"La noia que es va esperar" (títol original en anglès "The Girl Who Waited")Pors nocturnes a Doctor Who Català és el desè episodi de la sisena temporada del programa de televisió britànic de ciència-ficció Doctor Who. Es va emetre per primera vegada a BBC One i BBC America el 10 de de setembre de 2011. Va ser escrit per Tom MacRae i dirigit per Nick Hurran.
A l'episodi, el viatger del temps alienígena el Doctor (Matt Smith) porta la seva companys Amy Pond (Karen Gillan) i el seu marit Rory (Arthur Darvill) al planeta Apalapucia per passar unes vacances, però descobreixen que el planeta està en quarantena, ja que els nadius de dos cors són susceptibles a una plaga mortal. L'Amy se separa accidentalment del Doctor i del Rory, però quan intenten rescatar-la, arriben 36 anys més tard en la seva línia temporal. L'Amy, la més gran, no confia en el Doctor, que es veu obligat a romandre a la TARDIS ja que també té dos cors, i no permetrà que el Doctor i el Rory marxin i la rescatin en el punt correcte de la seva línia temporal.
La Gillan va interpretar la versió més gran d'ella mateixa i se li van aplicar pròtesis per fer-la semblar més gran. L'episodi es va filmar amb un pressupost més baix i la MacRae va decidir fer que els decorats principals fossin tots de color blanc. "La noia que es va esperar" va ser vist per 7,6 milions d'espectadors al Regne Unit i va rebre ressemyes positives de la crítica.
Trama L'Onzè Doctor porta l'Amy i el Rory de vacances al planeta Apalapucia, sense saber que el planeta pateix una plaga mortal anomenada "Chen 7" que afecta els éssers amb dos cors, inclòs el Doctor, i els pot matar en un dia (en el cas del Doctor, li impedeix regenerar-se). La població ha creat "instal·lacions de bondat", on els infectats per la plaga es col·loquen en un dels milers de fluxos de temps accelerats, cosa que els permet viure les seves vides mentre es comuniquen amb els seus éssers estimats a través d'una gran lent de vidre a la sala d'espera. A la seva arribada, l'Amy se separa del Doctor i del Rory i queda atrapada en un flux de temps accelerat. Quan el Doctor i el Rory descobreixen la ubicació de l'Amy, s'hi acosta un dels robots "Handbot" de la instal·lació. El Handbot explica la plaga i, en no reconèixer el Doctor ni el Rory com a alienígenes, intenta administrar-los una medicina que els és fatal. El Doctor utilitza la lent de vidre per advertir a l'Amy d'això i li diu que l'esperi a les instal·lacions, prometent rescatar-la. El Doctor es fixa en el flux temporal de l'Amy.
miniatura|esquerra|Els Handbots, tal com apareixen a la Doctor Who Experience El Doctor, incapaç de sortir de la TARDIS a causa de la pesta, dóna a Rory la lent, el seu tornavís sònic i unes ulleres a través de les quals el Doctor pot veure i comunicar-se amb Rory. Rory explora el complex i troba una Amy més gran i amargada, que ha estat esperant ser rescatada durant 36 anys mentre s'amagava dels Handbots. El Doctor s'adona que s'han enganxat per error al flux temporal equivocat i insta l'Amy més gran a ajudar-la a trobar el seu jo més jove. Ella es nega, sabent que si rescaten l'Amy més jove, deixarà d'existir. El Doctor adverteix a Rory que, en portar l'Amy més gran a bord de la TARDIS, perdran qualsevol possibilitat de rescatar l'Amy més jove. L'Amy més jove convenç l'Amy més gran perquè canviï d'opinió demanant-li que consideri en Rory. L'Amy més gran accepta ajudar-la, si el Doctor també la porta a ella.
El Doctor porta temporalment les dues Amys al mateix flux temporal. En Rory porta l'Amy més jove a la TARDIS. Un cop a dins, el Doctor tanca la porta de cop abans que l'Amy més gran pugui entrar i admet que és impossible que les dues Amys coexisteixin al mateix flux temporal. Rory i l'Amy més gran s’acomiaden a la porta de la TARDIS abans que l'Amy més gran li digui que segueixi endavant sense ella i es rendeixi als Handbots.
