Els escarabèids o escarabeids (Scarabaeidae) són una de les grans famílies de coleòpters amb gairebé 30.000 espècies descrites. La seva mida oscil·la entre 2 i 180 mm, i algunes de les seves espècies es compten entre els insectes actuals més voluminosos (Goliathus spp., Dynastes hercules).

Presenten una enorme diversitat, tant en aspecte com en modes de vida, des de copròfags (Scarabaeinae, Aphodiinae), fusta en descomposició (Dinastinae), flors o fulles (Rutelinae, Cetoniinae, Melolonthinae), etc.

Moltes espècies són molt preades pels col·leccionistes; n'existeix un comerç internacional, no sempre legal, ja que algunes estan protegides per la llei.

Característiques Es caracteritzen per tenir les antenes lamelades, formades per onze artells, dels quals els tres últims formen una maça laminar o arrosetada; poden estar agrupats en una sola massa o oberts com a dits quan estan tractant de percebre olors. El clipi està completament fusionat amb el front i el labre queda ocult sota el clipi. Les seves potes són de tipus caminador, excavador i la seva fórmula tarsal és 5-5-5 (a vegades poden faltar els tarsos anteriors i les ungles en totes les potes). El color pot ser negre, blau, verd, marró, groc o vermell, a vegades iridescent, metàl·lic, brillant o contrastat amb marques fosques. És freqüent el dimorfisme sexual accentuat.Morón, M.A. y Terrón, R.A. (1988). Entomología práctica: Una guía para el estudio de los insectos con importancia agropecuaria, médica, forestal y ecológica de México. Instituto de Ecología. Mèxic. L'abdomen té sis esternites visibles.Bastidas, R. y Zavala, Y. (1995). Principios de Entomología Agrícola. Ediciones Sol de Barro, ISBN 980-245-006-5 miniatura|Larva d'escarabat d'Austràlia. miniatura|Allorhina nitida: a. Larva, b. Pupa, c. adult. d,e,f,g. Peces bucals. Larva La larva es corba en forma de C. Sol ser de color blanc o crema. Se'ls sol dir cucs blancs o gallina cega a Mèxic. Els cucs blancs més abundants a Espanya pertanyen a l'espècie Anoxia villosa. Una altra espècie és Melolontha melolontha, però és molt escassa a Espanya; molt abundant a França i tota Europa. Altres cucs blancs menys importants són Phyllopertha horticola, Tropinota hirta, Melolontha hippocastani, etc. Són larves gruixudes, blanques i arquejades. L'adult mesura 3 cm i la larva 4 cm. Són larves de vida llarga: duren tres o quatre anys abans de convertir-se en escarabat. Quan arriben els freds, aprofundeixen en el terreny i hivernen. Les larves de cucs blancs viuen en el sòl i mengen les arrels d'un gran nombre d'espècies ornamentals (plaga polífaga). Les fulles es tornen grogues i es marceixen.Infojardin - Gusano blanco

Història natural Presenten una enorme diversitat, tant en aspecte com en modes de vida. Alguns s'alimenten de matèries fecals (copròfags) (Scarabaeinae, Aphodiinae), uns altres de fusta en descomposició, Dynastinae), les larves d'algunes espècies viuen en el sòl i s'alimenten d'arrels, alguns són plagues agrícoles (exemple Popillia japonica).Bugguide.net. Species Popillia japonica - Japanese Beetle Molts altres s'alimenten de flors o fulles (Rutelinae, Cetoniinae, Melolonthinae), etc.

Antic Egipte En l'antic Egipte la religió egípcia antiga, venerava com a sagrat a l'escarabat piloter ara conegut com Scarabaeus sacer (anteriorment Ateuchus sacer). Els amulets egipcis que representaven als escarabats sagrats es comercialitzaven a tot el món mediterrani.bugguide.net Familia Scarabaeidae - Escarabajos

