Josefa Agramunt i Costa, més coneguda pel sobrenom de la Pepa Maca o la Pepeta (Mataró, 1900 - 1981), fou una destacada treballadora del sector tèxtil i líder sindicalista catalana.«La Pepa Maca ja té una plaça a la ciutat». «Pepa Maca: una lluitadora obrerista i sindicalista de Mataró». Va tenir un paper capdavanter en les lluites obreres de la postguerra a la ciutat de Mataró, especialment en les vagues dels anys 1945 i 1946, en defensa dels drets de les dones treballadores.«Josefa Agramunt "Pepa Maca", defensora de la dona treballadora».
Biografia Nascuda l'any 1900, va començar a treballar de ben jove a la fàbrica tèxtil de Can Minguell, una de les indústries més importants de Mataró. En l'àmbit personal, Josefa Agramunt estava casada, va tenir un fill i residia al carrer de Fra Luís de León.
Se la descrivia com una dona amb una gran energia, simpatia i una notable capacitat d'oratòria. L'advocat Albert Fina, en les seves memòries, la va definir com una «donassa extraordinària» que gaudia de gran popularitat entre les seves companyes de feina. L'historiador Ricard de Vargas-Golarons també en va destacar el seu caràcter enèrgic i decidit.«Una plaça a Josepa Agramunt, la Pepa Maca».
Activitat sindical Abans de la Guerra Civil espanyola, ja era militant de la CNT: Durant la postguerra, va participar activament en la resistència sindical clandestina, que s'organitzava a través d'un comitè conjunt de la CNT i la UGT amb reunions en cases particulars o als boscos de l'entorn de la ciutat per evitar la repressió policial.
Les vagues dels «quinze duros» Agramunt va liderar les principals mobilitzacions obreres a Mataró durant els anys 1945 i 1946, en un context de salaris baixos i fort augment del cost de la vida: Vaga de novembre de 1945: Fou una vaga de «braços caiguts» promoguda per les dones de Can Minguell. Les treballadores no abandonaven el seu lloc de treball però aturaven la producció per evitar que els homes (més vigilats per la policia) fossin represaliats. Van aconseguir un augment de 75 pessetes mensuals (els anomenats «quinze duros»).
Vaga de març de 1946: Quan la patronal va deixar de pagar l'augment pactat al cap de tres mesos, es va reprendre la lluita. El 7 de març va començar una aturada exclusivament femenina a Can Minguell que es va estendre a tot el sector tèxtil i el ram de l'aigua, mobilitzant uns 4.000 treballadors.
El conflicte davant l'Ajuntament: El 23 de març, les dones es van concentrar davant l'ajuntament. Segons les fonts, malgrat la intervenció de la Guàrdia Civil, Agramunt es va mantenir ferma davant el capità del cos, recriminant que els empresaris havien incomplert la seva paraula. Finalment, la pressió va obligar la patronal a restaurar el pagament dels quinze duros, incloent-hi el sou dels dies de vaga, i es va aconseguir l'alliberament dels líders detinguts.
Reconeixements En reconeixement a la seva trajectòria i valentia, el Ple de l'Ajuntament de Mataró va aprovar el març de 2009 dedicar-li un espai públic. La plaça de la Pepa Maca es troba a l'interior de l'illa delimitada pels carrers de Floridablanca, Enric Prat de la Riba i José Francisco Pacheco, al barri de l'Escorxador (sector de Can Gassol).
Així mateix, el seu llegat ha inspirat la creació dels Ajuts Pepa Maca per part de la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró, destinats a fomentar projectes d'economia cooperativa i transformació social.
Referències
Enllaços externs
Categoria:Mataronins