Els konso són un poble cuixític que habita principalment la Zona Konso, al sud d'Etiòpia. Parlen la llengua konso, una llengua de la branca cuixítica de la família afroasiàtica, i tradicionalment han desenvolupat una economia basada sobretot en l'agricultura intensiva en terrasses i la ramaderia.

Els konso són coneguts pels seus assentaments fortificats, per una organització social basada tradicionalment en grups generacionals i per un sistema agrícola de terrasses de pedra seca desenvolupat durant segles. Aquests elements formen part del Paisatge cultural de Konso, inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO l'any 2011.

Distribució i territori Els konso habiten principalment les terres altes de la Zona Konso, al sud d'Etiòpia. El seu territori tradicional és un paisatge sec i accidentat format per turons, vessants i valls on les comunitats han desenvolupat sistemes de terrasses agrícoles i assentaments fortificats.

La ciutat de Konso, també coneguda com a Karat, és actualment el principal centre administratiu de la zona.

El Paisatge cultural de Konso conserva una part significativa d'aquest territori històric i inclou terrasses de pedra seca, pobles emmurallats, boscos sagrats i altres elements associats a l'organització social i cultural dels konso.

Història Els konso han desenvolupat durant generacions una societat agrícola adaptada a unes condicions ambientals caracteritzades per la irregularitat de les precipitacions, els vessants pronunciats i el risc d'erosió del sòl.

La UNESCO considera que el paisatge cultural de Konso documenta una tradició viva desenvolupada durant més de quatre segles. Les terrasses agrícoles, els murs de pedra, els assentaments fortificats i les institucions comunitàries són el resultat d'una ocupació prolongada i d'un sistema col·lectiu de gestió del territori.

A finals del segle XIX, el territori dels konso fou incorporat a l'Imperi Etíop durant el regnat de Menelik II. Malgrat aquesta incorporació política, moltes institucions socials i formes d'organització pròpies van continuar mantenint-se en les comunitats locals.

L'any 2011, una part del territori tradicional konso fou inscrita a la Llista del Patrimoni Mundial com a Paisatge cultural de Konso.

Organització social miniatura|300px|Residents d'un poblat tradicional konso reunits en un espai comunitari.

La societat konso s'ha organitzat tradicionalment al voltant de comunitats establertes en assentaments fortificats. Els pobles estan dividits en barris i disposen d'espais comunitaris destinats a reunions, cerimònies i altres activitats col·lectives.

Un dels elements característics de l'organització social tradicional és el sistema de grups generacionals, que estructura responsabilitats i funcions dels membres de la comunitat durant diferents etapes de la vida.

Entre les figures tradicionals hi ha el poqalla, una autoritat ritual vinculada a determinades funcions socials, religioses i cerimonials. Els poqalla estan associats també a l'administració de boscos sagrats i altres espais rituals.

L'organització comunitària ha tingut també un paper important en la construcció i el manteniment de les terrasses, els murs i altres infraestructures col·lectives del paisatge agrícola.

Llengua Els konso parlen la llengua konso, una llengua afroasiàtica de la branca cuixítica. Es parla principalment a la Zona Konso.

La llengua té el codi ISO 639-3 kxc. Glottolog la classifica dins del grup konsoide de les llengües cuixítiques.

Economia i agricultura miniatura|300px|Terrasses de pedra seca del Paisatge cultural de Konso.

L'economia de les comunitats konso s'ha basat tradicionalment en l'agricultura i la ramaderia. Les condicions del territori van afavorir el desenvolupament d'un sistema intensiu de terrasses de pedra seca que permet cultivar els vessants, reduir l'erosió i retenir l'aigua i el sòl.

Les terrasses formen un sistema continu de murs de pedra que segueixen el relleu i permeten mantenir terres cultivables en zones amb fortes pendents. La construcció i el manteniment d'aquestes estructures requereixen treball comunitari i coneixements acumulats durant generacions.

Entre els principals conreus de la regió hi ha cereals i llegums adaptats a les condicions locals. La ramaderia complementa l'agricultura i forma part de l'economia domèstica de moltes comunitats.

El sistema de terrasses continua en ús i és un dels elements centrals del Paisatge cultural de Konso reconegut per la UNESCO.

Cultura miniatura|300px|Escultures funeràries waka exposades al Konso Cultural Centre.

La cultura konso està vinculada a l'organització de les comunitats, al paisatge agrícola i a un conjunt de pràctiques rituals i commemoratives.

Entre les manifestacions culturals més conegudes hi ha les waka, escultures antropomorfes de fusta erigides tradicionalment com a monuments funeraris en memòria de persones destacades. Poden aparèixer associades a altres figures humanes o animals relacionades amb el difunt.

Els pobles conserven també espais comunitaris, pedres generacionals, boscos sagrats i altres elements relacionats amb les institucions socials i rituals tradicionals.

Religió Les creences tradicionals dels konso inclouen la veneració d'una divinitat suprema coneguda com a Waaq i pràctiques rituals vinculades als avantpassats, als poqalla i a determinats espais sagrats.

Els boscos sagrats i altres llocs rituals formen part del paisatge cultural i estan vinculats a l'organització religiosa i social de les comunitats.

Durant el segle XX el cristianisme es va estendre entre una part de la població konso. Actualment conviu amb pràctiques i institucions religioses tradicionals.

Referències

Categoria:Grups humans d'Àfrica Categoria:Grups humans d'Etiòpia