és un cantant i músic de roots reggae jamaicà, un dels artistes més influents que van sorgir a la dècada del 1970.Larkin, Colin (2002) The Virgin Encyclopedia of 70s Music, Virgin Books, , p. 57 Ha guanyat dos premis Grammy al millor àlbum de reggae: l'any 2000 per Calling Rastafari, i el 2009 per Jah Is Real. Al llarg de la seva carrera ha obtingut un total de 12 nominacions als premis Grammy.
Trajectòria Winston Rodney va néixer a Saint Ann's Bay. Està casat amb Sonia Rodney. De jove escoltava música R&B, soul i jazz a través de les emissores de ràdio estatunidenques que arribaven a Jamaica, i cita Curtis Mayfield com una de les principals influències musicals juntament amb James Brown. Rodney va estar profundament influenciat de jove pel compromís de l'activista polític Marcus Garvey, especialment pel que fa a les qüestions relacionades amb el panafricanisme i l'autodeterminació. El 1969, Bob Marley, que també era de Saint Ann, va aconsellar a Rodney que es posés en contacte amb al segell discogràfic Studio One de Coxsone Dodd després que Rodney li demanés consell durant una conversa informal.Thompson, Dave: Reggae & Caribbean Music, 2002, Backbeat Books, , p. 51-54Jackson, Kevin (2004) "Audience appreciation gives Burning Spear the drive to continue", Jamaica Observer, 23 July 2004.Barrow, Steve & Dalton, Peter (2004) The Rough Guide to Reggae, 3rd edn., Rough Guides, , p. 95
Burning Spear era originalment el grup de Rodney, que portava el nom d'una condecoració militar atorgada per Jomo Kenyatta, el primer president de la Kenya independent,Moskowitz, David V. (2006) Caribbean Popular Music: an Encyclopedia of Reggae, Mento, Ska, Rock Steady, and Dancehall, Greenwood Press, , p. 45-46 i incloïa el baixista Rupert Willington. El duet va fer una audició per a Dodd el 1969, fet que va menar al llançament del seu senzill debut «Door Peep» (la sessió també va incloure Cedric Brooks al saxo).Cedric Brooks – Jamaica Gleaner "Saxophonist Cedric Brooks recovering but critical" Published 11 March 2010. Reporter: Howard Campbell. Retrieved 27 April 2013. Més endavant, s'hi va unir el cantant Delroy Hinds. El trio va gravar diversos senzills més per a Dodd i dos àlbums, abans de deixar Studio One el 1974. A principis de 1975 va començar a treballar amb Jack Ruby, operador del sound system Hi-Power amb seu a Ocho Rios. El seu primer enregistrament amb Ruby, «Marcus Garvey», estava pensat com una cançó exclusiva per a Hi-Power, però es va publicar com a senzill seguit de «Slavery Days». Aquests enregistraments van comptar amb la banda de suport The Black Disciples, formada per Earl «Chinna» Smith, Valentine Chin, Robbie Shakespeare i Leroy Wallace. El grup va treballar amb Ruby en el seu tercer àlbum, Marcus Garvey (1975), que va tenir un èxit immediat i va conduir a un acord amb Island Records per a oferir a l'àlbum un llançament internacional. Posteriorment, Rodney va crear el seu propi segell, Burning Music. A finals de 1976, Rodney es va separar de Jack Ruby i dels membres del grup Willington i Hinds, i a partir d'aquell moment va utilitzar el nom de Burning Spear en solitari. Dry and Heavy es va pubicar el 1977, autoproduït però encara a Island Records,Greene, Jo-Ann "[ Burning Spear Biography]", AllMusic i va actuar a Londres aquell any amb membres d'Aswad com a banda de suport per a un concert amb entrades exhaurides al Rainbow Theatre, que va ser enregistrat i publicat com a Live!. Aswad també va acompanyar-lo al seu següent àlbum d'estudi, Social Living (1978), en què també van participar Sly Dunbar i Rico Rodriguez. Una versió dub de l'àlbum, Living Dub (1979), va ser mesclada per Sylvan Morris. La seva popularitat va augmentar encara més amb l'aparició a la pel·lícula Rockers (1978), interpretant «Jah no Dead».
El 1980 Rodney va deixar Island Records i va fundar la Burning Music Production Company, que va signar amb EMI, debutant amb el segell amb Hail HIM, gravat a l'estudi Tuff Gong de Marley i coproduït per Aston Barrett. El va seguir una versió dub de Sylvan Morris amb el nom de Living Dub Volume Two. El 1982 Rodney va signar amb Heartbeat Records i va publicar una sèrie d'àlbums rebuts favorablement per la crítica musical, inclòs Resistance, que el 1985 va comportar la seva primera nominació als premis Grammy. Va tornar a Island Records a principis dels anys 1990, publicant dos àlbums abans de fer cap de nou a Heartbeat Records. L'acord en què Burning Music Productions lliurava àlbums musicals complets a EMI, Island Records i Heartbeat Records per a la seva distribució internacional va durar anys. Entre els àlbums publicats per Heartbeat a través d'un acord amb Burning Music destaquen: The World Should Know (1993), Rasta Business (1995) i Appointment with His Majesty (1997).
