"La dona del doctor" (títol original en anglès "The Doctor's Wife")La dona del doctor a Doctor Who Català és el quart episodi de la sisena temporada del programa de televisió britànic de ciència-ficció Doctor Who, emès per primera vegada el 14 de maig de 2011 a BBC One i als Estats Units a BBC America. L'episodi va ser escrit per Neil Gaiman i dirigit per Richard Clark.
A l'episodi, una entitat anomenada Casa (veu de Michael Sheen) atrau l'alienígena viatger del temps el Doctor (Matt Smith) i els seus companys Amy Pond (Karen Gillan) i Rory Williams (Arthur Darvill) a un asteroide fora de l'univers, enviant una trucada de socors d'un Senyor del Temps a la màquina del temps del Doctor, la TARDIS. Casa treu la matriu de la TARDIS i la col·loca al cos d'una dona anomenada Idris (Suranne Jones), que procedeix a ajudar el Doctor a evitar que Casa escapi del seu univers de butxaca amb la TARDIS.
"La dona del doctor" originalment estava pensada per ser produïda com a part de la sèrie anterior, però es va ajornar a causa de restriccions pressupostàries. Gaiman va revisar el guió moltes vegades, i hagué d'afegir i eliminar personatges i esdeveniments segons ho considerava la producció. L'episodi es va filmar a la tardor del 2010 i presentava una sala de control improvisada de la TARDIS que va ser el disseny d'un guanyador d'un concurs del programa infantil Blue Peter. L'episodi va ser vist per 7,97 milions d'espectadors al Regne Unit i va rebre ressenyes positives de la crítica, amb elogis per l'actuació de Jones. L'episodi va guanyar el Premi Ray Bradbury del 2011 a la millor presentació dramàtica i el Premi Hugo a la millor presentació dramàtica, format curt del 2012.
Argument Sinopsi L'Onzè Doctor, l'Amy i el Rory segueixen una crida de socors, d'un Senyor del Temps anomenat Corsair, a un asteroide fora de l'univers. Després d'aterrar en un desballestament, la TARDIS s'apaga i la seva matriu desapareix. L'asteroide intel·ligent, anomenat Casa, treu la matriu i la col·loca al cos d'una dona anomenada Idris. El Doctor descobreix que el Corsair i centenars d'altres Senyors del Temps a l'asteroide van ser assassinats per Casa i que dos habitants de l'asteroide, l'oncle i la tieta, estan construïts a partir de parts del cos dels Senyors del Temps. En assabentar-se que el Doctor és l'últim Senyor del Temps i que no n'arribarà mai més, Casa transfereix la seva consciència a la TARDIS per escapar de l'esquerda. L'Amy i en Rory queden atrapats a dins mentre la TARDIS controlada per Casa es desmaterialitza. L'oncle i la tieta poden morir.
El Doctor s'assabenta que l'Idris conté la matriu de la TARDIS i la seva personalitat, i que poden tenir una conversa bidireccional per primera vegada; ella aclareix que el va robar, mantenint-se desbloquejada al museu de Gallifrey on la va trobar, perquè pogués explorar l'univers.El Doctor i l'Idris, amb el seu pla de construir una consola TARDIS improvisada, estan a punt d'anar al desballestament. Abans de marxar, li pregunta a l'Idris com l'hauria de dir, i ella respon: "Crec que em dius... Sexy". Minuts abans que el seu cos falli, l'Idris revela que Casa havia abandonat moltes TARDIS abans, i que el seu univers de butxaca està a hores de col·lapsar. El Doctor i l'Idris treballen junts per construir una TARDIS improvisada amb restes, i després persegueixen Casa. A bord de la TARDIS del Doctor, Casa amenaça de matar l'Amy i en Rory. Juga amb els seus sentits mentre intenten fugir pels passadissos, i després envia un Ood anomenat Nebot darrere d'ells. Idris estableix una connexió psíquica amb en Rory per donar-li indicacions per arribar a una sala de control secundària, on ell i l'Amy poden baixar els escuts de la TARDIS. Això permet al Doctor aterrar la TARDIS improvisada a la sala de control secundària, que atomitza Nebot. Casa elimina la sala de control secundària mentre es prepara per trencar l'esquerda cap a l'univers principal, cosa que el Doctor anticipa. Els protocols de seguretat de la TARDIS els transfereixen a la sala de control principal, on l'Idris moribunda allibera la matriu de la TARDIS de tornada a la TARDIS, destruint Casa. Un romanent de la matriu de la TARDIS, al cos d'Idris, indica que no podrà tornar a parlar amb el Doctor però que hi serà per a ell, acabant amb un "T'estimo". El cos d'Idris desapareix a mesura que la matriu de la TARDIS es restaura completament.
