miniatura|Diagrama de secció transversal de la part frontal d'una zona de tectònica de pell fina
La tectònica de compressió o tectònica compressiva s'ocupa de les estructures formades per l'escurçament i l'engruiximent de l'escorça o litosfera, i dels processos tectònics associats amb aquests. És un dels tres tipus principals de règim tectònic, els altres són la tectònica extensional i la tectònica de lliscament per desviació. Aquests coincideixen amb els tres tipus de límit de plaques: convergent (compressiu), divergent (extensional) i transformant (lliscament per desviació). Hi ha dos tipus principals de tectònica de compressió, de capa fina i de capa gruixuda, depenent de si les roques del basament estan implicades o no en la deformació. Els principals ambients geològics on s'observa la tectònica de compressió són zones de col·lisió continental, corbes restrictives en falles de lliscament per desviació i com a part de sistemes de falla separades en alguns marges passius.
Estils de deformació En zones de tectònica de compressió, es reconeixen dos processos principals: la deformació de pell fina i la deformació de pell gruixuda. La distinció és important, ja que els intents de restaurar estructuralment la deformació donaran resultats molt diferents depenent de la geometria assumida.
Deformació de de pell fina La deformació de pell fina es refereix a l'escurçament que només afecta la coberta sedimentària. Aquest estil és típic de molts cinturons d'encavalcaments desenvolupats a l'avantpaís d'una zona de col·lisió. Aquest és particularment el cas on existeix una bona desvinculació basal, com ara sal o una zona d'alta pressió de fluid porós.
Deformació de pell gruixuda La deformació de pell gruixuda es refereix a l'escurçament que afecta les roques del basament en lloc de només la coberta superposada. Aquest tipus de geometria es troba normalment a l'interior d'una zona de col·lisió. Aquest estil també es pot produir a l'avantpaís on no hi ha cap superfície de descol·locació efectiva o on les estructures de rift extensional preexistents poden estar invertides.
Encavalcament en seqüència Els encavalcaments en seqüència són quan els encavalcaments més joves es desenvolupen progressivament cap a l'avantpaís, allunyant-se dels cinturons orogènics ja deformats. Les falles més joves es trenquen per sota de les làmines d'encavalcament anteriors cap a les conques no deformades. L'encavalcament de retrocés és un altre tipus d'encavalcament en seqüència. Després d'un encavalcament que es desenvolupa cap a l'avantpaís, un encavalcament més jove es desenvolupa per sobre i darrere. Els encavalcaments més joves posteriors es desenvolupen més cap enrere, cap a l'interior.
Els sistemes d'encavalcaments que es desenvolupen cap a l'avantpaís s'han adoptat com a estil de deformació típic en la tectònica d'encavalcaments. Els encavalcaments de retrocés es classificaven anteriorment com a encavalcaments fora de seqüència. La llengua científica actual els ha reconsiderat com a encavalcaments en seqüència.
Encavalcament fora de seqüència L'encavalcament fora de seqüència es produeix quan la deformació de l'encavalcament es desenvolupa darrere del front de deformació actiu, violant el principi d'encavalcament en seqüència. Implica la reactivació d'un antic encavalcament que s'havia format en seqüència. Els encavalcaments fora de seqüència també poden passar simultàniament amb un encavalcament predominantment propagador de l'avantpaís, com al centre del Nepal, on s'ha observat encavalcaments actiu a uns 100 km darrere del front d'encavalcament.
També pot implicar el desenvolupament d'una nova falla d'encavalcament dins de regions ja deformades. Tota deformació d'encavalcament que es produeix darrere del front de deformació es considera encavalcament fora de seqüència; incloent-hi el desenvolupament o la reactivació d'una o més encavalcaments.
La propagació d'encavalcament fora de seqüència pot ser el resultat de: una pausa prolongada i l'erosió associada entre dues fases d'encavalcament en un cinturó d'encavalcament multifàsic, el desenvolupament d'encavalcament de pell gruixuda en una falla basal reactivada després que s'hagi format un cinturó d'encavalcament de pell fina anterior a sobre, un canvi en la presència o l'eficàcia al llarg d'una superfície de despreniment basal.
Ambients geològics associats amb la tectònica de compressió Zones de col·lisió Les àrees més significatives de tectònica d'encavalcament estan associades amb límits de plaques destructius que condueixen a la formació de cinturons orogènics. Els dos tipus principals són: la col·lisió de dues plaques tectòniques continentals (per exemple, la placa aràbiga i la placa euroasiàtica, que van formar el cinturó de plegament i encavalcament de Zagros) i les col·lisions entre un continent i un arc insular com el que va formar Taiwan.
Restriccions de corbes en falles de lliscament per desviació Quan una falla de lliscament de direcció es desplaça al llarg de la direcció de manera que la corba resultant de la falla dificulta el moviment fàcil, per exemple, una corba a la dreta en una falla sinistral (lateral esquerra), això provocarà un escurçament o transpressió local. Alguns exemples inclouen la regió de la "Big Bend" de la falla de San Andrés, i parts de la falla transformant del Mar Mort.
Marges passius Els marges passius es caracteritzen per grans prismes de material sedimentari dipositat des de la ruptura original d'un continent associat amb la formació d'un nou centre d'expansió. Aquesta falca de material tendirà a estendre's sota la gravetat i, on hi ha una capa de despreniment efectiva com la sal, la falla extensional que es forma al costat de terra s'equilibrarà a la part frontal de la falca mitjançant una sèrie d'encavalcaments. Alguns exemples inclouen la part exterior del delta del Níger (amb un despreniment de fang sobrepressuritzat) i el marge d'Angola (amb un despreniment de sal).
Referències
Enllaços externs Contracció: Capítol 16; Un recurs complementari al capítol 16 del llibre de text "Strukturgeologi" de Haakon Fossen i Roy Gabrielsen
Categoria:Geologia estructural Categoria:Tectònica