Continuïtat El títol de l'episodi "La noia que va esperar" és una referència a l'Amy que va esperar 12 anys (i més tard 2 anys més) que el Doctor tornés amb ella a "L'onzena hora". Quan es descriuen les instal·lacions de les dues fonts, la interfície diu que tenen una rèplica del parc d'atraccions de Disneyland a Clom. El planeta Clom va ser esmentat per primera vegada a "Amor i monstres" com el planeta natal dels Abzorbaloff i el planeta bessó de Raxacoricofallapatorius.
Doblatge al català L'episodi va ser doblat al català.La noia que es va esperar a eldoblatge.com
Personatge Actor/actriu Veu en catalàOnzè DoctorMatt SmithManuel GimenoAmy PondKaren Gillan Isabel VallsRory WilliamsArthur DarvillCarles LladóVeu de l'InterfícieImelda Staunton Eva Pont
Producció miniatura|160px|Karen Gillan es va oferir voluntària per interpretar la versió antiga del seu personatge Amy Pond. Tom MacRae, el guionista de l'episodi, havia escrit anteriorment l'episodi en dues parts "El ressorgiment dels ciberhumans"/"L'era de l'acer" per a la segona temporada, que presentava el retorn dels ciberhumans. Com que la recuperació dels Cybermen tenia oportunitats argumentals limitades i posava MacRae en un "segon lloc" com a guionista, estava content d'haver tingut l'oportunitat que fes el que volgués. MacRae estava orgullós del guió acabat, i el va qualificar de "la seva obra argumental més aconseguida". El títol original de l'episodi era "The Visitors' Room". Aquest es va canviar a "Visiting Hour" i després a "Kindness". L'episodi, contràriament a alguns informes, no es va titular en cap moment "L'àncora verda". "La noia que va esperar" és un títol que s'ha utilitzat per referir-se a l'Amy després que esperés 12 anys que el Doctor tornés a "L'onzena hora". La productora executiva Beth Willis va insistir que el discurs de l'Amy sobre com en Rory era l'home més bonic que havia conegut mai arribés a la versió final.
"La noia que va esperar" està dissenyat com un episodi en què l'actor que interpreta el Doctor no és necessari durant gran part del rodatge; aquests s'han conegut com a episodis "Doctor-lite". Establit amb l'episodi de segona temporada "Amor i monstres" a causa del calendari de producció, s'ha convertit en una tradició que ha continuat amb episodis com "Parpalleig" i "Giri a l'esquerra". MacRae gaudia explorant els personatges d'Amy i Rory i el seu passat, ja que el Doctor era "sempre fins a cert punt mític", cosa que limitava el que es podia explorar amb el seu personatge. En un esborrany del guió, l'escena propera al final en què Rory i les dues Amys corren cap a la TARDIS no incloïa Rory en persona; estava mirant l'escena des de l'objectiu. També incloïa una seqüència que mostrava la mà d'un Handbot tallada i continuant caminant sol. Com que "La noia que va esperar" era un episodi de baix pressupost, MacRae va escriure perquè els decorats fossin completament blancs i els va descriure com a "grans caixes blanques". Va quedar satisfet amb com va resultar, ja que creia que el blanc total hi afegia un "sentit visual realment interessant".
La idea original era que una actriu més gran interpretés l'Amy més gran, però Karen Gillan es va oferir voluntària per interpretar la versió més gran del seu personatge amb l'ajuda de pròtesis. També es va decidir que seria més creïble que Gillan interpretés els dos personatges. Gillan va desenvolupar un llenguatge corporal, un rang vocal i una actitud diferents per al nou individu, el caràcter del qual ha canviat després de ser deixat enrere i en perill. Per aconseguir-ho, Gillan va estudiar amb un entrenador de veu i un entrenador de moviment. Gillan també portava farciment que afectava el seu moviment, i va declarar que passava "hores maquillada".