Continuïtat El Doctor es refereix a alterar l'aspecte de la sala de control com a canviar el tema de l'escriptori, com fa el Cinquè Doctor a "Xoc temporal". Com el Tercer Doctor a Inferno (1970), el Doctor i Idris operen una consola TARDIS sense una carcassa exterior de la TARDIS. El Doctor també abandona les habitacions de la TARDIS per crear impuls, com havia fet anteriorment a Logopolis (1981) i Castrovalva (1982). El Doctor admet que va matar tots els Senyors del Temps, al·ludint als esdeveniments de la Guerra del Temps. A The War Games (1969), el Segon Doctor va contactar amb els Senyors del Temps utilitzant un cub similar als que es veuen en aquest episodi. El Doctor es refereix a si mateix com "un boig amb una caixa", repetint la descripció que fa l'Amy i la seva pròpia descripció a "L'onzena hora". El Doctor es refereix a Nebot com "un altre Ood que no vaig poder salvar"; a "El forat de Satanàs" el Doctor va comentar que no va tenir temps de salvar l'Ood. Les paraules críptiques d'Idris, "l'única aigua al bosc és el riu", s'expliquen al final de mitja sèrie, "Un home bo va a la guerra".
Doblatge al català L'episodi va ser doblat al català.La dona del Doctor a eldoblatge.com
Personatge Actor/actriu Veu en catalàOnzè DoctorMatt SmithManuel GimenoAmy PondKaren Gillan Isabel VallsRory WilliamsArthur DarvillCarles LladóIdrisSuranne Jones Meritxell AnéTietAdrian SchillerGal Soler TietaElizabeth BerringtonMaria Lluïsa Magaña CasaMichael SheenJordi Boixaderas
Producció Guió miniatura|upright|"La dona del Doctor" és la primera contribució de Neil Gaiman a Doctor Who. Durant un sopar amb el productor executiu entrant Steven Moffat, el guionista Neil Gaiman va preguntar a Moffat si podia escriure un episodi. En una entrevista, Gaiman va declarar: "Se m'ha acudit una cosa que és d'aquelles que et fan pensar que ningú ho havia fet abans". L'episodi es va titular originalment "The House of Nothing" abans que Gaiman s'assegués a escriure-ho, però es va canviar a "Bigger on the Inside".Aquest títol va romandre fins unes sis setmanes abans que s'emetés l'episodi, però l'equip començava a preocupar-se que "Bigger on the Inside" delataria la sorpresa que Idris era la TARDIS, així que es va canviar. "La dona del doctor " també era un títol fals adjunt a la sèrie de 1984 The Caves of Androzani; El productor d'aleshores John Nathan-Turner havia canviat el títol pel que hi havia al seu tauler de planificació en un intent d'eliminar una sospita de filtracions a la seva oficina.
