Gentiana pneumonanthe, la genciana d'aiguamoix, és una espècie de planta amb flors del gènere Gentiana de la família de les gencianàcies. Viu a bona part del continent europeu i a l'Àsia occidental, en ambients humits, prats inundats, mulleres, torberes, sempre en ambients silicícoles. Als Països Catalans és molt rara, només es troba en comptades localitats als Pirineus Orientals, des d'Andorra a la vall de Ribes, a ambdós costats dels Pirineus. Per això se l'ha inclòs a l'annexe I (en perill) del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.RESOLUCIÓ AAM/732/2015, de 9 d'abril, per la qual s'aprova la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d'espècies i subespècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.

Descripció La genciana d'aiguamoix és una herba més o menys robusta, pot arribar fàcilment el mig metre d'alçada. És una espècie perenne, hemicriptòfita, amb un rizoma que fa prop d'un cm de gruix, d'on surt una tija erecte, d'uns 3 mm de gruix. Sense roseta basal de fulles. les fulles inferiors de la part inferior de la tija són esquamiformes. Més amunt són estretament lanceolades, més o menys obtuses, de fins 5 cm de llarg, amb 1 o 3 nervis principals i marges sovint revoluts. Les flors, amb els pètals soldats, són tubuloses, amb 5 lòbuls, de color blau lilós, mesuren entre 3 i 6 cm surten a l'axil·la de les fulles, en nombre d'una a set (o més), amb pedicels curts. És una espècie força variable. Els individus de muntanya solen ser una mica més reduïts i tenen menys flors.

Hàbitat i distribució És una espècie típica d'ambients molt humits silicícoles, amb una àrea de distribució molt gran, que va des de torberes amb pH àcid en indrets amb clima àrtic de la Sibèria occidental fins els aiguamolls mediterranis, amb aigües salabroses de Doñana a Huelva, on viu una forma especialment robusta que ateny fàcilment els 70 cm d'alçada. A la península Ibèrica viu de forma dispersa, sobretot en el seu quadrant nord-oest. També hi ha algunes poblacions aïllades a la serra de Gúdar prop del Penyagolosa, però no s'ha citat mai al País Valencià

Taxonomia Aquesta espècie va ser descrita per Linné, l'any 1753, a la seva obra principal, Species Plantarum.

L'epítet específic pneumonanthe ve del grec pneúmon (pulmó), i ánthos (flor), podria traduir-se com "flor pulmonària" i seria un nom donat des d'antic pel metge flamenc Matthias de L'Obel (1538-1616), conegut també com Lobelius, que li atribuïa una suposada utilitat per a les malalties pulmonars.

Enllaços externs fitxa de l'espècie amenaçada a gencat.cat

Referències

Categoria:Gencianàcies