Burning Spear va passar dècades fent gires, i s'han publicat diversos àlbums en directe, com ara Burning Spear Live, Live in Paris, Live in South Africa, Live in Vermont, Peace and Love Live, Live at Montreux Jazz Festival i (A)live 1997. Girant per tot el món una vegada i una altra, el so en directe de la banda va madurar i es va tornar més sofisticat. Tot i mantenir-se arrelat al reggae, són paleses les influències del free-jazz, del funk i de la música psicodèlica.Heselgrave, Douglas, The Burning Spear Experience, January 2007, CD greatest hits liner notes
El seu àlbum de 1999, Calling Rastafari, li va valer el primer premi Grammy l'any 2000, una gesta que va repetir amb Jah Is Real el 2009. L'any 2000, a la gira Home to My Roots, va actuar a Ciutat del Cap juntament amb Culture. El 2002, ell i la seva esposa, Sonia Rodney, que ha produït diversos dels seus àlbums, van reiniciar Burning Music Records, fet que li va donar un major nivell d'autonomia artística.Brooks, Sadeke (2009) "Grammy Nods Burning Spear optimistic ", Jamaica Gleaner, 1 February 2009. Retrieved 20 September 2009 Des de mitjans dels anys 1990, han viscut a Queens, a la ciutat de Nova York.Baxter, Nicky (1996) "Reggae Torch Bearer: Burning Spear remembers the days of slavery", Metroactive, 15–21 February 1996. Retrieved 20 September 2009"Artistes presented with national awards ", Jamaica Observer, 16 October 2007. Retrieved 20 September 2009 Des que van establir el seu propi segell discogràfic, Winston i Sonia Rodney han publicat gairebé 40 senzills, CD, DVD i àlbums de vinil amb el segell Burning Music. miniatura|Burning Spear el 2023 El 2016, Rodney va anunciar la seva retirada, tot i que el 2022 es va anunciar que actuaria al festival Rototom Sunsplash a i al creuer Welcome to Jamrock al desembre. També va anunciar tres concerts a Califòrnia el juliol de 2022: San Francisco el 22 de juliol, San Diego el 23 de juliol i Los Angeles el 24 de juliol, i al Levitt Pavilion de Denver, el 30 de juliol de 2022. Aquests concerts van anar seguits de dates al Forum Birmingham el 13 d'agost i a l'O2 Academy de Brixton el 14 d'agost.
Discografia Àlbums d'estudi Studio One Presents Burning Spear (1973) Rocking Time (1974) Marcus Garvey (1975) Garvey's Ghost (1976) Man in the Hills (1976) Dry & Heavy (1977) Marcus' Children aka Social Living (1978) Living Dub Vol. 1 (1979) Hail H.I.M. (1980) Living Dub Vol. 2 (1980) Farover (1982) The Fittest Of The Fittest (1983) Resistance (1986) People Of The World (1986) Mistress Music (1988) Mek We Dweet (1990) Jah Kingdom (1991) The World Should Know (1993) Rasta Business (1995) Living Dub Vol. 3 (1996) Appointment With His Majesty (1997) Living Dub Vol. 4 (1999) Living Dub, Vol. 5 (1999) Calling Rastafari (1999) Free Man (2003) Living Dub Vol. 6 (2004) Our Music (2005) Jah is Real (2008) No Destroyer (2023)
Àlbums en directe Live (1977) Live In Paris Zenith '88 (1989) Love & Peace: Burning Spear Live! (1994) (A)live In Concert 97 (1998) Live At Montreaux Jazz Festival 2001 (2001) Live In South Africa 2000 (2004)
Recopilatoris Harder Than The Best (1979) Reggae Greats: Best of Island years 1975-1978 (1984) 100th Anniversary: Marcus Garvey/Garvey's Ghost (1987) The Fittest Selection: Greatest hits of 1980-1983 (1987) The Original (1992) Chant Down Babylon The Island Anthology (1996) Best of Burning Spear (1996) Ultimate Collection: Best of Collection (2001) Spear Burning: Best of the non-albums releases (2001) Best of the Fittest: Best of Collection (2001) Rare and Unreleased (2001) 20th Century Masters: The Best of Burning Spear: Best of the Island years (2002) Jah No Dead (2003) Creation Rebel (2004) Sounds from the Burning Spear (2004) The Burning Spear Experience (2007) Live in the festival de Alemania (2010)
Referències
Categoria:Guanyadors del premi Grammy Categoria:Músics de reggae jamaicans Categoria:Panafricanistes Categoria:Artistes de Queens Categoria:Músics novaiorquesos Categoria:Nascuts el 1945