La coinfecció és la infecció simultània d'un hoste per múltiples espècies de patògens. En virologia, la coinfecció inclou la infecció simultània d'una sola cèl·lula per dues o més partícules virals. Un exemple és la coinfecció de cèl·lules hepàtiques amb el virus de l'hepatitis B i el virus de l'hepatitis D, que pot sorgir incrementalment per una infecció inicial seguida d'una sobreinfecció.
La prevalença o la incidència global de la coinfecció entre humans és desconeguda, però es creu que és habitual, de vegades més freqüent que una sola infecció. La coinfecció amb helmints afecta uns 800 milions de persones a tot el món.
La coinfecció té una importància particular per a la salut humana perquè les espècies patògenes poden interactuar dins de l'hoste. Es creu que l'efecte net de la coinfecció sobre la salut humana és negatiu. Les interaccions poden tenir efectes positius o negatius sobre altres paràsits. Sota interaccions positives entre paràsits, la transmissió i la progressió de la malaltia s'intensifiquen i això també es coneix com a sindemisme. Les interaccions negatives entre paràsits inclouen la interferència microbiana quan una espècie bacteriana suprimeix la virulència o la colonització d'altres bacteris, com ara Pseudomonas aeruginosa que suprimeix la formació de colònies patògenes Staphylococcus aureus. El resultat de la coinfecció es veu afectat per l'ordre d'exposició, així com per la resposta de l'hoste a la infecció inicial. Els patrons generals d'interaccions ecològiques entre espècies de paràsits són desconeguts, fins i tot entre coinfeccions comunes com les que hi ha entre infeccions de transmissió sexual. Tanmateix, l'anàlisi de xarxes d'una xarxa tròfica de coinfecció en humans suggereix que hi ha un major potencial d'interaccions a través de fonts d'aliment compartides que a través del sistema immunitari.
Una coinfecció comuna a nivell mundial implica la tuberculosi i el VIH. En alguns països, fins a un 80% dels pacients amb tuberculosi també són VIH positius. El potencial que la dinàmica d'aquestes dues malalties infeccioses estigui relacionada es coneix des de fa dècades. Altres exemples comuns de coinfeccions són la SIDA, que implica la coinfecció del VIH en fase terminal amb paràsits oportunistes i infeccions polimicrobianes com la malaltia de Lyme amb altres malalties. Les coinfeccions de vegades poden personificar un joc de suma zero de recursos corporals, i la quantificació viral precisa demostra que els nens coinfectats amb rinovirus i virus sincicial respiratori, metapneumovirus o virus de la parainfluenza tenen càrregues virals nasals més baixes que els que tenen només rinovirus.
Referències
Categoria:Malalties infeccioses