La pèrdua cultural és l'erosió, desaparició o transformació de les pràctiques, llengües, identitats, sistemes de coneixement, creences, arts i estructures socials que defineixen una comunitat o societat.Gregory, Robin; Halteman, Philip; Kaechele, Nicole; Satterfield, Terre (2023). "Methods for Assessing Social and Cultural Losses." Science 381 (6657): 478–81. https://doi.org/10.1126/science.adi2206. La pèrdua cultural es produeix tant en societats no-humanes com en humanes.Andersson, Claes; Czárán, Tamás (2023). "The Transition from Animal to Human Culture—Simulating the Social Protocell Hypothesis." Philosophical Transactions of the Royal Society B 378 (1872): 20210416. https://doi.org/10.1098/rstb.2021.0416. Pot afectar pràctiques individuals, comunitats senceres o la diversitat cultural més àmplia dins d'una població. Es considera que la pèrdua cultural al llarg dels períodes passats i presents és altament perjudicial quan la pèrdua de coneixement adaptatiu es tradueix en una reducció del benestar.Riede, Felix; Sheets, Payson (2020). Going Forward by Looking Back: Archaeological Perspectives on Socio-Ecological Crisis, Response, and Collapse. https://doi.org/10.3167/9781789208641. Recerca també ha associat la pèrdua cultural o d'identitat percebuda amb canvis en les actituds socials i les perspectives econòmiques.Klas, Anna; Clarke, Edward J. R.; Fielding, Kelly; Mackay, Matthew; Lohmann, Susanne; Ling, Mathew (2022). "Investigating How Economic and National Identity Loss Messages Impact Climate Change Policy Support." Climatic Change 175 (3): 17. https://doi.org/10.1007/s10584-022-03472-2.Barthel, Stephan; Crumley, Carole L.; Svedin, Uno (2013). "Bio-Cultural Refugia—Safeguarding Diversity of Practices for Food Security and Biodiversity." Global Environmental Change 23 (5): 1142–52.
En contextos humans, la pèrdua cultural es produeix a diversos nivells. Pel que fa a pràctiques, la pèrdua cultural pot implicar la discontinuació d'habilitats, tecnologies o tradicions específiques. En l'àmbit comunitari, la pèrdua cultural pot implicar un canvi en l'autoidentificació de les persones d'un grup, la mort o assimilació de les persones i la desaparició de moltes de les pràctiques culturals associades a la identitat, com ara la llengua, la religió, els rituals, els símbols, les tradicions orals, les arts, els aliments, les pràctiques de subsistència, els esports i els jocs. A escala de població, la pèrdua cultural pot ser la pèrdua de diversitat cultural en una zona, a causa de la desaparició de grups, llengües o pràctiques identitàries.
La pèrdua cultural a cadascun d'aquests nivells pot ocórrer gradualment o abruptament a través de processos com la prohibició,Lafferty, Catherine (2020). "Potlatch Broken up by Police 100 Years Ago Remembered by 'Namagis Chief." APTN News. https://www.aptnnews.ca/national-news/as-christmas-approaches-na̱mǥis-chief-recalls-mass-arrests-at-fathers-1921-winter-potlatch-ceremony/ la globalització, Raikhan, Sadykova; Moldakhmet, Myrzabekov; Myrzabekova, Ryskeldy; Moldakhmetkyzy, Alua (2014). "The Interaction of Globalization and Culture in the Modern World." Procedia – Social and Behavioral Sciences 122: 8–12. https://doi.org/10.1016/j.sbspro.2014.01.1294. el canvi tecnològic,Aiyar, Shekhar; Dalgaard, Carl-Johan; Moav, Omer (2008). "Technological Progress and Regress in Pre-Industrial Times." Journal of Economic Growth 13 (2). https://doi.org/10.1007/s10887-008-9030-x. la integració econòmica, Reyes-García, Victoria; Guèze, Maximilien; Luz, Ana C.; et al. (2013). "Evidence of Traditional Knowledge Loss among a Contemporary Indigenous Society." Evolution and Human Behavior 34 (4): 249–57. https://doi.org/10.1016/j.evolhumbehav.2013.03.002. la guerra,Iglésias, Filipa (2026). "'Keeping Traditions Alive': Safeguarding Intangible Cultural Heritage in Times of Conflict." In Unveiling diverse cultural