Emissió i recepció "La noia que esperava" es va emetre per primera vegada al Regne Unit a BBC One el 10 de setembre de 2011 i el mateix dia als Estats Units a BBC America. Les xifres d'audiència nocturna van mostrar que va ser vist per sis milions d'espectadors a BBC One, cosa que va suposar una millora de 0,5 milions respecte a l'episodi anterior. L'episodi també va ocupar el primer lloc a l'iPlayer de la BBC, tal com es va informar l'endemà de la seva emissió.Més tard, l'episodi va encapçalar la llista d'iPlayer del setembre. Les audiències finals consolidades van mostrar un augment de 1,6 milions en el temps, cosa que va elevar el total a 7,6 milions d'espectadors, 530.000 més que a l'episodi anterior, "Pors nocturnes". L'episodi va rebre un Appreciation Index de 85, cosa que el va situar en la categoria d'"excel·lent".
Recepció de la crítica L'episodi ha rebut elogis de la crítica. Dan Martin de The Guardian va dir que contenia va dir que contenia "la sorpresa més lacrimògena de la sèrie fins ara" i que la "premissa psicodèlica [donava] als personatges l'oportunitat de brillar". Va elogiar la diferència en el rendiment de Karen Gillan com l'antiga Amy i la seva millora des de la temporada anterior. Martin més tard el va qualificar d'"episodi gairebé perfecte", qualificant-lo com el millor episodi de la temporada, tot i que el final no va ser inclòs a la llista. Gavin Fuller de The Daily Telegraph va donar a l'episodi quatre de cinc estrelles, lloant la capacitat de MacRae per superar els problemes pressupostaris i oferir "un drama força potent i commovedor, amb un final que, tot i ser inevitable, encara va proporcionar una font de tristesa". Va pensar que la "màgia tècnica de l'Amy més gran semblava una mica improbable" (aconsegueix un tornavís sònic mentre espera el Doctor), però "el poder de l'actuació de Gillan va superar qualsevol objecció menor".
En una ressenya per a The Independent, Neela Debnath va dir que "als crítics de la constant manipulació del temps no els agradarà aquest episodi", però "és un desastre pel que fa a les paradoxes temporals i els hipotètics dilemes morals causats per aquestes paradoxes". Va elogiar el desenvolupament del personatge de Rory i la dinàmica entre el trio que no s'havia vist amb personatges anteriors de la sèrie, així com "alguns grans moments de comèdia". També ho va qualificar de "delícia visual sumptuosa" als decorats del jardí i el centre. Matt Risley, d'IGN, va qualificar l'episodi amb un 8,5 sobre 10, i va lloar MacRae per allunyar-se d'una narrativa complicada de viatges en el temps i, en canvi, oferir "un examen senzill però refrescantment nou d'Amy Pond". També va elogiar l'actuació culminant de Karen Gillan i el director Nick Hurran. Tanmateix, va criticar les "regles incòmodes del viatge en el temps" i la "xerrameca" que assegurava un ritme més lent. El ressenyador de la revista SFX Setchfield va atorgar a "La noia que es va esperar" cinc estrelles de cinc, elogiant Hurran així com l'actuació dels tres protagonistes. Patrick Mulkern de Radio Times va elogiar els diàlegs de MacRae perquè "funcionen tan bé i són interpretats a la perfecció per Karen Gillan i Arthur Darvill". També va comentar el maquillatge de Gillan per a l'Amy més gran, que "és brillant en la seva subtilesa", però desitjava que els seus cabells haguessin estat "tallats o grisos".
Christopher Bahn de The A.V. Club va ser menys positiu sobre l'episodi, qualificant-lo com a B−. Va elogiar l'escena inicial on l'Amy era abandonada pel "diàleg enginyós", però es va trobar "gaudint de l'enginy de l'explicació sense realment creure-s'ho". Va expressar confusió sobre com funcionava el canvi temporal i va pensar que el problema era massa prim per dur a terme tot l'episodi, i que l'abandonament de l'Amy i l'amor per Rory que va quedar "[no] ho van aconseguir". Va pensar que les dues Amy que es veien als miniepisodis "Space" i "Time" eren més divertides de veure i que l'episodi no va revelar res de nou sobre l'Amy i en Rory. Tanmateix, va elogiar com es va retratar la decisió que el Doctor havia de prendre.
L'episodi va ser nominat al Premi Hugo a la millor presentació dramàtica (forma curta) del 2012, tot i que va perdre contra l'episodi de Neil Gaiman "La dona del Doctor".
Referències
Enllaços externs
Categoria:Episodis de sèries de televisió del 2011