Evidència fòssil Durant molt de temps es va considerar que el Scarabaeidae fòssil més antic era Aphodiites protogaeus (Heer, 1865).Oswald Heer (1865): Die Urwelt der Schweiz, p. 90 y lámina VIII (Schultheß Verlag). Aquest va ser acceptat per Crowson com el representant més antic de Polyphaga de tots els temps.R.A. Crowson (1967): The fossil record. Capítulo 19: Arthropoda: Chelicerata, Pycnogonida, Palaeoisopus, Myriapoda e Insecta. London (Geological Society). p.526 Estudis recentsFrank-Thorsten Krell (2000): El registro fósil del Mesozoico y Terciario Scarabaeoidea (Coleoptera : Polyphaga). Invertebrate Taxonomy 14: 871-905. dubten de la classificació. Per tant, el fòssil sense trets podria pertànyer perfectament a "qualsevol família d'escarabats ovals". Només hi ha un fòssil recentment descobert, excel·lentment conservat, del Juràssic de la Xina, que es va col·locar en una nova família (extinta) Alloioscarabaeidae.Ming Bai, Dirk Ahrens, Xing-Ke Yang, Dong Ren (2012): Nueva evidencia fósil de la diversificación temprana de los escarabajos: Alloioscarabaeus cheni (Coleoptera: Scarabaeoidea) del Jurásico Medio de Mongolia Interior, China. Insect Science Volume 19, Issue 2: 159-171 (accés obert) La pròpia família Scarabaeidae va ser documentada per primera vegada per troballes del Cretàcic.E.g. B. G.V. Nikolayev & R. Dong (2010): New Genus of the Subfamily Geotrupinae (Coleoptera: Scarabaeoidea: Geotrupindae) from the Jehol Biota. Acta Geologica Sinica - English Edition, 84: 673-675. Altres espècimens de l'ambre del Cretàcic del Líban són il·lustrats per Poinar, però encara no han estat descrits científicament.P. Whalley, P. (1981): Insects from Lebanese amber. Informe inèdit, British Mus. Nat. Hist. (Geol.). 11 pp.; citat a Poinar 1992 A més, la família està representada per diversos gèneres en ambre bàltic i ambre dominicà. (tots dos del Terciari).George O. Poinar, Jr: Life in Amber. 350 pàg., 147 figures, 10 làmines, Stanford University Press, Stanford (Cal.) 1992. ISBN 0-8047-2001-0

Taxonomia Segons la darrera revisió de les famílies de coleòpters, els escarabeids inclouen les següents subfamílies:Bouchard, P. et al.2011. Family-group names in Coleoptera (Insecta). ZooKeys 88: 1.

Subfamília Lithoscarabaeinae †Nikolajev, 1992 Subfamília Chironinae Blanchard, 1845 Subfamília Aegialiinae Laporte, 1840 Subfamília Eremazinae Iablokoff -Khnzorian, 1977 Subfamília Aphodiinae Leach, 1815 Subfamília Aulonocneminae Janssens, 1946 Subfamília Termitotroginae Wasmann, 1918 Subfamília Scarabaeinae Latreille, 1802 Subfamília Prototroginae † Nikolajev, 2000 Subfamília Cretoscarabaeinae † Nikolajev, 1995 Subfamília Dynamopodinae Arrow, 1911 Subfamília Phaenomeridinae Erichson, 1847 Subfamília Orphninae Erichson, 1847 Subfamília Allidiostomatinae Arrow, 1940 Subfamília Aclopinae Blanchard, 1850 Subfamília Melolonthinae Leach, 1819 Subfamília Rutelinae MacLeay, 1819 Subfamília Dynastinae MacLeay, 1819 Subfamília Cetoniinae Leach, 1815

Algunes de les subfamílies esmentades han estat considerades en un moment o altre com a famílies independents (Aphodiidae, Cetoniidae, etc.).

Espècies La família Scarabaeidae comprèn les següents espècies:

Galeria

Referències

Bibliografia Arnett, R.H. Jr. (2000). American insects, 2.ª edición. CRC Press, Boca Ratón, Londres,Nova York, Washington D.C. ISBN 0-8493-0212-9 Borror, D. J., DeLong, D. M., Triplehorn, C. A. (1976). An introduction to the study of insects. 4.ª edición. Holt, Rinehart and Winston. Nova York, Chicago. ISBN 0-03-088406-3

Enllaços externs

Família Scarabaeidae Catàleg electrònic dels Melolonthinae d'Amèrica (2005) Bibliografia publicada a nivell mundial sobre Scarabaeidae des de l'1 de gener de 2001