heritages; Andrade, P., Vieira, E., Moreira, P., Teixeira, L., Pinto, J., Contreras, F., Bueno, J., Silva, C. I. da, Almeida, J. de, Eds.; Creativity, Heritage and the City; Springer Singapore, 2026; pp 88–100. el desplaçament forçat,Albro, Robert (2023). "Accounting for Non-Economic Loss: Climate Displacement and the Meaningful Omission of the Intangible." International Journal of Cultural Policy 0 (0): 1–16. https://doi.org/10.1080/10286632.2023.2236121. la degradació ambiental,Kirsch, Stuart (2001). "Lost Worlds: Environmental Disaster, 'Culture Loss,' and the Law." Current Anthropology 42 (2): 167–98. https://doi.org/10.1086/320006. els desastres naturals,Jørgensen, Erlend Kirkeng; Riede, Felix (2019). "Convergent Catastrophes and the Termination of the Arctic Norwegian Stone Age." The Holocene 29 (11): 1782–1800. https://doi.org/10.1177/0959683619862036. les pandèmies,Shanks, G. Dennis; Wilson, Nick; Kippen, Rebecca; Brundage, John F. (2018). "The Unusually Diverse Mortality Patterns in the Pacific Region during the 1918–21 Influenza Pandemic." The Lancet Infectious Diseases 18 (10): e323–32. https://doi.org/10.1016/S1473-3099(18)30178-6. la migració,Gan, Guangyan; Li, Haoxuan (2021). "Research on the Cultural Loss and Migration Strategy of EDPs in Predicament." IEEE Conference Proceedings. https://doi.org/10.1109/ICBAIE52039.2021.9389989. o la dominació colonial.Erhokpaidamwen, Edith Isoken (2026). "Memory, Trauma, and Cultural Loss in Post-Colonial Nigeria." African Identities 0 (0): 1–17. https://doi.org/10.1080/14725843.2026.2618171. En alguns casos, aquests processos s'han descrit com a etnocidi.
La pèrdua cultural es discuteix amb freqüència en relació amb els processos de reconciliació postcolonial i el reconeixement de polítiques històriques que van suprimir les cultures indígenes.Truth and Reconciliation Commission of Canada (2015). Final Report.Voce, Antonio; Cecco, Leyland; Michael, Chris (2022). "'Cultural Genocide': The Shameful History of Canada's Residential Schools – Mapped." The Guardian. http://www.theguardian.com/world/ng-interactive/2021/sep/06/canada-residential-schools-indigenous-children-cultural-genocide-map. Aquests processos reconeixen i ofereixen transparència a les accions i els efectes que aquestes polítiques van tenir sobre la pèrdua cultural, la pèrdua d'idiomes, el desplaçament, el desallotjament de terres, els internats, les reserves indigenes, el control de la natalitat, la degradació socioeconòmica, la segregació i la prohibició de pràctiques culturals. Iniciatives com la Comissió de la Veritat i la Reconciliació del Canadà han examinat els impactes de les escoles residencials, la despossessió de terres i la prohibició de pràctiques culturals en les comunitats indígenes. El 2023, per compensar la pèrdua de llengua i cultura causada pel seu sistema d'escoles residencials, el govern canadenc va acceptar un acord de 2.800 milions de dòlars canadencs en una demanda col·lectiva per compensar les Primeres Nacions canadenques.BBC News (2023). "Canada Settles Residential Schools Lawsuit for $2.8bn." https://www.bbc.com/news/world-us-canada-64362246.
Història i diversitat de la terminologia La consciència de la desaparició de les pràctiques culturals es remunta a l'antiguitat, quan historiadors com Heròdot i filòsofs van registrar el declivi de les llengües, els costums i les tecnologies en societats conquerides o canviants.
Tanmateix, l'estudi acadèmic sistemàtic d'aquests processos es va desenvolupar molt més tard, per exemple amb estudis antropològics com el de l'antropòleg WHR Rivers The Disappearance of Useful Arts.Rivers, W. H. R. (1912). The Disappearance of Useful Arts. Cambridge: Cambridge University Press. https://archive.org/details/disappearanceofu00riveiala. basant-se en observacions etnogràfiques a Oceania abans del contacte sostingut amb Occident, Rivers va documentar la pèrdua de diverses tecnologies i pràctiques, com ara la construcció de canoes, la producció de ceràmica i l'arc i la fletxa en la guerra.
