dels nervis cluneals superiors pot solapar-se amb diverses causes de lumbàlgia. Entre els diagnòstics diferencials descrits hi ha dolor de les articulacions facetàries, disfunció de l'articulació sacroilíaca, radiculopatia lumbosacra, patologia discal lumbar, dolor miofascial i altres neuropaties cutànies de la regió glútia.
La imatge, com la ressonància magnètica, pot ajudar a descartar altres causes, però no sempre identifica directament l'atrapament dels nervis cluneals. L'exploració clínica, la localització del punt dolorós i la resposta a un bloqueig diagnòstic són elements utilitzats en la literatura per donar suport al diagnòstic.
No existeix un protocol universalment acceptat per a l'estudi de conducció dels nervis cluneals superiors. Els estudis electrodiagnòstics poden ser útils per descartar radiculopaties o neuropaties alternatives, però no sempre confirmen directament la neuropatia cluneal.
Bloqueig nerviós El bloqueig dels nervis cluneals superiors pot tenir una funció diagnòstica i, en alguns casos, terapèutica. En l'estudi de Kuniya i col·laboradors, el bloqueig es va utilitzar en pacients que complien criteris clínics de sospita; el dolor mitjà mesurat amb escala visual analògica va disminuir als 15 minuts i a la setmana, tot i que part dels pacients van requerir injeccions repetides.