"Paladin of the Lost Hour" és el segon segment del setè episodi de la primera temporada (1985-86), de la sèrie de televisió La dimensió desconeguda. Es va emetre originalment el 8 de novembre de 1985 a CBS. Adaptada d'una novel·la del guionista Harlan Ellison, la història segueix l'amistat entre un veterà del Vietnam i un ancià a qui se li ha encomanat la tasca d'evitar la fi de l'univers. L'episodi de televisió va ser protagonitzat per Danny Kaye en una de les seves últimes aparicions a la pantalla.

Argument Un ancià anomenat Gaspar és atacat per uns assaltants en un cementiri. Quan un dels assaltants li pren el rellotge de butxaca, aquest li crema la mà i sura per l'aire de tornada a Gaspar. Un home anomenat Billy es defensa dels assaltants, i Gaspar i Billy van a l'apartament d'en Billy. Gaspar li diu a Billy que era al cementiri per visitar la seva dona Minna. Després, Billy marxa a treballar però permet que Gaspar es quedi i descansi. Malgrat els seus estils de vida solitaris, els dos homes es fan amics, i Billy descobreix que Gaspar no té llar i s'està morint i li ofereix quedar-se al seu apartament.

Mentre miren les notícies, Billy es preocupa que el món estigui a prop d'una guerra nuclear; Gaspar li diu que això no és possible perquè el seu rellotge marca que només són les 11. Billy explica a Gaspar les seves experiències a la Guerra del Vietnam i explica que l'home que visita al cementiri es va sacrificar per salvar la seva vida. Billy ha estat angoixat per la culpa des de llavors.

Mentre Gaspar dorm, Billy intenta mirar el rellotge de butxaca, però aquest s'escapa flotant i torna a Gaspar, que en despertar-se diu que vol que Billy l'acompanyi al cementiri l'endemà perquè creu que morirà.

Al cementiri, Gaspar li diu a Billy que quan el món va adoptar el calendari gregorià, que avançava el temps onze dies, els seus càlculs es van equivocar una hora. En Gaspar és l'últim dels "paladins de l'hora perduda", que tenen la tasca de preservar aquella hora i evitar la fi dels temps. Si en Gaspar mor abans de passar el rellotge, aquest començarà a fer tic-tac. En Gaspar ofereix el rellotge a Billy, però Billy diu que no vol la responsabilitat. Aleshores, en Gaspar li demana que utilitzi el rellotge per trucar a la Minna i donar-li un minut amb ella, però en Billy diu que això seria incorrecte. Gaspar li diu que la seva resposta ha estat correcta i que ha superat la prova. Com a recompensa, Gaspar deixa que el rellotge faci tic-tac durant un minut. Apareix un Marine amb uniforme de gala. El marine li diu a Billy que mai va saber que havia salvat la vida d'en Billy, però que, tanmateix, està content que la seva mort hagi servit per a alguna cosa. Gaspar li dóna el rellotge a Billy i mor. Finalment, alliberat de la seva culpa, Billy abandona el cementiri com el nou paladí.

Repartiment Danny Kaye com a Gaspar Glynn Turman com a Billy Kinetta John Bryant com a Punk #1 Corkey Ford com a Punk #2 Mike Reynolds com a Conductor

Producció La novel·la curta i el guió es van escriure alhora. Tot i que a la història original no s'indica quin home és negre i quin és blanc, era impossible ocultar les races dels personatges en format televisiu, i Harlan Ellison va escriure el guió específicament pensant en Glynn Turman per al paper de Billy. Ellison una vegada va llençar una cigarreta encesa al seient del darrere del camió d’escombraries, i després la va incloure en aquesta història.

La història originalment tenia un final diferent. L'editor de la història Alan Brennert i el productor associat James Crocker van argumentar amb Ellison que calia canviar-ho al llarg d'una sèrie de reunions. Ellison no estava disposat a fer concessions sobre la història, però finalment va arribar a la conclusió que Brennert i Crocker tenien raó, i va canviar tant el guió com la novel·la curta. La història apareix a la col·lecció d'Ellison Angry Candy.

Segons Joe Dante, el director Gil Cates va exigir que el seu nom fos eliminat d'aquest episodi per l'edició "mal feta" del segment per part del productor Philip DeGuere. Ellison tenia una visió diferent dels esdeveniments, dient que la feina de direcció de Cates va ser tan deficient que va caldre una edició extensa per aconseguir que el programa estigués en un estat digne d'emissió, fins al punt que la narració inicial es va haver de tallar perquè Cates no havia gravat prou metratge recuperable per a la introducció. També va sostenir que DeGuere estava malalt en aquell moment i no va tenir cap paper en l'edició del segment.

Recepció La novel·la curta va guanyar el Premi Hugo de 1986 a la Millor novel·la curta i l'episodi (que també incloïa "Teacher's Aide") va guanyar el premi del Sindicat de Guionistes dels Estats Units de 1987 per a l'episodi/programa únic d'antologia.

Referències

Enllaços externs

Categoria:Episodis de sèries de televisió del 1985 Categoria:Episodis de La dimensió desconeguda

fr:Gardien de l'univers