Rivers va proposar diversos mecanismes per explicar la desaparició d'aquestes pràctiques:
La mort d'artesans especialitzats sense successors. Coneixement restringit o secret que es pot perdre si no es transmet. Disminució gradual de l'ús o del prestigi. Manca d'accés a materials o recursos ambientals necessaris.
Tot i que Rivers no va utilitzar el terme "pèrdua cultural", si no la "desaparició de les arts útils", la seva anàlisi va examinar processos similars, on es perdien pràctiques especifiques. La seva terminologia reflecteix el mateix marc conceptual que fenòmens relacionats, com ara la desculturalització, la "pèrdua cultural", la "pèrdua de cultura", la "pèrdua de cultura" i l'"extinció cultural".Zhang, Hanzhi; Mace, Ruth (2021). "Cultural Extinction in Evolutionary Perspective." Evolutionary Human Sciences 3: e30. https://doi.org/10.1017/ehs.2021.25. Aquesta diversitat de termes reflecteix l'absència d'un camp o vocabulari estandarditzat per descriure aquests processos, les diferències en les perspectives disciplinàries, els marcs teòrics i els contextos històrics.
Tot i que les cultures animals humanes i no humanes sempre han canviat al llarg del temps, el terme "pèrdua cultural" s'utilitza sovint per descriure el canvi no lineal, en què els elements d'una cultura desapareixen més ràpidament del que es poden transmetre o adaptar.Arinyo-i-Prats, Andreu; Sandgathe, Dennis; Riede, Felix; Collard, Mark (2025). "Use It or Lose It: A Model-Based Assessment of the Hypothesis That European Neanderthals Relied on Wildfires to Create Their Campfires." Open Research Europe 5: 205.https://doi.org/10.12688/openreseurope.20477.2.
Pèrdua en cultures animals no humanes La cultura animal s'estudia àmpliament i es troba en molts àmbits naturals.Brakes, Philippa; Dall, Sasha R. X.; Aplin, Lucy M.; et al. (2019). "Animal Cultures Matter for Conservation." Science 363 (6431): 1032–34. https://doi.org/10.1126/science.aaw3557. S'associa a un comportament socialment après, transmès entre individus de la mateixa espècie o de diferents espècies que cohabiten un espai o indirectament a través de l'espai culturalment modificat.Oestreich, William K.; Barlow, Dawn R.; Hersh, Taylor A. (2025). "Integrating Space, Time, and Culture in Animal Conservation Practice." Behavioral Ecology 36 (6): araf122. https://doi.org/10.1093/beheco/araf122. Aquestes pràctiques i comportaments apresos són susceptibles de perdre's, i en alguns casos redueixen l'adaptabilitat dels individus als seus entorns.
La pèrdua de cultura en animals no humans ha rebut una atenció creixent des de finals de la dècada del 2010, especialment en recerca sobre conservació. Alguns estudis argumenten que la conservació s'hauria de centrar en la preservació no només de les espècies i la diversitat genètica, sinó també del coneixement socioecològic, el comportament i l'experiència mantinguts dins de les poblacions. Els exemples de poblacions animals en les quals cal conservar la seua diversitat cultural sovint inclouen elefants, balenes, dofins, aus migratòries i ocells cantaires.
Pèrdua en la cultura humana, les cultures i les pràctiques culturals Per als humans, més enllà de l'aprenentatge social del comportament, la pèrdua cultural implica una àmplia gamma de fenòmens en almenys tres àmbits:
Pràctiques culturals: un canvi sobtat en què una part del repertori cultural ja no s'expressa. Això pot implicar la pèrdua de pràctiques específiques i dels seus elements dependents, com ara coneixements tècnics, materials, eines, vocabulari o formes de representació. Pèrdua de cultura: una reducció del coneixement i l'expertesa a escala regional, en què disminueix la diversitat de pràctiques, llengües, identitats, estratègies de subsistència, tecnologies, sistemes de gestió del paisatge, rituals, arts, símbols i altres expressions culturals.