Gaiman va suggerir que fessin un episodi centrat en la TARDIS, cosa que no s'havia fet abans durant tota la sèrie des que va començar el 1963. El pla original se centrava en la idea que el Doctor fos perseguit per un enemic dins de la TARDIS, però va passar per diversos canvis posteriors; Gaiman va canviar el pla per centrar-se en el company a causa del coneixement que el Doctor tenia de la seva nau, cosa que li facilitava escapar del seu enemic, va convertir la TARDIS en l'amenaça en lloc d'un simple alienígena específic per evitar convertir-la en un simple joc de "gat i ratolí", i després va incloure la idea d'Idris per explicar el que va passar a la ment de la TARDIS durant aquest atac. La idea central era un escenari de "què passaria si" per veure què passaria si el Doctor i la TARDIS parlessin. A Moffat li va agradar la idea de presentar la TARDIS com una dona, creient que aquesta seria la "història d'amor definitiva" del Doctor.
Gaiman va començar a escriure l'episodi abans que Matt Smith fos escollit com l'Onzè Doctor; Gaiman havia previst l'actuació de David Tennant al primer esborrany, sabent que Smith interpretaria el Doctor de manera diferent. Malgrat això, no va tenir cap problema per escriure els diàlegs. L'episodi estava previst originalment per a l'onzè episodi de la cinquena temporada. Tanmateix, es va retardar a la sisena temporada a causa de problemes pressupostaris; l'onzè episodi seria substituït per "L'inquilí". Tot i això, Gaiman es va veure obligat a operar amb menys diners dels que li hauria agradat; per exemple, va haver de descartar una escena ambientada a la piscina de la TARDIS, ai en comptes de poder utilitzar un monstre del seu propi disseny, va haver d'utilitzar un Ood.
El pas a la sisena temporada també va significar que Gaiman havia d'incloure Rory, que havia deixat d'existir a l'espai original de la cinquena temporada. Amb Rory inclòs, Gaiman va haver de "remodelar" gran part de la segona meitat de l'episodi, amb l'Amy fugint a la TARDIS. A l'esborrany original, on l'Amy era l'única companya, Gaiman va afegir un "monòleg esfereïdor" del personatge, afirmant a més que "pots veure com és ser la companya des del punt de vista de la companya, i ella va poder parlar essencialment en aquella versió de com de trist és, en certa manera. Un dia li passarà alguna cosa, es casarà, serà devorada per monstres, morirà, s'enfadarà d'això, però ell continuarà per sempre". En un moment donat, Gaiman es va cansar de reescriure esborranys i va demanar ajuda a Steven Moffat. Moffat va escriure el que Gaiman va anomenar "diverses de les millors línies [de l'episodi]" i va reescriure ràpidament diverses escenes quan els problemes de pressupost van perjudicar les localitzacions de rodatge.
Càsting El setembre de 2010, Suranne Jones va anunciar que havia estat escollida per a un paper de convidada a "Doctor Who" com a Idris per a un episodi de la sisena temporada de "Doctor Who". Jones havia interpretat anteriorment la Mona Lisa a l'episodi Mona Lisa's Revenge de The Sarah Jane Adventures. Un temps després d'aparèixer a The Sarah Jane Adventures, es va contactar amb Jones per aparèixer a Doctor Who a petició de Gaiman, perquè buscaven una actriu que "fos estranya; bonica però d'aspecte estrany, i força divertida". Mentrestant, Moffat va descriure Idris com a "sexy més maternal més completament boja més serena". Durant una lectura del guió, els productors li van demanar que "neutralitzés una mica [el seu accent]", perquè no volien que Jones "fos del nord" ni tingués un accent estàndard, sinó que actués "una mica com el Doctor". Més tard, al març de 2011, Gaiman va confirmar que Michael Sheen també seria estrella convidada a l'episodi per posar veu a un personatge. Adrian Schiller va aparèixer anteriorment al drama d'àudio del Vuitè Doctor Time Works on va interpretar Zanith..
Rodatge miniatura|Vestir d'Idris i el decorat improvisat de la TARDIS, exposats a la Doctor Who Experience.