La Cotonera Canals o Can Mestres era una antiga fàbrica al barri de la Sagrera de Barcelona, de la que es conserva una part, convertida en habitatges.

Història i descripció El 1892, arran de la liquidació de la Fabril Cotonera de Reus, dos deis seus principals accionistes, Joan Tarrats Homdedeu i Josep Oriol Canals i Zamora, van constituir la societat comanditària Tarrats i Canals, amb un capital de 2.250.000 pessetes, que en un primer moment es va instal·lar a l'antiga fàbrica de la Industrial Harinera Barcelonesa, popularment coneguda com la Farinera Gran.

miniatura|esquerra|Paper comercial de l'empresa miniatura|esquerra|Xalet modernista

Tarrats morí el 1901 i l'empresa es reconstituí com a Josep Oriol Canals i Cia. Entre 1906 i 1907, va fer construir una nova fàbrica d'estil modernista a l'illa compresa entre els carrers de Monlau, Pacífic, Cortit i la plaça de Masadas, projectada per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver. De planta baixa i pis amb coberta ondulada, el parament és de maó vist i finestrals amb motllures decoratives, típiques de Rubió i batejades per ell mateix com a «obertures de rusc». El recinte incloïa una torre d'aigua i un xalet de tres plantes a la cantonada amb el carrer del Pacífic, destinat a oficines.

Amb la mort el 1915 de Josep Oriol Canals, el negoci continuaria sota la raó social Vídua de Josep Oriol Canals i Cia, amb una major dispersió de l'accionariat i la vinculació definitiva dels seus fills: Ignasi (gerent) i Estanislau Canals. Finalment, el 1922 es va convertir en la societat anònima Algodonera Canals. Arran de la Guerra Civil, Ignasi Canals fou represaliat i empresonat durant un temps a una txeca o presó del poble, mentre la fabrica era gestionada per un comité de treballadors i s'hi produïen teixits destinats als uniformes militars. Un cop acabat el conflicte, va ser retornada a Ignasi Canals, que hi va incorporar progressivament els seus fills i els del seu germà.

A principis de la década del 1950, una sèrie de circumstàncies van abocar l'empresa a la suspensió de pagaments, com ara comandes de més d'un milió de m² fetes per a la Guàrdia Civil i rebutjades per canvis en la qualitat; inversions en plantacions cotoneres a les Canàries que fracassaren; problemes legals derivats de l'estraperlo amb el cotó i la pressió de la competència. Finalment, a mitjans de la dècada, la fàbrica fou subhastada per a l'execució de dues hipoteques que la gravaven. Una gran part va ser enderrocada per a construir-hi habitatges, mentre la resta es va reutilitzar com a magatzems i dipòsits, actualment reconvertits en habitatge.

Referències

Vegeu també Vapor Aymerich, Amat i Jover

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Fàbriques tèxtils de Barcelona Categoria:Fàbriques de Sant Andreu Categoria:Edificis modernistes de Barcelona Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Categoria:Edificis de la Sagrera Categoria:Obres de Joan Rubió